Amb motiu d’esdevenir-se el 25è aniversari de la mort de l’insigne poeta sabadellenc Joan Oliver (Pere Quart) s’estan celebrant diversos actes commemoratius. Sigui aquesta la meva adhesió publicant el Missatge al món sardanista que va escriure pel Pubillatge de Torroella de Montgrí, celebrat el 20 d’abril de 1975.
Diu així:
Sempre he cregut que la sardana, en esdevenir, a la primeria d’aquest segle, la dansa popular de Catalunya, passà a ser un dels símbols més purs i més espontanis de la catalanitat. Ens arribava de l’Empordà, fresca i senzilla manifestació folklòrica de la gent de la comarca, joves i vells, homes i dones, expressió pública de la joia general a què el poble es lliura els dies d’oci o en ocasió de les festes tradicionals. Tanmateix, en un moment ja madur de la renaixença espiritual i política del nostre país, la idea dels capdavanters del moviment, i sobretot dels poetes, d’exalçar la bellesa, l’esperit d’agermanament i el sentit comunitari de la nostra dansa, i de promoure’n el conreu entre els joves de tot Catalunya, tingué la virtut de caure en terra adobada i el poble, mogut per un instint treballat pel sentiment i la consciència, se la féu seva amb un entusiasme contagiós. I molt aviat el clam de la tenora ressonava arreu com a una crida irresistible a l’alegria en comú, al lliurament assenyat i alhora càlid a un ritme compassat o jogasser que tenia el poder màgic d’ajuntar mans amigues i mans desconegudes en l’acompliment d’una mena de cerimònia el profund sentit de la qual imprimia misteriosament a tots els participants la gaudiosa serenor de qui se suma a un joc plural que transcendeix de molt l’exercici d’una altra dansa qualsevol. I, fet curiós i benigne, la sardana, emparada sense voler en la seva aparent innocència folklòrica, pogué sobreviure en els temps més negres de la postguerra i restar com un acte de fe i un senyal d’esperança en dies més clars.
Beneïda dansa! I beneïts dansaires!
Joan Oliver
Aquesta és una mostra més de la importància que molts dels grans intel·lectuals catalans d’altres temps donaven a la sardana i que, malauradament, no s’ha potenciat i difós adequadament el seu coneixement per tal que servís d’exemple a noves generacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada