Bon dia.
Demà els sabadellencs tenim una cita. Una cita inajornable amb la solidaritat. Com vostès ja deuen saber diversos col·lectius de la nostra ciutat han organitzat actes a benefici de la Marató de TV3, aquest any dedicada a la lluita contra el càncer. També la gent de la cultura tradicional i popular volem aportar el nostre esforç i col·laboració amb una representació de l’espectacle Sabafolk que sota l’organització de la Federació Sabadell Cultura se celebrarà demà diumenge a les 12 del migdia al passeig Manresa.Sabafolk és un espectacle de cultura tradicional i popular i una mostra de la nostra identitat cultural, de la riquesa folklòrica, les tradicions, els costums més arrelats que configuren unes formes de cultura d’un país amb personalitat pròpia: Catalunya. La música, la dansa, el cant, el foc, els castells, l’imaginari popular, les festes tradicionals, es mostren a l’espectador, que en determinats moments forma part del propi espectacle, seguint un guió prèviament elaborat, a través de l’actuació de més de 250 persones que integren el conjunt d’entitats que formen part de la Federació Sabadell Cultura. Cultura i tradició d’un país que estima el passat, treballa el present i es projecta al futur.
Però els principals protagonistes de la festa demà hem de ser tots els sabadellencs amb la nostra solidaritat, amb la nostra aportació econòmica que serà destinada a investigar noves formes de lluita contra aquesta terrible malaltia que, de lluny o de prop, a tots ens pot haver afectat en alguna ocasió.
Diuen que els sardanistes tenim fama de garrepes i en determinades ocasions potser tenen raó. Demà tenim doncs una bona ocasió de demostrar tot el contrari. De demostrar que l’esperit de germanor i solidaritat del sardanisme sap manifestar-se generosament quan cal. I demà, cal. Demà cal que hi siguem tots i que tots siguem ben generosos. Que fem una gran pinya i que pugem ben amunt l’enxaneta de la nostra solidaritat. Estic segur que així serà.
Que tinguin un bon i solidari cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 08. Des de la Torre de l'Aigua 2004. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 08. Des de la Torre de l'Aigua 2004. Mostrar tots els missatges
diumenge, 12 d’octubre del 2008
Esperit de Festa 11-12-04
Bon dia.
Ahir, passejant per la Rambla, vaig trobar un amic que feia dies que no veia. Què tal? Com has passat aquestes festes? Em va preguntar. Bé, li vaig dir. I per cortesia també li vaig preguntar, i tu?. Molt bé, em va dir. I va prosseguir: diumenge al matí vàrem marxar cap a Andorra per anar a esquiar. Volíem arribar abans de migdia però hi havia un embús tan gran que va fer que no arribéssim a l’hotel fins a mitja tarda. El dilluns, festa de la Constitució, com que la dona volia aprofitar el viatge a Andorra per comprar regals per al Nadal ens vàrem passar tot el dia de tenda en tenda, a les que podíem entrar perquè algunes estaven abarrotades de gent, i quins preus! Jo li deia: Maria però si això ho trobarem més bé de preu a Sabadell! El dimarts per fi, després de fer llargues cues als remuntadors, vàrem poder fer algunes baixades per les pistes procurant esquivar els milers d’esquiadors que ens sortien per totes bandes. I dimecres, festivitat de la Puríssima, vàrem sortir d’Andorra a mig matí perquè a primera hora de la tarda volíem ser a Sabadell, però per culpa de les retencions a les carreteres no vàrem arribar a casa fins molt tard. Però ens ho vàrem passar de conya, tu!
En veure la meva cara d’estranyesa i adonant-se que només havia parlat ell em va preguntar: i què, on has passat aquestes festes tu? Doncs mira, li vaig dir. El diumenge mentre tu feies cues per les carreteres jo gaudia de les sardanes que se celebraven a Artés en aquesta gran festa que és el Sarau Artesenc. El dilluns, mentre tu anaves de tenda en tenda pels carrers nevats d’Andorra jo vaig sortir a fer footing per Jonqueres, Togores, la Salut i Sant Nicolau, on feien una audició de sardanes en plena naturalesa, i dimecres mentre tu feies caravana de retorn a casa jo gaudia de les sardanes a la Via Massagué, davant de la Puríssima, en un matí assolellat, mentre recordava que feia cent anys justos que en aquesta mateixa data l’Orfeó de Sabadell havia celebrat el seu primer concert.
No sé que devia passar pel cap del meu amic. El cert és que de cop i volta li va entrar molta pressa i es va acomiadar amb un arreveure! I va marxar Rambla avall segurament pensant: aquesta gent de les sardanes són ben especials!
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Ahir, passejant per la Rambla, vaig trobar un amic que feia dies que no veia. Què tal? Com has passat aquestes festes? Em va preguntar. Bé, li vaig dir. I per cortesia també li vaig preguntar, i tu?. Molt bé, em va dir. I va prosseguir: diumenge al matí vàrem marxar cap a Andorra per anar a esquiar. Volíem arribar abans de migdia però hi havia un embús tan gran que va fer que no arribéssim a l’hotel fins a mitja tarda. El dilluns, festa de la Constitució, com que la dona volia aprofitar el viatge a Andorra per comprar regals per al Nadal ens vàrem passar tot el dia de tenda en tenda, a les que podíem entrar perquè algunes estaven abarrotades de gent, i quins preus! Jo li deia: Maria però si això ho trobarem més bé de preu a Sabadell! El dimarts per fi, després de fer llargues cues als remuntadors, vàrem poder fer algunes baixades per les pistes procurant esquivar els milers d’esquiadors que ens sortien per totes bandes. I dimecres, festivitat de la Puríssima, vàrem sortir d’Andorra a mig matí perquè a primera hora de la tarda volíem ser a Sabadell, però per culpa de les retencions a les carreteres no vàrem arribar a casa fins molt tard. Però ens ho vàrem passar de conya, tu!
