Esperit de Festa 23-07-11

Amb les edicions d’aquest cap de setmana finalitza la setena temporada. S’hauran emès 317 programes d’Esperit de Festa i 317 de Sardanes a Ràdio Sabadell, o sigui un total de 634 des d’aquell primer emès el 18 de setembre de 2004 que amb Jordi Saura a la redacció i locució i Joan Ferrús al control tècnic iniciàvem aquest apassionant camí de la informació i la comunicació radiofònica. L’any 2007 es va incorporar la Cristina Colomer i el 2009 Guillem Mota va substituir Joan Ferrús al control tècnic.
El nostre propòsit ha estat que la sardana, com a referent musical i cultural de Catalunya, ens servís de vincle per tal d’arribar a un cercle més gran de seguidors atrets i interessats per les referències culturals manifestades a través de molts diversos aspectes de la nostra història mil·lenària: els costums, les tradicions, les llegendes, les danses, les festes, els paisatges i les circumstàncies polítiques, socials i culturals, passades i presents, que ens ha tocat viure. Els títols de les diverses seccions ho avalen. També celebracions com la Santjoanada, el Dia Internacional de la Dansa, Festa i Tradició, Onze de Setembre, Sant Jordi, Any Amades i esdeveniments especials de les entitats de cultura tradicional i popular, castellers, esbarts, diables, gegants, trabucaires, corals, etc., han tingut cabuda als nostres programes. Cal remarcar també la nostra col·laboració amb el concurs La Sardana de l’Any i els programes especials Sardaestiu emesos de juliol a setembre. Tenim especial interès en posar de manifest l’enorme potencial que té la cobla i les seves possibilitats interpretatives: sardanes, danses, balls, acompanyant orfeons, cantants i altres instruments i conjunts musicals.
La literatura i la poesia també hi han estat presents amb especial atenció a personatges i esdeveniments com la sèrie dedicada al Quadern gris de Josep Pla, al poema Canigó de Jacint Verdaguer, i a l’obra de Joan Maragall en motiu d’escaure’s el 150 aniversari del seu naixement i el centenari de la seva mort
La música és l’element que serveix d’enllaç entre tots els temes tractats: sardanes, balls vuitcentistes, ballets, sense defugir però incursions en música clàssica, de pel·lícules, cançó, havaneres, ballables per orquestra, de manera que oferim una gran varietat de música a tots els nostres oients.
Tot i no tenir-hi un espai regular les entrevistes també hi són presents quan alguna circumstància ho fa necessari. Uns programes fets a Sabadell i per gent de Sabadell és evident que requereixen que tot allò que passa a la nostra ciutat hi tingui un paper destacat però sense oblidar mai les activitats i les notícies que tenen com a punt de partida altres poblacions i que considerem, per un motiu o altre, interessants.
Agraïm de manera especial les col·laboracions de la Federació Sardanista de Catalunya amb el seu servei de premsa Infosardana, la Federació Sabadell Cultura i les seves entitats per les informacions que sobre la seva activitat ens comuniquen, i a l’Esbart Sabadell Dansaire i al seu director artístic Tomàs Manyosa per l’assessorament i participació en els temes de dansa tradicional. També el nostre agraïment a les cobles de casa, Jovenívola, Sabadell, Nova Vallès, Contemporània, Mediterrània, i a entitats com Músics per la Cobla, Sabadell més Música i Sabadell Sardanista pel seu suport. I naturalment a tots els oients que ens segueixen, alguns per Internet i des de llocs molt distants, i que ens encoratgen a seguir i ens fan arribar les seves valuoses opinions.
Finalment comunicar-los que tots els caps de setmana poden seguir sintonitzant Ràdio Sabadell a aquesta mateixa hora de 9 a 10 del matí que els oferirem la redifusió del programa L’Esperit de la Festa que Jordi Saura ha creat per la cadena COM Ràdio que l’oferirà dissabtes i diumenges de 7 a 8 del matí.
Quedem, doncs, en molt bona companyia.
Lluís Subirana. Director

Esperit de Festa 16-07-11

Com ja he comentat en alguna altra ocasió l’estat de salut de la sardana, el seu present i el seu futur, és sovint tema de conversa entre els diversos sectors de l’activitat sardanista amb opinions al respecte contradictòries i emetent-se judicis sovint poc o gens contrastats amb la realitat. Una realitat que és diversa ja que es pot parlar sobre l’estat dels aplecs, de les ballades, dels concerts, dels concursos de colles sardanistes, de les cobles, dels músics, dels compositors, de l’edició, etc. I, també, en funció de quina sigui l’àrea geogràfica i l’època de l’any en la qual es desenvolupa determinada activitat. Per exemple els mesos de juliol, agost i setembre concentren quasi el 50% de les ballades de tot l’any. És evident que els cicles d’estiu, les ballades de nit i a la fresca, i les audicions de festa major en són la principal causa. Dic això perquè quan vaig rebre la circular Infosardana amb l’activitat sardanista d’aquest juliol amb un total de 509 activitats: 39 aplecs, 22 concerts, 6 concursos de colles i 442 audicions em vaig pensar que s’havien equivocat i les vaig repassar una a una, dia i lloc i, efectivament, sumaven 442 ballades de sardanes només en un mes. En plena crisi econòmica resulta que a 31 de juliol de 2011 portarem un total de 1.627 activitats contra les 1.246 registrades al mateix període l’any 2010. O sigui un 30% més. Que cada u en tregui les seves pròpies conclusions. Jo voldria només remarcar una vegada més la importància econòmica que l’activitat sardanista genera, els milers i milers d’euros que mou. Fem quatre números. Multipliquem les 442 ballades per un mínim de 800 euros que pot cobrar una cobla; 39 aplecs per 3.500 euros corresponents a 2 o 3 cobles per aplec; 22 concerts per 1.500 euros i 6 concursos per 2.000 euros. Aquestes xifres orientatives només pel que fa a contractació de cobles sumen, repeteixo només el mes de juliol, 534.500 euros. Caldria sumar-hi les despeses de logística, publicitat, programes, desplaçaments, transports, drets d’autor, premis, obsequis, etc., etc. Podríem parlar doncs que la sardana mourà aquest mes amb seguretat uns 600.000 euros, gairebé 100 milions de les antigues pessetes. Extrapolem aquestes dades al conjunt d’una any, amb un total de més de 2.500 actes, i veurem la magnitud del tema econòmic que la sardana és capaç de generar en l’economia del país. Insisteixo, la sardana és cultura però també hauria d’interessar als departaments d’Economia, Turisme i Benestar Social. Una altra cosa és que aquests departaments tinguin l’interès i la informació suficient sobre el tema.
Resumint, tot és opinable i tothom té la seva pròpia opinió que cal respectar. M’agradaria que aquestes quatre dades, que em semblen prou importants, ajudessin a que les nostres opinions se sustentessin sobre fets i dades el més reals possibles.
Lluís Subirana. Director

Esperit de Festa 09-07-11

Com els deia la setmana passada avui em referiré a les al·legacions a la llei òmnibus
que afecta de ple el món de la cultura popular presentades per l’Ens de Comunicació Associativa que aplega 21 entitats federatives amb centenars d’entitats i milers de persones que es reuneixen els caps de setmana per practicar activitats associatives per tot el país. Les Federacions més representatives de l’associacionisme cultural popular que l’integren es varen reunir en Assemblea General Extraordinària per avaluar la anomenada llei òmnibus i acordar, unànimement, les al·legacions que s’han lliurat al registre del Departament de la Presidència de la Generalitat.
Malgrat que consideren que el propòsit del Govern és lloable –reduir tràmits burocràtics, simplificar l’Administració i estimular l’activitat econòmica- en el redactat de la nova llei el món de la cultura queda afectat sensiblement. El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana desapareix, com a pas previ a la creació d’un òrgan específic, sense definir. També amb la pèrdua del Consell Assessor de Cultura el sector contempla que les seves reivindicacions, per posar al dia el departament que fins ara tenia cura de les seves activitats, s’han menystingut i que no es compta amb aquest col·lectiu per la nova reestructuració.
En el comunicat fet públic, l’Ens considera que no només és un membre de la societat civil catalana que té el seu propi parer sobre el projecte, sinó que és “un afectat interessat directe per allò que s’hi preveu com a futura llei”, i és des d’aquesta condició que formula les al·legacions, per tal que siguin tingudes en compte en la següent tramitació de l’avantprojecte de llei.
Entre les al·legacions que ha presentat, s’esmenta: “garantir la presencia d’un consell representatiu de les institucions que aglutinen l’associacionisme cultural català”, així com la seva participació en la redacció del reglament i en la definició de les línies estratègiques i els objectius de la política de l’associacionisme cultural català i de la cultura popular i tradicional. Així mateix, dins de l’àmbit dels Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat, una de les funcions de l’òrgan específic a crear sigui “escollir els guardonats als Premis Nacionals de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya”, prèvia consulta vinculant d’un consell representatiu de les institucions que aglutinen el moviment associatiu cultural català.
Abans de la constitució de l’assemblea es va parlar amb el director del Centre, Lluís Puig, per tal de ampliar-ne antecedents i aportar la major i més fidedigna informació possible. Puig va fer una exposició dialogant, donant a entendre que la nova etapa seria positiva, que es crearia una nova direcció general al voltant dels conceptes de l’associacionisme, la cultura popular i el patrimoni etnològic que possiblement passaria a dependre de la Direcció General de Patrimoni del propi Departament de Cultura.
Caldrà, doncs, estar molt atens que aquesta pretesa simplificació administrativa no representi un cop de conseqüències molt greus a un dels moviments culturals més participatius que un país com el nostre, amb la identitat pròpia sempre amenaçada, no es pot permetre.
Lluís Subirana. Director

