Un repàs estadístic a l’activitat desenvolupada al llarg del 2011 per tal d’avaluar el nombre d’actes organitzats, prenent com a referència les dades facilitades per Infosardana, ens mostra el fet sorprenent que, en plena crisi econòmica, amb la queixa constant i justificada d’entitats i cobles per la disminució de recursos i d’activitats sardanistes anul·lades, el total d’actes celebrats al llarg del 2011 ha estat de 3.012, una diferència de 543 més que l’any 2010 que van ser 2.469. Cal remarcar que aquestes dades són les que publica Infosardana i que corresponen a les informacions que reben de les entitats i cobles organitzadores. Aquest considerable augment de més del 20% entre 2010 i 2011 pot ser degut a que els actuals responsables d’elaborar les dades i publicar-les facin un seguiment constant i efectiu sobre les entitats organitzadores i d’aquesta manera la realitat de l’activitat sigui més fiable que esperar rebre la informació voluntària dels organitzadors.
Sigui com sigui la realitat és que més de 3.000 actes en un any amb la cobla i la sardana com a protagonistes demostren la seva popularitat i expansió i el gran treball que hi ha al darrera per part de moltíssima gent que es mereix el màxim reconeixement.
Comparant les dades d’un any a l’altre per sectors d’activitat tenim que els aplecs han passat de 255 l’any 2010 a 277 el 2011, 22 més; les ballades de 1.888 a 2.402, 514 més; els concerts de 228 a 232, 4 més; altres activitats com dansa tradicional de 26 a 33, 7 més; i els concursos de colles és l’única activitat que ha disminuït tota vegada que ha passat de 72 a 68, 4 menys.
A la vista d’aquestes dades queda clar que aquest 20% més d’activitat és degut a l’increment de les més de 500 ballades, cosa que reforça la teoria de que moltes d’elles no es comunicaven i que la bona feina dels actuals responsables d’Infosardana aconsegueix que l’activitat publicada sigui més ajustada a la realitat.
Aquestes dades però ens han de servir per no acomodar-nos i donar el màxim suport, moral i econòmic, considerant que moltes de les ballades públiques i en espais oberts són subvencionades per ajuntaments o institucions públiques i privades i és evident que la crisi econòmica pot influir en el seu desenvolupament. Hem d’insistir que si la gent que va a ballar, que gaudeix amb la cobla i la sardana, no pren consciència de la situació i hi aporta la seva justa col·laboració econòmica, el futur per les entitats organitzadores pot ser molt difícil i l’activitat pot descendir preocupadament. També el preu de l’entrada a un concert ha d’estar relacionat amb la qualitat de la formació que actua i del repertori que s’interpreta.
Tot plegat són motius de reflexió, el patrimoni coblístic i sardanista que tenim és molt important i forma part d’un dels nostres signes d’identitat més visibles. Cal doncs, conscients del molt que ens hi juguem, actuar en conseqüència. I això va tant pels polítics, les administracions, les entitats i per a cada u de nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada