dimarts, 4 d’agost del 2009

Poema de la setmana 30/2009

Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell
Proper enderroc
Aquella casa on la vida
havia omplert les estances
estava condemnada a mort.
Així ho anunciava el cartell
que clarament sentenciava:
PROPER ENDERROC.
Amb el permís com a ordre
aviat l’excavadora voraç
enderrocaria les parets
on hi restaven ben visibles
les marques dels quadres
i dels retrats familiars.
Una cadira de boga foradada
un llum de peu sense pàmpol
una vella nina esparracada
i claus clavats a les parets
eren penyora i testimoni
d’una gent, d’uns anys passats.
Mesos després sobre les runes
com una Au Fènix s’aixecarà
l’esquelet fantasmagòric
d’un edifici comercial
i ja ningú es recordarà
de la vella casa enderrocada.
Potser només, per primavera,
sentirem xisclar desesperades
les parelles d’orenetes
que feien nius sota el balcó.