Esperit de Festa 02-07-11

Amb la celebració de la 49ª edició de l’Aplec de la Sardana el passat diumenge 26 es completava la 6ª edició de Sabadell Festa i Tradició iniciada el 17 de juny. Unes jornades on la cultura tradicional i popular catalana ha estat la protagonista d’una sèrie d’actes que han comptat amb una forta participació ciutadana, precisament en uns temps molt difícils que poden suposar, a causa de les retallades econòmiques i la coneguda com a llei òmnibus, la supressió per part del govern de la Generalitat del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana per convertir-lo en un altre òrgan encara per definir. Però d’aquest tema ja en parlaré més extensament en un proper comentari. Avui vull referir-me només a l’Aplec de la Sardana del passat cap de setmana. Malgrat que, lamentablement i injustificadament, l’edició del Diari Sabadell del dissabte 25 de juny no en fes cap referència, el públic va respondre a la crida de la Federació Sabadell Cultura i de Sabadell Sardanista, l’entitat organitzadora de l’aplec. Tan el dissabte tarda a la plaça del Dr. Robert, com el diumenge matí i tarda al Bosc de la Font de Can Rull, malgrat que la data no era la més idònia en trobar-se enmig del llarg pont de Sant Joan, van ser molts els sabadellencs que sumats als sardanistes de diversos indrets de Catalunya i, també alguns de la Catalunya Nord, que no es van voler perdre una de les manifestacions més tradicionals de la nostra cultura: aplegar-se en un indret a l’aire lliure i conviure pacíficament i festivament escoltant i ballant sardanes.
Amb un recinte on l’organització havia fet possible, amb l’esforç dels membres de junta i col·laboradors, que lluís les millors gales i emparats per l’ombra generosa dels plataners que ens protegia d’un sol de justícia, els més de trenta músics de les tres cobles participants desgranaven les obres incloses al programa. Unes 200 persones es van quedar al dinar organitzat pel grup de col·laboradors de l’aplec format per socis i antics ex-membres de junta de Sabadell Sardanista. Hi va haver alguns moments emotius, com per exemple al matí quan es va interpretar la sardana de Carles Rovira Quan s’arriba a la vall d’or que amb motiu de les seves noces d’or matrimonials havia dedicat als socis i membres de la junta Esplai Pont i Elena Rull, i la sardana de Xavier Forcada Xavi, esforç i somriure dedicada al ciclista Xavi Tondo, mort fa poc d’un lamentable accident i fill d’un matrimoni sardanista assidu a les activitats que s’organitzen a la nostra ciutat i presents a l’aplec. I a la sessió de tarda també moments especials com la interpretació de la sardana de Marcel Artiaga Aniversari daurat que la junta de Sabadell Sardanista va voler dedicar especialment als socis i col·laboradors Jordi Pibernat i Cati Bernabeu, també pels seus 50 anys de matrimoni, el record emotiu a la Chelo Peralta, amb tots els seus companys i amics ballant de germanor la sardana de Conrad Saló Avant Sabadell i la sempre esperada i espectacular interpretació de conjunt de les tres cobles de la sardana de Josep Auferil L’Aplec de Sabadell la que podríem considerar sense cap dubte l’himne del nostre aplec i que va ser ballada per la majoria dels assistents.
En resum, un aplec amb grans ingredients que va fer les delícies de tots els que hi van participar, que van gaudir de bones cobles i d’una bona organització i que és el preludi dels 50è aplec que l’any que ve la junta de Sabadell Sardanista es proposa que sigui un gran esdeveniment. Estem segurs que així serà.
Lluís Subirana. Director

Esperit de Festa 25-06-11

Amb l’arribada de l’estiu molts pobles es tornen a vestir de Festa Major. Papers de colors, gallardets i senyeres adornen carrers i places. De dia i de nit corrues de gent amunt i avall, amb els crits i els jocs dels infants, les salutacions i converses dels més grans, l’esclat dels petards, el brogit de la cercavila, les gralles i timbals dels gegants i els castellers i el foc i la pólvora dels diables. A la nit, el conjunt de ball ens ensordeix amb els seus ritmes i melodies amplificades electrònicament.
Per sort també a molts llocs s’hi fan sardanes. Les sardanes de la Festa Major. Veure arribar els músics amb parsimònia, com si el pes del contrabaix condicionés el ritme de les seves passes. Dalt la tarima van preparant els instruments ajustant amb cura i delicadesa les seves peces i provant-ne el so, ajustant el tudell, tensant les cordes, escollint la canya més adient al lloc i a la temperatura ambiental, immersos en un ritual que compleixen amb gran atenció. S’atansen els primers balladors. Alguns d’ells saluden els músics i resten pacients esperant l’inici de la ballada. El flabiol enceta unes notes i el repic del tamborí atreu totes les mirades cap a la cobla. És l’avís de que cal posar-se a la feina: dalt l’empostissat cada músic al seu lloc i les partitures repartides; els balladors apunt, cercant instintivament la ma de la parella.
Podem observar tots aquests preparatius amb delectança. Veure com va caient la tarda i un vent suau acaronava les fulles dels arbres i fa onejar les senyeres. Tot just la cobla ha escampat les primeres notes ha aparegut gent per tot arreu i la plaça queda totalment plena. Tothom ha deixat d’anar amunt i avall, s’han interromput les converses i atrets per la màgica sonoritat de la tenora, els arpegis del metall, el cant vibrant del tible, els refilets del flabiol i el compàs del contrabaix, s’han format les rotllanes, han enllaçant les mans i han puntejant rítmicament, amb els ulls fits en un punt indefinit més enllà del sostre de papers de coloraines que, al ritme de la brisa i de les notes musicals, coreografien la seva pròpia dansa.
Per uns moments ens pot envair l’emoció. És Festa Major i es balla la sardana. Com ens agradaria poder aturar aquets moments! La sardana fa realitat els nostres somnis: veure la gent agermanada, amb les mans enllaçades i la mirada clara, dansant tots a una, com a expressió d’un mateix anhel, oberts a tothom, generosos i esperançats, compromesos i solidaris, feliços, i, sobretot, fidels a una cultura, a una terra...
Les bombetes de colors se sumen al pampallugueig de les estrelles que les primeres foscors de la nit fan aparèixer. Els balladors segueixen comptant els compassos i eixamplant les rotllanes. La música esclata, les cares dels músics es tenyeixen de vermell, s’engresquen les cames i el salt es fa més ardit. Braços amunt! Mans estretes! Cors abrandats! És la sardana!
Sí, són les sardanes, les sardanes de la nostra Festa Major! Gaudim-ne tots!
Lluís Subirana. Director