En veure la meva cara d’estranyesa i adonant-se que només havia parlat ell em va preguntar: i què, on has passat aquestes festes tu? Doncs mira, li vaig dir. El diumenge mentre tu feies cues per les carreteres jo gaudia de les sardanes que se celebraven a Artés en aquesta gran festa que és el Sarau Artesenc. El dilluns, mentre tu anaves de tenda en tenda pels carrers nevats d’Andorra jo vaig sortir a fer footing per Jonqueres, Togores, la Salut i Sant Nicolau, on feien una audició de sardanes en plena naturalesa, i dimecres mentre tu feies caravana de retorn a casa jo gaudia de les sardanes a la Via Massagué, davant de la Puríssima, en un matí assolellat, mentre recordava que feia cent anys justos que en aquesta mateixa data l’Orfeó de Sabadell havia celebrat el seu primer concert.
No sé que devia passar pel cap del meu amic. El cert és que de cop i volta li va entrar molta pressa i es va acomiadar amb un arreveure! I va marxar Rambla avall segurament pensant: aquesta gent de les sardanes són ben especials!
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Esperit de Festa 04-12-04
Bon dia.
La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional ha presentat la VII Temporada del cicle Cobla, Cor i Dansa al Palau que s’iniciarà el 22 de gener de 2005. Aquesta setena edició manté la filosofia bàsica d’oferir en un cicle tres tipus de manifestació cultural en les branques més genuïnament pròpies del país, la música instrumental amb cobla, la música coral i la dansa. Un total de sis concerts amb un pressupost de despeses de 160.000 € (més de 26 milions de les antigues pessetes) i amb uns ingressos previstos de 60.000 € per venda d’entrades i 60.000 € per l’aportació del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional. Del dèficit inicialment previst de 40.000 € se’n farà càrrec l’organització cosa que cal agrair i valorar com un gest significatiu de complicitat i suport a la nostra música. Dels diversos concerts i dels programes i les obres a interpretar ja els anirem informant oportunament. Ara només i perquè comencin a fer boca els diré que el cicle comença amb l’Esbart Dansaire de Rubí dirigit per Eduard Ventura i amb un programa de danses tradicionals emblemàtiques; el segon concert ajuntarà la Cobla Sant Jordi i l’Orfeó Gracienc, que aquest any celebra el seu centenari; el tercer dóna protagonisme al piano de Francesc Burrull i la Cobla La Principal de la Bisbal; el quart una novetat que es presenta molt interessant: la conjunció de cobla i orgue amb la Sant Jordi i l’organista Juan de la Rubia, que estrenaran una suite per a orgue i cobla de Joan Lluís Moraleda; el concert número 5 tindrà de nou a la Cobla Sant Jordi amb un programa que combina autors clàssics i contemporanis; i el cicle finalitzarà amb la intervenció d’una de les corals més prestigioses de l’actualitat la Coral Carmina.
És doncs una molt bona ocasió per a tots aquells sardanistes que encara no han assistit mai a un concert al Palau de la Música per gaudir en un marc emblemàtic d’una magnífica selecció de la nostra música, dels nostres autors i dels nostres intèrprets.
Els organitzadors bé que s’ho mereixen.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional ha presentat la VII Temporada del cicle Cobla, Cor i Dansa al Palau que s’iniciarà el 22 de gener de 2005. Aquesta setena edició manté la filosofia bàsica d’oferir en un cicle tres tipus de manifestació cultural en les branques més genuïnament pròpies del país, la música instrumental amb cobla, la música coral i la dansa. Un total de sis concerts amb un pressupost de despeses de 160.000 € (més de 26 milions de les antigues pessetes) i amb uns ingressos previstos de 60.000 € per venda d’entrades i 60.000 € per l’aportació del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional. Del dèficit inicialment previst de 40.000 € se’n farà càrrec l’organització cosa que cal agrair i valorar com un gest significatiu de complicitat i suport a la nostra música. Dels diversos concerts i dels programes i les obres a interpretar ja els anirem informant oportunament. Ara només i perquè comencin a fer boca els diré que el cicle comença amb l’Esbart Dansaire de Rubí dirigit per Eduard Ventura i amb un programa de danses tradicionals emblemàtiques; el segon concert ajuntarà la Cobla Sant Jordi i l’Orfeó Gracienc, que aquest any celebra el seu centenari; el tercer dóna protagonisme al piano de Francesc Burrull i la Cobla La Principal de la Bisbal; el quart una novetat que es presenta molt interessant: la conjunció de cobla i orgue amb la Sant Jordi i l’organista Juan de la Rubia, que estrenaran una suite per a orgue i cobla de Joan Lluís Moraleda; el concert número 5 tindrà de nou a la Cobla Sant Jordi amb un programa que combina autors clàssics i contemporanis; i el cicle finalitzarà amb la intervenció d’una de les corals més prestigioses de l’actualitat la Coral Carmina.
És doncs una molt bona ocasió per a tots aquells sardanistes que encara no han assistit mai a un concert al Palau de la Música per gaudir en un marc emblemàtic d’una magnífica selecció de la nostra música, dels nostres autors i dels nostres intèrprets.
Els organitzadors bé que s’ho mereixen.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Esperit de Festa 27-11-04
Bon dia.
Fa uns dies vaig llegir una informació a la premsa que em va interessar molt. Resulta que un estudi fet sobre la programació dels principals teatres d’òpera d’Europa demostra que un 95 % de les obres programades formen part del repertori tradicional, o sigui es tracta d’obres que han estat escrites els segles XVIII i XIX. En conseqüència, només un 5% de les obres que s’interpreten actualment són d’autors contemporanis. Això vol dir que a l’hora d’escollir les òperes a interpretar els programadors, els directors, els intèrprets, cal pensar que coneixent les preferències del públic operístic, decideixen programar i interpretar obres de compositors consagrats com Verdi, Bizet i Puccini abans que una obra contemporània de, per exemple, Eduardo Diago, Xavier Benguerel, Joan Ginjoan o del sabadellenc Benet Casablancas.
En canvi, en l’actual programació sardanista passa totalment el contrari. Difícilment trobarem programades a les ballades i en molts dels concerts obres d’algun dels nostres clàssics com, per exemple, Garreta, Toldrà, Blanch Reynalt, Juncà o Gravalosa que han estat substituïts per autors contemporanis com Moraleda, Beumala, Molina, León i molts altres, sense que organitzadors, intèrprets i balladors hi tinguin res a dir, més aviat el contrari. D’acord amb aquesta realitat i encara que diuen que les comparacions són odioses convindran amb mi que, musicalment parlant, si és que hi ha un públic conservador i tradicionalista aquest no és pas, precisament, el sardanista, perquè si és un fet que actualment els teatres d’òpera són el temple de les representacions del passat les audicions de sardanes a les nostres places públiques escampen la música de la sardana producte de la inspiració dels nostres compositors més actuals.
Aquest és un exemple més dels molts tabús que sense fonament li han estat etiquetats al sardanisme, per molta gent que consideren la sardana i la seva música una cosa del passat i que, moderns ells, se’n van al Liceu o als Festivals d’estiu a escoltar obres escrites i estrenades fa dos segles. Potser que s’ho facin mirar.
I vostès, que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Fa uns dies vaig llegir una informació a la premsa que em va interessar molt. Resulta que un estudi fet sobre la programació dels principals teatres d’òpera d’Europa demostra que un 95 % de les obres programades formen part del repertori tradicional, o sigui es tracta d’obres que han estat escrites els segles XVIII i XIX. En conseqüència, només un 5% de les obres que s’interpreten actualment són d’autors contemporanis. Això vol dir que a l’hora d’escollir les òperes a interpretar els programadors, els directors, els intèrprets, cal pensar que coneixent les preferències del públic operístic, decideixen programar i interpretar obres de compositors consagrats com Verdi, Bizet i Puccini abans que una obra contemporània de, per exemple, Eduardo Diago, Xavier Benguerel, Joan Ginjoan o del sabadellenc Benet Casablancas.
En canvi, en l’actual programació sardanista passa totalment el contrari. Difícilment trobarem programades a les ballades i en molts dels concerts obres d’algun dels nostres clàssics com, per exemple, Garreta, Toldrà, Blanch Reynalt, Juncà o Gravalosa que han estat substituïts per autors contemporanis com Moraleda, Beumala, Molina, León i molts altres, sense que organitzadors, intèrprets i balladors hi tinguin res a dir, més aviat el contrari. D’acord amb aquesta realitat i encara que diuen que les comparacions són odioses convindran amb mi que, musicalment parlant, si és que hi ha un públic conservador i tradicionalista aquest no és pas, precisament, el sardanista, perquè si és un fet que actualment els teatres d’òpera són el temple de les representacions del passat les audicions de sardanes a les nostres places públiques escampen la música de la sardana producte de la inspiració dels nostres compositors més actuals.
Aquest és un exemple més dels molts tabús que sense fonament li han estat etiquetats al sardanisme, per molta gent que consideren la sardana i la seva música una cosa del passat i que, moderns ells, se’n van al Liceu o als Festivals d’estiu a escoltar obres escrites i estrenades fa dos segles. Potser que s’ho facin mirar.
I vostès, que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Esperit de Festa 20-11-04
Bon dia.
La Comissió d’Aplecs Sardanistes de les Comarques Barcelonines va celebrar la seva novena trobada diumenge passat a Sant Quirze de Besora. Aquesta Comissió es va crear l’any 1979 i en va ser un dels promotors i primer president el sabadellenc Jaume Nonell.
Aquest any celebra, doncs, el seu 25 aniversari. La Comissió es va constituir amb 47 organitzacions d’aplecs afiliades. Han passat 25 anys i d’aquests 47 aplecs inicials s’ha passat als 74 actuals, dels quals, 51 van ser presents a l’assemblea. Un dels punts de l’ordre del dia va ser l’aprovació, per commemorar aquest 25 aniversari, de la celebració d’un extraordinari concert amb les cobles Mediterrània, Sant Jordi i Principal del Llobregat, a celebrar al Palau de la Música Catalana, el diumenge 16 de gener a la tarda, amb les entrades reservades a les organitzacions i a un preu simbòlic per tal d’omplir totalment el Palau. Els actes programats al llarg de la jornada a Sant Quirze de Besora, organitzats amb cura i encert pels Amics de la Sardana d’aquesta població del Ripollès, i que es van iniciar amb una missa sardanista, van tenir una molt bona assistència i participació, malgrat el fred i el vent que bufava a l’hora de la ballada del migdia a la plaça. El dinar de germanor va aplegar unes 300 persones i després dels parlaments institucionals i el repartiment de records i distincions, la Cobla Orquestra La Selvatana va interpretar un variat concert que va fer les delícies del públic que omplia del tot el Pavelló d’Esports.
La conclusió a aquest comentari no és altra que confirmar el potencial que representen els aplecs dins l’activitat sardanista en general. Que responsables de 74 aplecs amb les seves diferents circumstàncies i amb sensibles diferències entre ells, tant pel que fa al pressupost com al nombre d’assistents, s’uneixin per defensar els interessos comuns, per enfortir la coordinació i projecció dels seus aplecs, i decideixin ja que les properes trobades se celebraran l’any 2005 a Sant Sadurní d’Anoia i el 2006 a Arenys de Mar, vol dir que no només es treballa pel dia a dia sinó, també, amb previsió de futur.