Esperit de Festa 18-06-11

Si la setmana passada feia referència al gran ressò mediàtic que la sardana havia assolit gràcies a un esdeveniment esportiu, els títols aconseguits pel Barça, aquesta setmana ha estat també molt important la presència de la sardana als mitjans de comunicació, televisió, premsa i ràdio, gràcies a un esdeveniment cultural molt important: la inauguració, el 17 i 18 de juny, del festival Grec 2011 a Barcelona. La companyia Gelabert&Azzopardi hi presenta l’espectacle titulat La muntanya al teu voltant una relectura coreogràfica de la sardana, sobre un concepte del poeta i artista plàstic Perejaume i amb músiques de Francesc Cassú, Tomàs Gil Membrado, Carles Santos, Borja Ramos, Salvador Brotons i la participació musical de la Banda Municipal de Barcelona. No és la primera vegada que el coreògraf Francesc Gelabert utilitza la sardana. Cal recordar la seva coreografia individual ballant Enyor de Lamote de Grignon acompanyat per la cobla Sant Jordi i que va presentar fa un temps. En aquest cas es tracta d’un intercanvi artístic inèdit entre dansaires professionals de dansa contemporània i dotze dansaires de colles sardanistes. L’espectacle és una forma d’utilitzar la sardana com a punt de partida coreogràfica i desenvolupar al seu entorn una visió conceptual de la dansa, fer-la més ràpida i horitzontal i demostrar que la sardana és molt més que el clixé noucentista que tenen tots els que, evidentment, en viuen al marge. Incorpora sis sardanes, quatre de clàssiques, La Sonàmbula i Catalina de Pep Ventura, La Flama de la Sardana de Gil Membrado i La nit al pont de Sant Agustí de Francesc Cassú, arranjades pel músic basc Borja Ramos perquè les interpreti la Banda Municipal, i dues creacions noves de Carles Santos i Borja Ramos. Francesc Gelabert diu que “la cultura popular és la gran cultura pel gran nombre de gent que la practica.” I segueix dient que “queda clar que en aquesta obertura del Festival Grec passarà alguna cosa en la gent quan sonin aquestes sardanes. No es pot evitar, ho portem dins.”
Precisament aquest any que la cobla no serà present al Festival Grec com era habitual, aquest espectacle suposarà un abans i un després important que segurament sorprendrà molt els espectadors que considerarien normal un espectacle inaugural amb flamenc, jazz o gospel, que una aposta, arriscada això sí, per la sardana com a referent i element reivindicatiu. Cal insistir que amb aquest treball coreogràfic Francesc Gelabert no té cap interès ni propòsit de crear una nova manera de ballar la sardana sinó de demostrar el seu potencial artístic. És important que els sardanistes tinguin present això a l’hora d’expressar la seva opinió si tenen l’oportunitat de visionar l’espectacle i si no l’han vist que no ho facin ja que massa vegades menysvalorem tot allò que no forma part de la nostra estricta manera d’interpretar les coses.
Per mi, és de gran importància que personatges del món de l’espectacle, de la música i la dansa, s’hagin exposat en una proposta inusual, amb el protagonisme de la sardana, en un festival amb un públic majoritàriament no sardanista.
L’agraïment i el desig d’èxit ha de ser, hauria de ser, la reacció unànime del sardanisme.
Espero que així sigui.
Lluís Subirana. Director

Esperit de Festa 11-06-11

Avui parlaré del Barça, però no del seu futbol meravellós, dels seus èxits i dels seus recents títols aconseguits per un entrenador i uns jugadors excepcionals que han aconseguit un ressò mediàtic mundial. Sí, avui parlaré del Barça però ho faré per destacar el seu encert en la manera de celebrar els seus èxits a la vista de tot el món, agafats de la mà, fent rotllana com a símbol d’unitat, de germanor, de festa i de celebració.
Ja era hora que la paraula sardana aconseguís situar-se en un primer pla informatiu. I cal reconèixer, i agrair, que això hagi estat possible gràcies al Barça. I, també cal dir-ho, gràcies a la facilitat que suposa la representació coreogràfica de la nostra dansa nacional, la sardana. Donar-se les mans i fer rotllana és, evidentment molt més fàcil que aixecar un castell de vuit pisos. Els nostres “saballuts” ho saben prou bé. Ens podríem imaginar tot el cos tècnic del Barça fent la pinya; el Puyol, el Piqué, l’Abidal, el Busquets, muntant el primer pis; però se’ns fa difícil d’imaginar els petits Xavi i Iniesta enfilant-se fins als dosos, el Bojan fent d’aixecador i el Messi fent d’anxaneta coronant un castell de vuit i enarborant la senyera, o la bandera argentina, ves a saber...
En canvi, fer la sardana és fàcil: només cal fer la rotllana, agafar-se de les mans, saltar i girar... Que el punteig, més que els dosos i els tresos normatius s’assembla als passos que a mitjans del segle divuit els balladors de les comarques empordaneses s’inventaven i que els historiadors han definit com “fer córrer la sardana” és veritat, però, què caram! si tenen l’habilitat de passar-se la pilota de l’un a l’altre amb la perfecció que ho fan, només que el mestre Guardiola s’ho proposi són capaços d’aprendre de fer els curts, els llargs, repartir dosos i tresos, aires i salts i presentar-se al Bàsic d’Honor per emular els títols aconseguits per la colla Violetes del Bosc. Tot és qüestió de temps... i de títols!
Hem, doncs, de donar gràcies al Barça per haver fet el miracle que la sardana fos notícia a la televisió i a la premsa mundial. Segurament que des de la famosa fotografia reproduïda a molts diaris d’aquí i de fóra de les cinc rotllanes amb les colles sardanistes formant les cinc anelles olímpiques dels Jocs del 1992, la sardana no havia assolit un protagonisme tan mediàtic.
Caldria aprofitar aquesta simbiosi Barça-sardana per fer més visible, a casa i al món, els valors de la nostra música i dansa, de la cobla i els seus instruments, de la seva activitat en general que mou, també, milers i milers de persones. Si el Barça representa uns valors esportius i també d’identificació amb una ciutat i un país, la sardana representa uns valors culturals i cívics representatius d’un país que, malgrat les divisions internes, ha de ser capaç, en un moment donat, d’agafar-se de les mans i celebrar el més gran dels èxits: la seva independència i el màxim benestar i progrés col·lectiu.
I acabo amb el crit unànime que aquests dies hem sentit en boca de tots els culers: Visca el Barça i visca Catalunya! I, també, visca la sardana!
Lluís Subirana. Director.

Esperit de Festa 04-06-11

Vaig conèixer el mestre Josep Maria Tarridas el juliol de 1979 en el decurs d’un aplec. Després de la interpretació d’una de les seves sardanes més celebrades, la que porta per títol Melangia, m’hi vaig atansar per saludar-lo i felicitar-lo. En saber que jo era de Sabadell em va parlar de la seva breu etapa sabadellenca com a director de la famosa orquestra Els Fatxendes. Efectivament, a finals de 1933 els germans Josep Maria i Lluís Tarridas, procedents de la cobla-orquestra Llevantina, de Calella, es van incorporar a Els Fatxendes. El Lluís tocava el trombó i el Josep Maria es va fer càrrec de la direcció i del piano, instrument que havia passat a ser imprescindible dins la secció rítmica de les orquestres al costat del contrabaix i la bateria. Tot i breu en el temps, uns tres anys, el compromís i vinculació del mestre Josep Maria Tarridas amb l’orquestra i amb Sabadell va ser molt important com ho demostra el fet que decidís establir-se a la nostra ciutat, concretament al carrer de Riego número 50. Cal dir que durant aquest temps que va dirigir Els Fatxendes també va compondre diverses sardanes i el famós pas doble Islas Canarias que va enregistrar amb l’orquestra l’any 1936. El mestre Tarridas era una persona molt afable i bon conversador. En acomiadar-nos es va treure d’una cartera un llibret biogràfic titulat Josep Maria Tarridas i Barri. Vida i miracles i m’hi va escriure la següent dedicatòria : “Al bon amic sabadellenc Lluís Subirana amb tot afecte. Josep Maria Tarridas. Juliol 1979”. Uns anys després vaig fer amistat amb la seva filla, la Blanca Tarridas que demà tindrem el privilegi de tenir-la en directe aquí als estudis de Ràdio Sabadell per parlar del seu pare i de la seva obra que ella ha conservat i propagat amb gran amor i encert. Gràcies a aquesta amistat vaig tenir l’honor de col·laborar amb un article al llibret que es va editar en motiu de la commemoració del centenari del naixement del mestre Tarridas, que es va celebrar a Sant Pol l’any 2003 organitzat per la Comissió Any Tarridas formada, entre altres, per Carles Tarridas, Blanca Tarridas, Carme Ruscalleda, l’artista Perajaume i l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, poble nadiu del mestre Tarridas que ja li havia erigit un monòlit amb una escultura amb el bust del mestre l’any 1994.
Han estat diverses les vegades que al llarg d’aquests més de 600 programes que sumem entre l’Esperit de Festa i el Sardanes a Ràdio Sabadell que hem tingut el plaer d’escoltar algunes de les seves sardanes d’entre el total de 111 que va escriure. Demà tindrem l’oportunitat de sentir-les de nou enriquides pels comentaris de la Blanca Tarridas i dels companys Jordi i Cristina.
A mi particularment se’m fa difícil dir quina de les sardanes del mestre Tarridas m’agrada més. En les seves composicions hi ha romanticisme, tendresa, emoció, passió, evocació, tristesa, desengany, festa, tradició i sensibilitat. Tot un desplegament de sensacions i emocions que el mestre transmet a través de la seva música i que són també un reflex de la seva gran personalitat.
Però si forçosament n’hagués de citar una seria, pel seu simbolisme reivindicatiu La mel als llavis, estrenada el 1948 i que inclou uns breus compassos de La Santa Espina cosa que demostra que el mestre Tarridas, a més d’un gran músic i compositor era també un gran català. Els esperem demà en el programa que li dedicarem ben acompanyats per la seva filla Blanca.
Lluís Subirana. Director.