Felicitar, doncs, a la Comissió d’Aplecs i al seu president, en Pere Clota, i animar-los a seguir treballant perquè no només augmenti el nombre d’aplecs sinó que també en millori la qualitat i la seva promoció i difusió, especialment entre la gent de la pròpia població que moltes vegades es veu superada pels assistents d’altres poblacions. I això és una anomalia que els organitzadors d’aplecs han d’intentar corregir.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
La Comissió d’Aplecs Sardanistes de les Comarques Barcelonines va celebrar la seva novena trobada diumenge passat a Sant Quirze de Besora. Aquesta Comissió es va crear l’any 1979 i en va ser un dels promotors i primer president el sabadellenc Jaume Nonell.
Aquest any celebra, doncs, el seu 25 aniversari. La Comissió es va constituir amb 47 organitzacions d’aplecs afiliades. Han passat 25 anys i d’aquests 47 aplecs inicials s’ha passat als 74 actuals, dels quals, 51 van ser presents a l’assemblea. Un dels punts de l’ordre del dia va ser l’aprovació, per commemorar aquest 25 aniversari, de la celebració d’un extraordinari concert amb les cobles Mediterrània, Sant Jordi i Principal del Llobregat, a celebrar al Palau de la Música Catalana, el diumenge 16 de gener a la tarda, amb les entrades reservades a les organitzacions i a un preu simbòlic per tal d’omplir totalment el Palau. Els actes programats al llarg de la jornada a Sant Quirze de Besora, organitzats amb cura i encert pels Amics de la Sardana d’aquesta població del Ripollès, i que es van iniciar amb una missa sardanista, van tenir una molt bona assistència i participació, malgrat el fred i el vent que bufava a l’hora de la ballada del migdia a la plaça. El dinar de germanor va aplegar unes 300 persones i després dels parlaments institucionals i el repartiment de records i distincions, la Cobla Orquestra La Selvatana va interpretar un variat concert que va fer les delícies del públic que omplia del tot el Pavelló d’Esports.
La conclusió a aquest comentari no és altra que confirmar el potencial que representen els aplecs dins l’activitat sardanista en general. Que responsables de 74 aplecs amb les seves diferents circumstàncies i amb sensibles diferències entre ells, tant pel que fa al pressupost com al nombre d’assistents, s’uneixin per defensar els interessos comuns, per enfortir la coordinació i projecció dels seus aplecs, i decideixin ja que les properes trobades se celebraran l’any 2005 a Sant Sadurní d’Anoia i el 2006 a Arenys de Mar, vol dir que no només es treballa pel dia a dia sinó, també, amb previsió de futur.
Felicitar, doncs, a la Comissió d’Aplecs i al seu president, en Pere Clota, i animar-los a seguir treballant perquè no només augmenti el nombre d’aplecs sinó que també en millori la qualitat i la seva promoció i difusió, especialment entre la gent de la pròpia població que moltes vegades es veu superada pels assistents d’altres poblacions. I això és una anomalia que els organitzadors d’aplecs han d’intentar corregir.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Esperit de Festa 13-11-04
Bon dia.
Dissabte passat, a la Sala Petit Palau del Palau de la Música Catalana es va celebrar la 5ª edició del Memorial Joaquim Serra que organitza l’ACF Barcelona.
Aquest reconeixement a l’obra i a la memòria de Joaquim Serra es va iniciar l’any 1958. En la seva primera etapa, organitzada en forma de concurs musical, es van fer tres edicions 1958, 1961 i 1964. El 1972, coincidint amb el cinquantenari de l’entitat organitzadora es va celebrar la quarta. La segona etapa del Premi Joaquim Serra es va fer entre els anys 1976 i 1985 i es van premiar obres de Bernat, Prenafeta, Martínez Comín, Fontàs, Gibert, Capell, Cristau i Mestre.
Per diverses causes que ara no vénen al cas es va fer necessari un replantejament sobre la manera de seguir honorant el mestre Serra fins que, finalment, l’any 2000 amb el suport de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona s’iniciava una tercera etapa sota el format de Memorial Joaquim Serra. Un dels seus objectius és donar a conèixer obres de nova creació gràcies a encàrrecs específics a determinats compositors, alguns d’ells molt reconeguts en l’àmbit de la música catalana però totalment aliens a la composició de sardanes i música per a cobla.
Aquesta iniciativa ha fet que compositors com per exemple Carles Cases l’any passat, hagin pres contacte amb l’entorn de la cobla i la sardana. En aquesta cinquena edició del Memorial l’encàrrec ha estat fet al jove compositor i intèrpret Eduard Iniesta qui ens va oferir la suite De l’Atlàntic a la Mediterrània ajuntant a la sonoritat de la cobla dos instruments de corda polsada, la guitarra portuguesa i el bouzouki, interpretats per ell mateix. Una obra, especialment en la part central i final, efectista i de bon contingut melòdic.
Amb aquests encàrrecs els organitzadors aporten doncs noves obres i nous autors. El que caldria ara és que aquests mateixos autors, al marge d’encàrrecs remunerats, aportessin nous títols fruit de la seva lliure inspiració. I això, fins el moment, no s’ha produït d’acord amb les expectatives creades. Aquesta és, almenys, la meva impressió.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Dissabte passat, a la Sala Petit Palau del Palau de la Música Catalana es va celebrar la 5ª edició del Memorial Joaquim Serra que organitza l’ACF Barcelona.
Aquest reconeixement a l’obra i a la memòria de Joaquim Serra es va iniciar l’any 1958. En la seva primera etapa, organitzada en forma de concurs musical, es van fer tres edicions 1958, 1961 i 1964. El 1972, coincidint amb el cinquantenari de l’entitat organitzadora es va celebrar la quarta. La segona etapa del Premi Joaquim Serra es va fer entre els anys 1976 i 1985 i es van premiar obres de Bernat, Prenafeta, Martínez Comín, Fontàs, Gibert, Capell, Cristau i Mestre.