Esperit de Festa 28-05-11

El passat 18 de maig vaig ser convidat al Palau de la Música Catalana per assistir a la presentació de l’Associació musical Gaietà Renom. Aquest gran intèrpret de la cançó catalana havia nascut a Barcelona el 1913 i hi va morir el 1997. Conjuntament amb un altre gran tenor, l’Emili Vendrell, són un referent històric que a través de la interpretació de les seves cançons van fer un gran servei a la cultura i la llengua catalana en uns anys molt difícils ja que ells sempre van cantar en català tot hi que Gaietà Renom no s’hi va dedicar professionalment. S’havia format musicalment a l’escolania de Sant Felip Neri de Gràcia i el 1932, a l’edat de 18 anys, va entrar al cor de tenors de l’Orfeó Català, on hi va cantar durant més de 50 anys, 25 dels quals com a tenor solista després que el mestre Eduard Toldrà l’escollís per interpretar al Liceu El giravolt de maig. Va formar part també del Quartet Vocal Orpheus amb actuacions per tot Catalunya. La seva veu fàcil i dicció excel·lent el van fer que interpretés, sota la batuta del mestre Lluís Maria Millet, molts dels grans oratoris, misses i concerts de clàssics europeus, traduïts al català. Va enregistrar més de 200 cançons i sardanes de compositors i poetes catalans. El mestre Carceller va composar expressament la sardana És la moreneta perquè fos cantada per ell. Com a solista va interpretar amb l’Orfeó Català diversos oratoris com, per exemple, Elias de Mendelsshon, La Passió segons Sant Mateu i La Missa en si menor de Bach, el Requiem de Mozart i grans obres simfònico-corals com la Novena de Beethoven o Les Estacions de Haydn. També va col·laborar com a solista amb l’Orfeó de Sants, l’Orfeó Laudate, la Capella Clàssica Polifònica, l’Orfeó Gracienc, l’Orfeó Lleidatà i la Coral Cantiga, entre altres.
La nova Associació musical Gaietà Renom, que es va presentar en el decurs d’un concert de cançons catalanes interpretades a veu i piano, té com a objectius la preservació i foment de la música catalana en general i la creació i promoció de noves òperes i sarsueles mitjançant la convocatòria de concursos i d’ajudes a nous i joves creadors catalans. També d’incidir que en els estudis musicals a conservatoris i escoles de música es treballi, també, amb obres d’autors catalans.
La junta presidida per Ruth Nabal està formada per les filles de Gaietà Renom, Carme i Glòria Renom Vallbona i destacats noms de la música catalana com el tenor Eduard Giménez i els compositors Salvador Brotons i Antoni Ros Marbà, entre altres.
He volgut deixar constància d’aquest fet per demostrar que, malgrat les dificultats econòmiques i la complicada situació actual, una vegada més la iniciativa privada pren el compromís i es disposa a fer un gran servei a la música i als creadors musicals del nostre país. Ara cal esperar que les institucions públiques, que en principi han acollit amb bons ulls aquesta proposta d’acció, siguin conseqüents i estiguin a l’altura dels grans objectius que l’Associació musical Gaietà Renom es disposa a afrontar.
Els desitjo la sort i l’èxit que es mereixen.
Lluís Subirana. Director

Esperit de Festa 21-05-11

Fa pocs dies que ens ha deixat, a l’edat de 84 anys, l’amic lleidatà Sebastià Gràcia i Petit, un referent del sardanisme català més enllà de les comarques de ponent on exercia el seu mestratge i la seva experimentada influència. La seva defunció s’ha produït quan es disposava amb tota la il·lusió a participar, tot i la migrada salut que arrossegava els darrers anys, en la celebració del 50 aniversari de la proclamació de Lleida com a Ciutat Pubilla de la Sardana, esdeveniment del qual ell n’havia estat un dels principals promotors. Fa molts anys que amb el Sebastià ens unia una sincera relació d’amistat. Hem coincidit i participat als principals esdeveniments sardanistes de les darreres dècades celebrats al nord i al sud de Catalunya. De la seva extensa trajectòria en l’àmbit de la promoció i organització cal esmentar la seva llarga i continuada acció a través del Grup Sardanista del CE Huracans de Lleida, del qual n’era president i referent inqüestionable. El seu caràcter fort i amb una visió de la sardana nostàlgica i fixada en l’època de la seva joventut li havia ocasionat discrepàncies amb altres sectors del sardanisme però la seva constància i tenacitat era admirada per tothom. D’ofici llibreter ha estat encomiable la seva tasca periodística realitzada mitjançant el diari La Mañana i l’emissora Ràdio Lleida, on havia mantingut gairebé durant 50 anys, des del 1960 al 2007, espais setmanals fins que va ser hospitalitzat. Tenia l’amabilitat de que sempre que publicava alguna cosa referida a la meva persona m’enviava el retall del diari per correu perquè me n’assabentés. Aquesta tasca de difusió li ha estat reconeguda amb diversos premis per l’Obra del Ballet Popular i la Federació Sardanista de Catalunya els anys 1962, 1974, 1976, 1980, 1995, 2000 i 2010. Ha rebut múltiples homenatges arreu del territori català i la màxima distinció de la qual se sentia orgullós: la concessió de la Creu de Sant Jordi, l’any 1987. També havia rebut la medalla de la ciutat de Lleida l’any 2007.La darrera vegada que vàrem coincidir va ser el passat 9 d’abril a la presentació que es va fer a Agramunt del volum 2 de la col·lecció Fent Amics enregistrat conjuntament per les cobles Contemporània i Jovenívola d’Agramunt, tal com en vaig deixar constància en el comentari emès el passat 16 d’abril. Em va dir que s’estava refent d’una operació però que li costava molt i que es trobava molt cansat. Em va preguntar què estava escrivint però ja no em va demanar, com havia fet altres vegades, que li enviés els llibres quan els publiqués. S’aixecà de la cadira i en abraçar-me em va semblar que era com un emotiu comiat. Arrossegant els peus i apuntalat amb un bastó es va acostar als músics i va pronunciar, emocionat, el que seria el seu darrer parlament en públic.
Quan m’he assabentat de la seva mort m’he preguntat si amb aquella darrera abraçada li vaig saber transmetre prou la meva estima i admiració. En tot cas desitjo que aquest comentari des de la Torre de l’Aigua de Sabadell li arribi allà on es trobi, no on allà on reposa com s’acostuma a dir perquè, coneixent-lo, pot ser que ja n’estigui organitzant alguna amb la sardana com a protagonista.
Lluís Subirana. Director