Per diverses causes que ara no vénen al cas es va fer necessari un replantejament sobre la manera de seguir honorant el mestre Serra fins que, finalment, l’any 2000 amb el suport de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona s’iniciava una tercera etapa sota el format de Memorial Joaquim Serra. Un dels seus objectius és donar a conèixer obres de nova creació gràcies a encàrrecs específics a determinats compositors, alguns d’ells molt reconeguts en l’àmbit de la música catalana però totalment aliens a la composició de sardanes i música per a cobla.
Aquesta iniciativa ha fet que compositors com per exemple Carles Cases l’any passat, hagin pres contacte amb l’entorn de la cobla i la sardana. En aquesta cinquena edició del Memorial l’encàrrec ha estat fet al jove compositor i intèrpret Eduard Iniesta qui ens va oferir la suite De l’Atlàntic a la Mediterrània ajuntant a la sonoritat de la cobla dos instruments de corda polsada, la guitarra portuguesa i el bouzouki, interpretats per ell mateix. Una obra, especialment en la part central i final, efectista i de bon contingut melòdic.
Amb aquests encàrrecs els organitzadors aporten doncs noves obres i nous autors. El que caldria ara és que aquests mateixos autors, al marge d’encàrrecs remunerats, aportessin nous títols fruit de la seva lliure inspiració. I això, fins el moment, no s’ha produït d’acord amb les expectatives creades. Aquesta és, almenys, la meva impressió.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Esperit de Festa 06-11-04
Bon dia.
Com havíem anat anunciant, dilluns passat, festivitat de Tots Sants, Sabadell Sardanista va organitzar una doble ballada amb les cobles Contemporània i Sabadell a la plaça del Dr. Robert. Un dia rúfol de novembre, amb estones de pluja, va mantenir el dubte dels organitzadors entre traslladar la ballada a l’antic mercat de Sant Joan o “jugar-se-la” i esperar fins a darrera hora per veure si canviava el temps. I el temps va millorar per premiar la bon feina d’una junta que ha aconseguit que aquesta doble ballada, amb l’afegit de complements prou adients i engrescadors com les castanyes i els porrons de vi bo, sigui cada any més un referent pel sardanisme no només de Sabadell, sinó de tota la comarca. Feia goig veure la gran quantitat de gent que, entre les set i les vuit de la tarda, omplia la plaça del Dr. Robert, un lloc estratègic i idoni per a aquest tipus de celebracions populars i al qual només li falta dotar-la d’un espai fix reservat a les actuacions de grups musicals amb les adequades infrastructures, especialment de llum i de so, i protegits del sol i la pluja.
Mentre transcorria la ballada, l’amic Pere Solé em feia notar la significativa presència de gent procedent dels cursets per aprendre a ballar sardanes que ell, amb tanta passió i encert, imparteix des de fa molts anys en centres cívics i amb col·lectius de gent gran de la nostra ciutat. I comentàvem que entre aquestes persones que anomenem generalment gent gran n’hi ha algunes que encara segueixen expressant-se en la seva llengua materna castellana, però que s’han incorporat a la cultura popular catalana a través de la sardana i que estan fent de pont entre els sardanistes d’abans, que per diverses circumstàncies ja no venen a les sardanes i els qui, d’aquí a uns anys, procedents de les colles infantils i juvenils i dels cursets a les escoles, un cop grans i amb els fills anant ja pel seu compte, es retrobaran de nou amb la cobla i la sardana.
Siguin doncs benvinguts tots a la gran rotllana, tinguin l’edat que tinguin i parlin com parlin, i sigui reconeguda com cal la meritòria tasca que gent com l’amic Pere Solé estan fent pel present i pel futur de la nostra sardana.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Com havíem anat anunciant, dilluns passat, festivitat de Tots Sants, Sabadell Sardanista va organitzar una doble ballada amb les cobles Contemporània i Sabadell a la plaça del Dr. Robert. Un dia rúfol de novembre, amb estones de pluja, va mantenir el dubte dels organitzadors entre traslladar la ballada a l’antic mercat de Sant Joan o “jugar-se-la” i esperar fins a darrera hora per veure si canviava el temps. I el temps va millorar per premiar la bon feina d’una junta que ha aconseguit que aquesta doble ballada, amb l’afegit de complements prou adients i engrescadors com les castanyes i els porrons de vi bo, sigui cada any més un referent pel sardanisme no només de Sabadell, sinó de tota la comarca. Feia goig veure la gran quantitat de gent que, entre les set i les vuit de la tarda, omplia la plaça del Dr. Robert, un lloc estratègic i idoni per a aquest tipus de celebracions populars i al qual només li falta dotar-la d’un espai fix reservat a les actuacions de grups musicals amb les adequades infrastructures, especialment de llum i de so, i protegits del sol i la pluja.
Mentre transcorria la ballada, l’amic Pere Solé em feia notar la significativa presència de gent procedent dels cursets per aprendre a ballar sardanes que ell, amb tanta passió i encert, imparteix des de fa molts anys en centres cívics i amb col·lectius de gent gran de la nostra ciutat. I comentàvem que entre aquestes persones que anomenem generalment gent gran n’hi ha algunes que encara segueixen expressant-se en la seva llengua materna castellana, però que s’han incorporat a la cultura popular catalana a través de la sardana i que estan fent de pont entre els sardanistes d’abans, que per diverses circumstàncies ja no venen a les sardanes i els qui, d’aquí a uns anys, procedents de les colles infantils i juvenils i dels cursets a les escoles, un cop grans i amb els fills anant ja pel seu compte, es retrobaran de nou amb la cobla i la sardana.