Esperit de Festa 14-05-11

Si hagués de posar un títol al comentari d’aquesta setmana podria ser aquest: “De la plaça de Sant Roc al Santuari de la Salut amb la sardana.” Perquè la sardana ha estat un dels elements festius protagonistes de la darrera edició de l’Aplec de la Salut.
Després que l’any passat la pluja hagués deslluït la celebració del Concurs de Colles Sardanistes, la novena edició, en aquesta ocasió puntuable pel Campionat Territorial de les Comarques Barcelonines, es va celebrar amb tota esplendor sota un sol de tarda radiant i davant l’expectació de la moltíssima gent que emplenava el recinte de la plaça Sant Roc.
Tal com diu el programa de ma que es va repartir entre el públic, la combinació d’espectacle sardanístic amb les colles uniformades, el toc sempre divertit de les interpretacions musicals de la Cobla Contemporània, la plaça de l’Ajuntament engalanada i l’ambient festiu de la Festa de la Salut, va crear un clima d’expectació i interès entre els assistents. A tot això cal sumar-hi la bona organització de les entitats Grup Sardanista Mirant al Cel i Sabadell Sardanista que van prestigiar aquest concurs que esperem es vagi repetint cada any, malgrat que en aquest la situació econòmica actual hagi suposat un gran esforç per tal de mantenir la seva continuïtat.
Entre les 24 colles participants a les diverses categories la presència sabadellenca va ser important tot hi que no hi podien participar la Mirant al Cel i la Ressò per ser-ne organitzadors. En les categories alevins, infantils i juvenils, les colles sabadellenques Trapelles, Esqueix i Cabirols van obtenir el primer lloc, i en veterans, les colles Sabadell i Arraona van quedar en segon i tercer lloc.
Moments de gran expectació van ser la interpretació de la sardana de punts lliures i els galops d’entrada i sortida, especialment aquest darrer, amb tots els dansaires circulant coreogràficament per tota la plaça. La sardana de conjunt, amb la incorporació de molts balladors del públic assistent va ser una demostració més del component de festa i germanor que la música i la dansa de la sardana representen.
Un altre fet destacat va ser la presència d’alts càrrecs de l’Ajuntament, com ara Montserrat Capdevila, Joan Manau, Lluís Monge encapçalats per l’alcalde Manuel Bustos que van fer el lliurament dels trofeus a les colles guanyadores.
I, com deia al principi, de la plaça Sant Roc a La Salut on el dilluns, també en una tarda esplèndida, la cobla Jovenívola ens va oferir una interessant i molt participativa ballada de sardanes, ja tradicional al programa de les Festes de la Salut. Aquest any, per gentilesa de l’Ajuntament de Sabadell, tots els assistents que ho desitjaven van disposar de cadires per escoltar la cobla i veure ballar la sardana amb tota comoditat.
Evidentment que la sardana no va ser l’única representant de la nostra cultura tradicional i popular a les Festes de la Salut. També els castellers i els geganters van assolir un gran protagonisme i es van lluir davant dels milers d’assistents, sense oblidar, un any més, el tradicional concert de la Banda de Música de Sabadell.
En conjunt, entre l’esperit religiós de les celebracions al Santuari, els actes tradicionals institucionals i l’ambient festiu als espais oberts, tota una gran festa de tots i per a tots els sabadellencs.
Lluís Subirana. Director

Esperit de Festa 07-05-11

En el decurs dels actes de celebració d’Organyà com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2011, el passat diumenge 1 de maig es van fer públics els Premis Sardana 2010 que atorga la Federació Sardanista de Catalunya. La Medalla al Mèrit Sardanista va ser concedida a Joan Domènech Moner per la seva dedicació al foment de la sardana. Jo hi afegiria també com a promotor, estudiós, articulista i escriptor. La medalla al Mèrit Musical ha estat concedida a Esteve Molero Olivella, per la seva aportació en l’actualització de la música de cobla. Jo també hi afegiria com a músic, instrumentista, director i arranjador. La medalla al Mèrit Cívic ha estat pe Joaquim Ruscalleda Franch, del Càmping Botànic Bonavista de Calella, per la seva tasca de difusió de la sardana des d’aquesta instal·lació turística. I la Medalla al Mèrit de la Dansa Catalana a Eulàlia Hortal Brugués, dansaire des de 1947 i per haver ensenyat la dansa catalana, tant a Girona com a diversos indrets d’Europa.
També es van atorgar premis a la dedicació, a la continuïtat, a la promoció i difusió i a les iniciatives renovadores. L’any passat, en comentar aquests premis, vaig mostrar la meva estranyesa de que no s’hagués tingut en compte el nom de l’Anna Costal, pel seu treball a l’exposició i llibre catàleg Pep Ventura abans del mite i al CD amb sardanes històriques de Pep Ventura, un dels fets sardanistes més destacables dels darrers anys. Sembla que això s’ha volgut esmenar concedint-li ara a Anna Costal el Premi a Estudis Sardanistes. Un altre dels premis que l’any passat va quedar desert va ser el de Treballs Discogràfics que aquest any s’ha concedit per partida doble: a la cobla Bisbal Jove pel seu disc XX i a la Marinada per les adaptacions per a cobla de la música de Nino Rota.
Pel que fa a la promoció i difusió s’han concedit premis als músics Xavier Piñol i Daniel Navarro per la seva iniciativa titulada La cobla Volta Món, que ha exportat la sonoritat de la cobla a d’altres països; a la Unió Anelles de la Flama, per l’organització de Final-espectacle del campionat de colles sardanistes de nens i nenes i al Grup Sardanista Balàfia per la seva tasca contínua de difusió i ensenyament de la sardana a les comarques lleidatanes.
El reconegut poeta Vicenç Llorca va ser l’encarregat de redactar i llegir la Lliçó Magistral i l’exjugador i entrenador d’handbol Xesco Espar de redactar i llegir el Missatge al Món Sardanista, que fa referència a la vinculació entra la sardana i els valors de Catalunya: humilitat, entusiasme, compromís i passió.
Una de les notícies més esperades, saber quina seria la Ciutat Pubilla l’any 2012, no es va fer pública tota vegada que no s’ha pogut escollir cap lloc perquè les candidatures presentades han aturat momentàniament les seves intencions a causa de la celebració dels comicis municipals i la situació econòmica actual. Per tant, si algun Ajuntament de la comarca ens escolta i té diners, algun n’hi deu haver, no?, doncs ara és l’hora de fer la seva oferta i convertir-se en Ciutat Pubilla de la Sardana. Es clar que ja ens podem imaginar la resposta: “hi ha coses més importants a fer...”
Així doncs Organyà es converteix a partir d’ara en el centre d’atenció de la cultura tradicional i popular catalana. Durant tot un any serà el punt de referència pel que fa a la sardana, la seva defensa i la seva projecció. S’hi celebraran gran quantitat d’activitats sardanistes que repercutiran sobre les facetes socials, econòmiques i festives, especialment de la població de l’Alt Urgell.
Des dels nostres programes els desitgem sort i èxit a la vegada que felicitem molt sincerament efusivament a tots els guanyadors.
Lluís Subirana. Director

Esperit de Festa 30-04-11

El passat dimecres 27 d'abril es van lliurar al Teatre Principal les Medalles d’Honor de Sabadell a 11 persones i entitats que al llarg de la seva trajectòria cívica, social, cultural, educativa, etc., se n’ha fet mereixedores a proposta de les juntes de districte i de la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sabadell. Entitats ciutadanes com la Coral Belles Arts, el Club de Tennis i l’Institut Les Termes i persones com Claudio Viol, Josera Haro, Maria Cruells, Anna Maria Aguiló i Rosa Maria Rafecas, van rebre el reconeixement i homenatge de la ciutat per la seva meritòria i constant tasca de dedicació altruista a les seves respectives especialitats.
Vull però dedicar un comentari especial a tres entitats representatives de la nostra cultura popular i tradicional que també, amb tot mereixement, van rebre la Medalla d’Honor.
Als Castellers de Sabadell, que el 1994 van començar els assaigs per formar una colla castellera i que el 2007 ja havien aconseguit tota la gamma alta de castells de 7. Ha estat però el 2010 quan han assolit el que es coneix com la clàssica de 8. Concretament va ser el 24 d’octubre del 2010, coincidint amb la seva 17a Diada Castellera, que van descarregar per primer cop el tres de vuit i que van completar l’actuació amb el quatre de vuit i la torre de set. Va recollir la medalla el seu president Joan Egea acompanyat dels petits anxanetes que han coronat aquests importants castells.
A la Germandat de Sant Antoni Abat “Colla Vella” per la seva contribució decisiva en la conservació de la festa dels animals i principalment del món del cavall, amb la passada en la festa de Sant Antoni Abat, diada dels carreters. La Colla Vella va ser fundada el 1871, fa doncs 140 anys i és una de les poques entitats del país que manté el fet de celebrar la passada el mateix dia de Sant Antoni, el 17 de gener. Va recollir la medalla el seu president Joan Noalart.
A la Joventut de Sant Antoni Abat “Colla Nova” pels mateixos mèrits que la “Colla Vella”, fundada el 1880 a conseqüència d’una escissió i que ha estat un puntal en l’organització de la Setmana del Cavall i de la 1a Fira del Cavall al Parc Central del Vallès i que és una de les fundadores de la Federació Catalana dels Tres Tombs. Va recollir la medalla el seu president Francesc Gall.
Aquestes tres entitats formen part de la Federació Sabadell Cultura i participen activament en els actes que s’hi programen, especialment amb la trobada anual Sabadell Festa i Tradició.
Felicitats a tots els premiats i, per la relació amb els nostres programes, molt especialment als Castellers i a les Colles Vella i Nova a la vegada que aprofitem per encoratjar-los a seguir en aquesta línia de treball i difusió de la nostra cultura, de la nostra tradició i dels nostres valors.
Lluís Subirana. Director.

Esperit de Festa 23-04-11

La festa de Sant Jordi és un diada especial encara que al calendari la data no estigui en vermell. Una festa on els protagonistes principals són el llibre i la rosa, on la cultura i la natura es manifesten a través dels llibres, de la paraula escrita, i de les flors, que amb els seus perfums tenen la seva particular manera de comunicar-se amb nosaltres. En una festa tan especial com aquesta, per embolcallar llibres i roses, res millor que una gran sardana. Llibres, roses i sardanes. Festa complerta. Comprem almenys un llibre, si és en català millor i si és relacionat amb la música en general millor que millor. Comprem la rosa per regalar a la persona estimada i anem a ballar o escoltar les sardanes. No hi ha res millor per fer el dia de Sant Jordi encara que aquest any s’escaigui en plena Setmana Santa. I oblidem-nos unes hores de les polèmiques, de les enveges i de les rancúnies que una festa com aquesta, símbol d’un país com aquest, genera als qui no entenen ni voldran entendre mai determinades i singulars diferències. Llibres, roses, sardanes. Cultura, natura, festa. Tradició, poble, nació. Per reivindicar el què érem, per demostrar el què som, per afirmar el què volem ser. Cultes com els llibres, sensibles com les flors, units i agermanats com la sardana.
I gaudim també de les cantades de caramelles que a la nostra ciutat tenen una llarga tradició. Resseguint una mica la història de les primeres corals sabadellenques fundades a la segona meitat del segle XIX, trobem que una de les seves activitats més importants de l’any eren les cantades de caramelles per Pasqua. Habitualment el diumenge i algunes també el dilluns, sortien al carrer grups d’homes que interpretaven cançons relatives a l’arribada de la primavera i a la resurrecció de Crist. En aquells temps, les caramelles tenien un caràcter més profà que no pas religiós. Els temes de les cançons feien moltes referències a la bellesa de les dones i de les flors. Algunes corals solien sortir cap al tard del Dissabte Sant o bé la matinada del diumenge i s’acompanyaven amb instruments molt elementals: picanyes, panderos, platets, etc. Allà on paraven per interpretar les seves cançons, sol·licitaven un refrigeri o bé un pagament en productes, els quals adjuntaven per dedicar-los a un àpat comú.
Evidentment els temps han canviat molt però, sortosament, la tradició de sortir a cantar caramelles per Pasqua es manté. Ho demostren algunes de les nostres corals que, any darrera any, ens ofereixen una mostra de les seves habilitats. Com a cantaires i com a lletristes. Perquè les interpretacions actuals poc tenen a veure amb les d’un segle enrere. Només cal fer un repàs a les lletres dels programes que distribueixen per comprovar-ho. I cal prestar especial atenció als continguts del tradicional popurri on els temes d’actualitat, socials i polítics, són tractats amb certa ironia que desprèn, però, també una punyent i significativa crítica. Sigui com sigui, el més important és que les caramelles segueixen sent el reflex d’un poble amb una cultura pròpia i amb unes tradicions que vol mantenir com un signe d’identitat propi i que no ens podem permetre de perdre. Bona Pasqua i un gloriós Sant Jordi.
Lluís Subirana. Director

Esperit de Festa 16-04-11

Dissabte passat, 9 d’abril, convidat pels amics de la cobla Contemporània vaig assistir a la presentació que es va fer a Agramunt del volum 2 de la col·lecció Fent Amics enregistrat conjuntament per les cobles Contemporània i Jovenívola d’Agramunt. A les 6 de la tarda, sota un sol de justícia, centenars de persones arribades de diversos indrets, entre elles dos autocars procedents de Lleida i organitzats pel Grup Sardanista Balàfia, van ocupar tota l’extensió de la històrica Plaça del Mercadal, d’estructura quadrada, totalment porticada amb vuit arcades per banda. Vaig tenir l’ocasió de saludar al president de la Federació Sardanista de les Comarques Lleidatanes, Josep Maria Roset, i el vell i gran amic Sebastià Gràcia, autor del text de la presentació del llibret on, entre altres coses manifesta: “Vull destacar la força d’aquests joves músics: la Jovenívola d’Agramunt i la Contemporània que no paren d’innovar. Estimen la música, la sardana, la gresca!, i ho projecten a les seves actuacions. Jo els vull trametre- continua dient Sebastià Gràcia- el meu suport, el suport d’un sardanista de molts anys, que els demana que s’esforcin més, si cap, tot dient-los: No pareu, que tot fa falta!” I, fent cas d’aquesta petició a la plaça no parava ningú, els músics dalt l’empostissat tocant i movent-se al ritme de les composicions i a la plaça les rotllanes ballant des del primer a l’últim compàs de les sardanes de set tirades. Després dels parlaments de la presentació al públic del CD Fent Amics 2, a càrrec dels amfitrions de la festa, de l’exhibició i repartiment de diplomes als assistents al curs de sardanes organitzat per l’Agrupació Sardanista Barretina i mentre sentia les cobles desgranar les seves melodies vaig decidir de fer un tomb pel centre històric d’Agramunt. A tocar de la plaça dos edificis singulars van atraure la meva atenció: Cal Mas Vell, una construcció del 1806 actualment destinada a serveis i que un cop remodelada va ser inaugurada pel sabadellenc Xavier Bigatà, quan era Conseller d’Obres Públiques de la Generalitat, i l’edifici de la Societat Cultural Recreativa Casal Agramuntí, fundada el 1934, seu de la Biblioteca Municipal que porta el nom d’un il·lustre escriptor agramuntí: Guillem Viladot. Però el que més em va impressionar va ser passejar pels carrerons del nucli antic i per la plaça de l’Església, on hi ha la Casa de la Vila, un edifici del 1834. Per protegir-me del sol vaig entrar a l’església arxiprestal de Santa Maria, d’estil romànic, amb el seu campanar d’estil gòtic i els tres absis que li donen singularitat i que va ser declarada monument nacional l’any 1931. Allà vaig contemplar el retaule barroc de la capella del Roser i un altre retaule de fusta policromada, d’estil gòtic, dedicat a la Mare de Déu dels Socors, patrona de la Vila. Vaig retornar a la plaça quan les cobles eren obligades a repetir les seves darreres interpretacions i la lluna, de quart creixen, ja havia substituït al sol. Eren ja les nou del vespre quan una gran rotllana encerclava la plaça porticada i les dues cobles, al centre, interpretaven la darrera sardana. Després de tres hores d’intensa activitat res millor que una generosa degustació del famós torró fet de mel, avellana i clara d’ou, conegut com el torró d’Agramunt i que s’elabora a la vila des del segle XVIII. Encara quedava però el sopar de germanor entre les dues cobles com a un exponent més de la bona sintonia musical i dels llaços d’amistat refermats amb aquest Fent Amics 2 que, com el seu número indica, tot fa suposar que els inquiets components de la Contemporània ja tenen en projecte el Fent Amics 3. Va ser un plaer compartir amb tots ells aquesta jornada a Agramunt i gaudir d’una tarda on la música i la dansa de la sardana van ser els principals protagonistes. Lluís Subirana. Director