Siguin doncs benvinguts tots a la gran rotllana, tinguin l’edat que tinguin i parlin com parlin, i sigui reconeguda com cal la meritòria tasca que gent com l’amic Pere Solé estan fent pel present i pel futur de la nostra sardana.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Esperit de Festa 30-10-04
Bon dia:
Com els hem anat informant, s’ha celebrat al Centre Artesà Tradicionàrius un cicle de actuacions que tenia com a objectiu demostrar la versatilitat musical de la cobla més enllà de la seva dimensió sardanista. El cicle es va iniciar amb Tarasca que és el nom que prenen els Lluïsos de Taradell quan actuen en formació de ball i animació, reforçats amb la inclusió de baix elèctric, bateria i percussions. El seu repertori, amb tot tipus de gèneres ballables i danses d’arrel tradicional, és festiu i engrescador del principi al final. Per la seva part La Principal del Llobregat, en formació habitual, va interpretar un repertori més convencional: una primera part de sardanes i una segona de balls vuitcentistes. Marcel Casellas i La Principal de la Nit So Insistent ens van oferir el seu espectacle que amb el nom d’Envelat Violeta fusiona flabiol, tible, tenora i fiscorn amb bases pregravades de música tecno i altres ingredients ètnics catalans i de la Mediterrània. La cobla Ciutat de Terrassa i Els Ministrils de Raval van fer una magnífica actuació amb la fusió de sons de la cobla: tible, tenora, flabiol, amb els instruments del folk més actuals: gralla, acordió i baix. Finalment la formació de Francesc Ribera “Titot” batejada amb el nom de Dijous Paella va presentar una barreja de músiques amb vents de fusta que recordaven el so de la cobla.
Aquest cicle, organitzat pel CAT i els programes Mans de Catalunya Ràdio i Nydia de TV3 ha tingut una cara i una creu. La cara, gaudir de magnífiques interpretacions i de noves sensacions musicals amb la cobla com a protagonista i la creu, la poca assistència de públic i la total marginació que li ha atorgat el sardanisme. Ningú, absolutament ningú del món sardanista, ni a nivell personal ni a nivell directiu s’ha dignat assistir a cap dels espectacles programats, demostrant una vegada més que ens movem en cercles tancats: les colles als concursos, els balladors a les ballades i als aplecs i els de la música als concerts. Tan parlar de les possibilitats de la cobla més enllà de la sardana i quan ens ofereixen l’ocasió de comprovar-ho en passem olímpicament.
Jo, de veritat, m’ho vaig passar molt bé i felicito els organitzadors encara que comprenc que no els hagin quedat ganes de repetir-ho. Si se’m permet la ironia, ja que estem en època de castanyades, han tingut una bona castanya.
Que tinguin un bon cap de setmana i, ara sense ironies, també una bona castanyada.
Lluís Subirana. Director
Com els hem anat informant, s’ha celebrat al Centre Artesà Tradicionàrius un cicle de actuacions que tenia com a objectiu demostrar la versatilitat musical de la cobla més enllà de la seva dimensió sardanista. El cicle es va iniciar amb Tarasca que és el nom que prenen els Lluïsos de Taradell quan actuen en formació de ball i animació, reforçats amb la inclusió de baix elèctric, bateria i percussions. El seu repertori, amb tot tipus de gèneres ballables i danses d’arrel tradicional, és festiu i engrescador del principi al final. Per la seva part La Principal del Llobregat, en formació habitual, va interpretar un repertori més convencional: una primera part de sardanes i una segona de balls vuitcentistes. Marcel Casellas i La Principal de la Nit So Insistent ens van oferir el seu espectacle que amb el nom d’Envelat Violeta fusiona flabiol, tible, tenora i fiscorn amb bases pregravades de música tecno i altres ingredients ètnics catalans i de la Mediterrània. La cobla Ciutat de Terrassa i Els Ministrils de Raval van fer una magnífica actuació amb la fusió de sons de la cobla: tible, tenora, flabiol, amb els instruments del folk més actuals: gralla, acordió i baix. Finalment la formació de Francesc Ribera “Titot” batejada amb el nom de Dijous Paella va presentar una barreja de músiques amb vents de fusta que recordaven el so de la cobla.
Aquest cicle, organitzat pel CAT i els programes Mans de Catalunya Ràdio i Nydia de TV3 ha tingut una cara i una creu. La cara, gaudir de magnífiques interpretacions i de noves sensacions musicals amb la cobla com a protagonista i la creu, la poca assistència de públic i la total marginació que li ha atorgat el sardanisme. Ningú, absolutament ningú del món sardanista, ni a nivell personal ni a nivell directiu s’ha dignat assistir a cap dels espectacles programats, demostrant una vegada més que ens movem en cercles tancats: les colles als concursos, els balladors a les ballades i als aplecs i els de la música als concerts. Tan parlar de les possibilitats de la cobla més enllà de la sardana i quan ens ofereixen l’ocasió de comprovar-ho en passem olímpicament.
Jo, de veritat, m’ho vaig passar molt bé i felicito els organitzadors encara que comprenc que no els hagin quedat ganes de repetir-ho. Si se’m permet la ironia, ja que estem en època de castanyades, han tingut una bona castanya.
Que tinguin un bon cap de setmana i, ara sense ironies, també una bona castanyada.
Lluís Subirana. Director
Esperit de Festa 23-10-04
Bon dia.