Esperit de Festa 09-04-11

El passat dijous 7 d'abril, al Teatre Principal, es van concedir els Premis de la Nit de la Cultura que convoca l’Ajuntament de Sabadell amb l’objectiu de reconèixer les persones o institucions sabadellenques, els projectes de les quals hagin destacat per la seva qualitat i implicació en la vida cultural de la ciutat. En aquesta segona edició, corresponent a les activitats desenvolupades durant l’any 2010, es convocaven els premis següents: Arts en Viu, Arts Visuals, Cultura Popular i Tradicional, Literatura i Assaig, Projecció de la Ciutat i Trajectòria. Els jurats corresponents a cada especialitat havien d’analitzar les diverses propostes seleccionades prèviament i emetre el seu veredicte en funció de les bases establertes. Pel que fa a la Cultura Popular i Tradicional, Sabadell ha viscut un any 2010 de gran activitat i amb grans esdeveniments que han demostrat la seva implicació ciutadana. Cada una de les més de 40 entitats i associacions que treballen en aquest àmbit han realitzat els seus actes habituals i, algunes, per motius determinats, han celebrat actes extraordinaris i commemoracions que han refermat el seu compromís amb la cultura, la ciutat i el país. Els mitjans de comunicació locals s’han fet ressò d’aquesta activitat i de la seva importància, no només per la preservació del ric patrimoni que això representa, si no també per l’entramat del teixit social i de convivència i participació ciutadana que comporta. Donar a conèixer les tradicions, els costums, les festes d’ahir i avui, tant a les noves generacions com recordar-les a les de més edat, és una tasca necessària i que ha de tenir el seu reconeixement públic. Mantenir les tradicions no vol dir ancorar-se en el passat si no que és una manera més de viure el present i de projectar-lo al futur. El Premi de Cultura Popular i Tradicional, en aquesta segona edició, vol ser el reconeixement públic a la tasca que de forma constant i no sempre reconeguda, porten a terme les entitats d’aquest àmbit i que formen part del teixit associatiu de la ciutat. El Jurat de Cultura Popular i Tradicional, que tinc l’honor de presidir, està format per persones de reconegut coneixement i implicació: Josep Egea, Anna Maria Aguiló, Jordi Saura, Manolo Garrido i Pere Escudero que, un cop estudiades les activitats desenvolupades per les entitats al llarg de l’any 2010, va decidir per unanimitat atorgar el premi a les Forques de Can Deu pels actes commemoratius del 25 aniversari del Drac Antonot on la Cultura Popular i Tradicional es va fer extensiva a la ciutat amb l’edició d’un conte escrit per Montse Costa i il·lustrat per Glòria Marín llegit a 40 escoles de la ciutat, pel treball de recerca i creació realitzat en la construcció de dues noves figures festives que s’han incorporat a l’imaginari col·lectiu de la ciutat, pel que representa l’esmentada iniciativa en la incorporació dels més petits en la participació d’actes dins l’àmbit de la Cultura Popular, per la seva aportació en l’àmbit literari al crear l’obra El conte del Drac Antonot, pel que ha representat de treball transversal al portar la iniciativa de l’elecció dels noms dels dragonets dins les escoles de la ciutat i per l’abast que aquesta iniciativa va tenir en ser incorporada la il·lustració dels nous dos dragonets a la portada oficial del programa de Festa Major 2010 . Des dels nostres programes felicitem molt sincerament a totes les entitats per la seva lloable tasca i en especial a les Forques de Can Deu per l’obtenció d’aquest merescut premi i reconeixement. Lluís Subirana. Director

Esperit de Festa 02-04-11

Aquest comentari des de la Torre de l’Aigua serà més breu que els habituals perquè el vull dedicar única i exclusivament a donar-los les gràcies. Perquè avui és just i necessari que, en nom de tot l’equip del programa, manifesti públicament el nostre més sincer i profund agraïment a totes les persones i entitats que aquests darrers dies ens han fet arribar la seva felicitació pels nostres 600 programes que vàrem celebrar dissabte i diumenge de la setmana passada. Valorem molt i agraïm profundament les paraules de felicitació i d’estímul que ens han dedicat i que ens animen a seguir en aquesta línia d’oferir a l’entorn del protagonisme central de la sardana, la seva música i dansa i la seva història, tota la riquesa del nostre patrimoni cultural. Alguns d’aquests missatges de felicitació, que ens han arribat personalment o mitjançant Internet, han estat molt generosos com el que ens feia arribar una amiga oient en el qual, a més de felicitar-nos, ens deia “que ens mereixíem un Oscar”. El cert és que tot l’equip del programa acceptem aquests elogis amb satisfacció. Però també és cert que ens suposen un compromís i un repte: el de mantenir el nivell de qualitat assolit fins ara i intentar la recerca de nous temes que puguin seguir mantenint viva l’atenció de tots vostès. Unes paraules de l’antiga saviesa, atribuïdes a Lotari I d’Alemanya, diuen que “totes les coses canvien i nosaltres canviem amb elles”. I és evident que el pas del temps ens obliga sempre a viure d’acord a les circumstàncies del moment. Pel que fa als nostres programes, volem que el pas del temps ens proporcioni més experiència i coneixements, que ens ajudi a millorar tot el que fem i ens enriqueixi amb més amics tota vegada que, tornant als clàssics i ara amb paraules de Ciceró, “les veritables amistats són eternes”. Esperit de Festa i Sardanes a Ràdio Sabadell, en la seva setena temporada en antena, ha sumat 600 programes. Millor dit, avui ja els ha superat. Per tant, aquests 600 programes han estat una fita més que avui ja hem deixat enrera en aquest camí que un dia vàrem iniciar i que volem seguir fent tots junts. Perquè, només si vostès ens hi acompanyen, té sentit el nostre camí. En nom propi i de tot l’equip del programa, moltes gràcies i que tinguin un bon cap de setmana. Lluís Subirana. Director

Esperit de Festa 26-03-11

El d’avui és el programa número 300 d’Esperit de Festa que amb el programa 300 de Sardanes a Ràdio Sabadell de demà diumenge, en sumarà un total de 600 des d’aquell primer emès el 18 de setembre de 2004. Fa ja doncs set temporades que, juntament amb el Jordi Saura a la redacció i locució i amb Joan Ferrús al control tècnic, amb el suport de la direcció de Ràdio Sabadell, iniciàvem aquest apassionant camí de la informació i la comunicació radiofònica. L’any 2007, a partir del programa 129, es va incorporar la Cristina Colomer i al setembre de 2009 Guillem Mota va substituir Joan Ferrús al control tècnic.
Des del primer programa el nostre ferm propòsit ha estat que la sardana, com a referent musical i cultural de Catalunya, ens servís de vincle per tal d’arribar a un cercle més gran de seguidors atrets i interessats per les referències culturals manifestades a través de molts diversos aspectes de la nostra història mil·lenària: els costums, les tradicions, les llegendes, les danses, les festes, els paisatges i les circumstàncies polítiques, socials i culturals, passades i presents, que ens ha tocat viure.
També hem volgut posar de manifest l’enorme potencial que té la cobla, aquets conjunt instrumental que ens és propi i que no ens cansarem mai de reivindicar com un patrimoni català d’unes característiques musicals úniques al món, i que la seva versatilitat es manifestés en totes les seves potencialitats interpretatives: sardanes, danses, balls, acompanyant orfeons, cantants i altres instruments i conjunts musicals.
La literatura i la poesia hi han estat presents amb referències biogràfiques dels seus autors i amb especial atenció a personatges i esdeveniments extraordinaris com la sèrie dedicada al Quadern gris de Josep Pla, al poema Canigó de Jacint Verdaguer, l’Any Amades i a l’obra de Joan Maragall en motiu d’escaure’s el 150 aniversari del seu naixement i el centenari de la seva mort.
La música ha estat l’element que ha servit d’enllaç entre tots els temes tractats: sardanes, balls vuitcentistes, ballets, sense defugir però incursions en música clàssica, de pel·lícules, cançó, havaneres, ballables per orquestra, de manera que hem ofert una gran varietat de música a tots els nostres oients gràcies a un fons musical de més de 1.100 discos de totes les èpoques només pel que fa a sardanes.
Uns programes fets a Sabadell i per gent de Sabadell és evident que tot allò que passa a la nostra ciutat hi té un paper destacat però sense oblidar mai les activitats i les notícies que tenen com a punt de partida altres poblacions i que hem considerat interessants.
Hem d’agrair les col·laboracions de la Federació Sardanista de Catalunya amb el seu servei de premsa Infosardana, la Federació Sabadell Cultura i les seves entitats per les informacions que sobre la seva activitat ens comuniquen, i a l’Esbart Sabadell Dansaire i al seu director artístic Tomàs Manyosa per l’assessorament i participació en els temes de dansa tradicional. També el nostre agraïment a les cobles de casa, i a entitats com Músics per la Cobla, Sabadell més Música, Sabadell Sardanista i Fonovilassar pel seu suport. I, naturalment, a tots vostès, tots els oients que en directe o mitjançant Internet ens segueixen i ens fan arribar les seves valuoses opinions.
Aquests 600 programes, equivalents a 600 hores d’emissió, representen moltes, moltíssimes hores més de documentació, redacció, assessorament i gravació. Milers d’hores del nostre temps que hem dedicat, al llarg de gairebé set anys, a la sardana, a la cultura i al nostre país: Catalunya. Així mateix volem refermar que sempre, en donar la nostra opinió, de posicionar-nos sobre una opció concreta, hem procurat fer-ho de la manera més objectiva possible. I així ho seguirem fent en respecte i agraïment a tots vostès. Gràcies pel seu suport.
Lluís Subirana. Director

Esperit de Festa 19-03-11

Fa aproximadament un any, en el meu comentari setmanal vaig fer una referència a la programació concertística i vaig dir:
“Després dels lamentables fets del Palau de la Música, es temia per la continuïtat del ja tradicional Cicle de Cobla, Cor i Dansa al Palau.” I continuava dient ara fa un any: “Doncs bé, els nous gestors no han renunciat als diversos cicles programats al llarg de l’any sinó que els han presentat amb tota la il·lusió i amb el ferm propòsit de millorar-los cada any. Pel que fa concretament al Cicle de Cobla, Cor i Dansa, en la que ja serà la seva 12 edició, s’han programat cinc concerts a celebrar el 6 i 20 de març, 10 i 17 d’abril, i 15 de maig. Hi intervindran les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i la Principal de la Bisbal; la Coral Polifònica de Puig-reig i l’Esbart Ciutat Comtal.”
Repeteixo que això és el que deia ara fa aproximadament un any. Malauradament, però, aquells fets del Palau, l’espoli econòmic, l’escàndol de la gestió anterior i l’entrada de nous responsables, amb l’obligada retallada pressupostària, han fet que tots aquells bons propòsits s’esvaïssin en poc temps i que aquesta temporada ens quedéssim sense aquest prestigiós cicle. Ja és coincidència que precisament hagi estat la que seria l’edició número 13 la que hagi passat a millor vida. Els que consideren aquest número com a un símbol de malastrugança, en tenen ara nous motius.
Ja em temia quelcom per la manca de notícies al respecte i que es va confirmar quan vaig rebre del servei de premsa del Palau de la Música quatre llibrets amb la programació de quatre cicles denominats “Tardes al Palau”, “Diumenges al Palau”, “Cicle de Concerts de l’Orfeó Català” i “Cambra Coral Onca”. Era la confirmació de que si algú havia de desaparèixer era, precisament, el “Cicle de Cobla, Cor i Dansa”.
Cal dir però, en honor a la veritat, que la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona participa avui dissabte 19 de març conjuntament amb l’Orfeó Català en el primer concert del “Cicle de Concerts de l’Orfeó Català”, i que ho tornarà a fer el dia 2 d’abril dins del cicle “Tardes al Palau”, i que, també dins d’aquest cicle, el 14 de maig hi actuarà l’Esbart Marboleny. La realitat és però que la presència de la cobla en aquests cicles serà només de dues actuacions i sempre a càrrec de la mateixa Sant Jordi, segurament pels acords mantinguts amb l’administració a causa d’incorporar al seu nom el títol de Ciutat de Barcelona.
Veiem doncs com aquells propòsits de millora expressats fa un any s’han traduït, pel que fa a la música de cobla, a un acord de mínims. En el moment de redactar aquest comentari està pendent una roda de premsa per tal de presentar els cicles d’aquesta nova temporada. Ens podem imaginar els raonaments i les justificacions que argumentaran els organitzadors per tal de fer-nos entendre les diverses circumstàncies i la difícil situació per la que travessa la històrica entitat. Però per molt comprensius que siguem, la realitat és només una i ben palesa: la música de cobla i per a cobla no té el reconeixement que per la qualitat actual dels seus intèrprets i les composicions li correspondria.
Almenys que no ens diguin que sempre ens queixem. La realitat és la que és i si no, estem oberts a que ens demostrin el contrari.
Lluís Subirana. Director

Esperit de Festa 12-03-11

Aquests darrers dies, han aparegut a diversos mitjans de comunicació, falques a la ràdio i un anunci a mitja pàgina a la premsa, informant de l’inici, aquest dissabte 12 de març, de la 34 edició de l’Escola de Sardanes d’El Corte Inglés que aquest important centre comercial organitza a la plaça de Catalunya de Barcelona i per on hi han passat ja més de 20.000 infants d’entre 6 i 14 anys. Cal recordar que l’any 1996 es van iniciar també els cursets al centre d’El Corte Inglés de Sabadell que es van celebrar fins a inicis del 2000 i per on hi van passar més de 700 alumnes. Ja he comentat en altres ocasions que són molts els cursets que es convoquen anualment i moltes les entitats sardanistes que, any darrere any, n’inclouen un dins el seu programa d’activitats. A més dels comentats d’El Corte Inglés, alguns han assolit un merescut prestigi. L’any 1970 es va iniciar a Girona la tasca de portar la sardana a l’escola. Aquest any 2011, a causa de les restriccions pressupostàries ha perillat la seva continuïtat però sembla que finalment les administracions implicades, Diputació de Girona i Generalitat, han rectificat a temps i els cursos es podran fer i així 8.000 nens i nenes, pertanyents a 103 escoles, podran aprendre a ballar sardanes.
Deu mil infants van omplir el passeig de Gràcia, de Barcelona, en la cloenda de la campanya La Sardana a l’Escola promoguda pel Congrés de Cultura Catalana l’any 1977. Aquesta acció no va acabar aquí i, a partir de 1979, cada any s’endega la campanya El País a l’Escola, organitzada per Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana, amb la col·laboració de diverses entitats i organismes oficials. La cloenda reuneix tots els milers d’alumnes al Parc de la Ciutadella, de Barcelona, en una ballada multitudinària on els cursetistes demostren tot el que han après a part de donar a l’espectador una visió optimista envers el futur de la sardana.
L’any 1989 es va iniciar, amb la participació de la UCS i dins la campanya Escola Oberta de l’Obra Social de la Caixa de Barcelona, el programa Saltem i Ballem i es van editar uns excel·lents manuals per als alumnes i monitors. L’any 1991 va comptar amb uns 6.000 alumnes, la meitat de les comarques lleidatanes. A partir d’aquí el Pla Saltem i Ballem es convoca cada any solament en aquestes comarques, en una acció coordinada per la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida. En el curs 1995-1996 es van portar a terme uns dos-cents cursos a cent escoles, de la mà de cent trenta monitors. Cada any se celebren una sèrie de Trobades i una gran Trobada Intercomarcal amb tots els participants als cursos. El adults també tenen el seu curs del Saltem i Ballem, que el 1996 va reunir 200 persones. El 1991 va editar el llibret: 15 lliçons de sardanes.
Aquest any 2011, 400 nens i nenes de 15 grups de 3r i 4t de primària de Manlleu participen al programa “Sardana a l’Escola” que va començar el passat dilluns, 7 de març, i tindrà una durada de 6 setmanes. El programa “Sardana a l’Escola” es farà als diferents centres educatius de la capital del Ter i està organitzat per les àrees de Cultura i Educació de l’Ajuntament de Manlleu, juntament amb l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, el Grup Sardanista Ocellets del Ter i la Colla Núria. Els monitors de sardanes que impartiran el curs són de Manlleu i estan titulats.
Insisteixo, una vegada més, que la feina pedagògica es fa on les circumstàncies i els recursos humans i materials ho permeten. Una altra cosa és que després aquests milers d’infants no s’integrin a l’activitat sardanista. Però com he dit també altres vegades, factors culturals, socials, econòmics i les tendències lúdiques imperants hi tenen molt a veure. La llavor, però, és sembrada.
Lluís Subirana. Director