Algunes persones amigues em diuen que en relació al futur de la sardana acostumo a ser molt optimista. La raó és que sempre he pensat que actuar de manera optimista és treballar en sentit positiu i que el pessimisme és un signe d’impotència i frustració. Esclar que no hi pot haver futur si no hi ha present, o dit d’una altra manera, que no es pot parlar sobre un hipotètic futur si no és sobre la base d’una realitat, de la mateixa manera que no es pot avaluar el present sense tenir en compte el passat. Així, passat, present i futur són relacionables: la sardana ha tingut un passat, té un present i ha de tenir un futur. El què passa és que es pot avaluar el passat, es pot analitzar el present, però ja és més difícil predir el futur. Però si no el futur no es pot predir, almenys sí que es pot intuir prenent com a base la realitat. Per tant, crec sincerament que malgrat totes les dificultats que ha tingut, que té i que pot tenir la sardana, hem de mantenir una actitud, moderada si volen, però optimista.
Dic això perquè si nosaltres no creiem totalment i amb ple convenciment amb dels nostres productes culturals més autòctons com és la sardana, ¿com podem pretendre que els demés hi creguin i el considerin com a propi? El convenciment sobre allò que estimem i defensem ha de ser total. No hi val el desànim ni la claudicació. Hi hem de creure com a dogma de fe, com a poderós argument al servei d’una voluntat i un estil sardanista amb intenció de projectar-lo en el temps que ens toca viure.
Ens hi ajuden fets positius com el bon nivell musical de moltes de les nostres cobles, la contínua i abundant publicació de llibres i enregistraments discogràfics, el nombre d’activitats cada any en augment, els compositors que segueixen creant a un ritme que fa difícil l’estrena i programació de les seves obres, entre altres factors positius.
¿Que també tenim problemes? Evidentment que sí. Com gairebé tothom. ¿Que voldríem més gent i a ser possibles més joves als nostres actes? Naturalment, com tothom.
Però és davant d’aquestes situacions menys favorables quan precisament hem de demostrar la nostra capacitat i seguir treballant per superar-les ja que no són exclusives de l’entorn sardanista sinó que obeeixen a circumstàncies d’àmbit general. Ho he dit i ho repeteixo: el present de la sardana és a les nostres mans i, per tant, de nosaltres depèn el seu futur.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Algunes persones amigues em diuen que en relació al futur de la sardana acostumo a ser molt optimista. La raó és que sempre he pensat que actuar de manera optimista és treballar en sentit positiu i que el pessimisme és un signe d’impotència i frustració. Esclar que no hi pot haver futur si no hi ha present, o dit d’una altra manera, que no es pot parlar sobre un hipotètic futur si no és sobre la base d’una realitat, de la mateixa manera que no es pot avaluar el present sense tenir en compte el passat. Així, passat, present i futur són relacionables: la sardana ha tingut un passat, té un present i ha de tenir un futur. El què passa és que es pot avaluar el passat, es pot analitzar el present, però ja és més difícil predir el futur. Però si no el futur no es pot predir, almenys sí que es pot intuir prenent com a base la realitat. Per tant, crec sincerament que malgrat totes les dificultats que ha tingut, que té i que pot tenir la sardana, hem de mantenir una actitud, moderada si volen, però optimista.
Dic això perquè si nosaltres no creiem totalment i amb ple convenciment amb dels nostres productes culturals més autòctons com és la sardana, ¿com podem pretendre que els demés hi creguin i el considerin com a propi? El convenciment sobre allò que estimem i defensem ha de ser total. No hi val el desànim ni la claudicació. Hi hem de creure com a dogma de fe, com a poderós argument al servei d’una voluntat i un estil sardanista amb intenció de projectar-lo en el temps que ens toca viure.
Ens hi ajuden fets positius com el bon nivell musical de moltes de les nostres cobles, la contínua i abundant publicació de llibres i enregistraments discogràfics, el nombre d’activitats cada any en augment, els compositors que segueixen creant a un ritme que fa difícil l’estrena i programació de les seves obres, entre altres factors positius.
¿Que també tenim problemes? Evidentment que sí. Com gairebé tothom. ¿Que voldríem més gent i a ser possibles més joves als nostres actes? Naturalment, com tothom.
Però és davant d’aquestes situacions menys favorables quan precisament hem de demostrar la nostra capacitat i seguir treballant per superar-les ja que no són exclusives de l’entorn sardanista sinó que obeeixen a circumstàncies d’àmbit general. Ho he dit i ho repeteixo: el present de la sardana és a les nostres mans i, per tant, de nosaltres depèn el seu futur.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Esperit de Festa 16-10-04
Bon dia.
Tot i que les activitats de cultura popular no s’aturen al llarg de l’any, el mes d’octubre el podem considerar com el final de la temporada. Acabades les festes majors de la majoria de poblacions catalanes, gegants, capgrossos, trabucaires, colles de diables, comparses, tot l’imaginari popular, farà un parèntesi per recuperar-se de tanta festa i gatzara. Els grups corals i d’havaneres, acabats els compromisos contractuals, començaran a assajar noves composicions. Els castellers, després del transcendental concurs de Tarragona, faran balanç de les seves actuacions, recordaran amb emoció els castells coronats al llarg de la temporada i, després d’un merescut descans, es començaran a plantejar l’assoliment de nous reptes. Els esbarts, traslladaran les seves actuacions de la plaça als escenaris i seguiran incorporant al seu repertori noves danses tradicionals. Les colles sardanistes de competició inicien la recta final, els darrers concursos que han de determinar el seu nivell de compromís i de qualitat. Les grans concentracions sardanistes d’octubre, l’Aplec de Tardor de les Roquetes, a Barcelona, i la feta major de la sardana a Banyoles, per les festes de Sant Martirià, marquen també el canvi d’horari de les ballades de sardanes que passen de tarda nit al punt del migdia.
És, com deia, un final de temporada i, també, com que la roda del temps no s’atura, l’inici d’un nou cicle de tardor hivern en el qual el calendari ens repte a seguir potenciant la nostra cultura popular i tradicional en dates tan pròpies i properes com la castanyada, el pessebre, el Nadal, la cavalcada dels Reis, el carnestoltes, etc.
En un món cada vegada més competitiu i, a la vegada, més contemplatiu, la cultura popular és una porta oberta a la participació. La festa, amb la seva representació popular i tradicional pròpia de cada lloc, ens singularitza com a poble. Participant en els grups que pertanyen a les diferents variants de la nostra cultura popular passem de simples espectadors a convertir-nos en actors i transmissors de la nostra tradició. Tenim la gran responsabilitat de fer que el llegat dels nostres avantpassats arribi a les noves i futures generacions. De tots nosaltres depèn.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Tot i que les activitats de cultura popular no s’aturen al llarg de l’any, el mes d’octubre el podem considerar com el final de la temporada. Acabades les festes majors de la majoria de poblacions catalanes, gegants, capgrossos, trabucaires, colles de diables, comparses, tot l’imaginari popular, farà un parèntesi per recuperar-se de tanta festa i gatzara. Els grups corals i d’havaneres, acabats els compromisos contractuals, començaran a assajar noves composicions. Els castellers, després del transcendental concurs de Tarragona, faran balanç de les seves actuacions, recordaran amb emoció els castells coronats al llarg de la temporada i, després d’un merescut descans, es començaran a plantejar l’assoliment de nous reptes. Els esbarts, traslladaran les seves actuacions de la plaça als escenaris i seguiran incorporant al seu repertori noves danses tradicionals. Les colles sardanistes de competició inicien la recta final, els darrers concursos que han de determinar el seu nivell de compromís i de qualitat. Les grans concentracions sardanistes d’octubre, l’Aplec de Tardor de les Roquetes, a Barcelona, i la feta major de la sardana a Banyoles, per les festes de Sant Martirià, marquen també el canvi d’horari de les ballades de sardanes que passen de tarda nit al punt del migdia.
És, com deia, un final de temporada i, també, com que la roda del temps no s’atura, l’inici d’un nou cicle de tardor hivern en el qual el calendari ens repte a seguir potenciant la nostra cultura popular i tradicional en dates tan pròpies i properes com la castanyada, el pessebre, el Nadal, la cavalcada dels Reis, el carnestoltes, etc.
En un món cada vegada més competitiu i, a la vegada, més contemplatiu, la cultura popular és una porta oberta a la participació. La festa, amb la seva representació popular i tradicional pròpia de cada lloc, ens singularitza com a poble. Participant en els grups que pertanyen a les diferents variants de la nostra cultura popular passem de simples espectadors a convertir-nos en actors i transmissors de la nostra tradició. Tenim la gran responsabilitat de fer que el llegat dels nostres avantpassats arribi a les noves i futures generacions. De tots nosaltres depèn.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Esperit de Festa 09-10-04
Bon dia.
Només en els darrers mesos de juliol, agost i setembre s’han celebrat 32 concursos de colles, 67 concerts de sardanes i música per a cobla, 115 aplecs i 1.304 ballades de sardanes. Això fa un total de 1.518 actuacions amb la cobla i la sardana com a protagonistes, només en tres mesos. Malgrat aquesta extraordinària activitat alguns dels assistents a aquests actes es poden haver fet algunes de les següents preguntes o reflexions: “¿Perquè a les sardanes no hi ha jovent, o n’hi ha tan poc?”, “És que la cultura ja no interessa”, “Avui la gent està per altres coses més interessants”, “Els joves prefereixen coses més engrescadores”, etc.
Jo només em limitaré a exposar algunes dades prou significatives que ens poden ajudar a trobar una resposta a aquests interrogants.
Sobre si la cultura interessa o no interessa les estadístiques ens diuen que a Catalunya el museu més visitat és el del Barça, que té en un any tres vegades més visitants que el Museu d’Història de Catalunya. O sigui que a molta gent l’interessa més saber la història del Barça que la de Catalunya.
Sobre quines són les preferències d’aquest jovent que no va a les sardanes les trobem publicades en una enquesta feta recentment a joves de Barcelona. El resultat ens diu que el 52% dels consultats manifesten que la seva diversió preferida és anar de copes amb els companys. Un 12% diu que és anar al cinema i un 1% anar al teatre.
I una tercera dada, afecta al conjunt de la societat, joves i grans i ens demostra les seves preferències culturals i musicals. L’he extreta de l’informe de la Societat General d’Autors i Editors corresponent a l’any 2003. Segons aquest informe l’obra de teatre més vista va ser Mamaaa, en castellà; la cançó més emesa per la ràdio va ser Aserejé, en castellà; el disc més venut va ser No es lo mismo d’Alejandro Sanz, en castellà; i la música més descarregada per Internet va ser Morenita, (UPA Dance) en castellà.
Repeteixo que aquestes dades no es refereixen a Madrid, Extremadura o Andalusia, sinó a Catalunya.
Per tant, vist el què ens envolta, que la sardana tingui el volum d’activitat que té i que sigui capaç, encara, de generar interessants propostes com algunes de les que hem pogut veure darrerament té molt de mèrit. O sigui que, malgrat tot, que la moral no decaigui!
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Només en els darrers mesos de juliol, agost i setembre s’han celebrat 32 concursos de colles, 67 concerts de sardanes i música per a cobla, 115 aplecs i 1.304 ballades de sardanes. Això fa un total de 1.518 actuacions amb la cobla i la sardana com a protagonistes, només en tres mesos. Malgrat aquesta extraordinària activitat alguns dels assistents a aquests actes es poden haver fet algunes de les següents preguntes o reflexions: “¿Perquè a les sardanes no hi ha jovent, o n’hi ha tan poc?”, “És que la cultura ja no interessa”, “Avui la gent està per altres coses més interessants”, “Els joves prefereixen coses més engrescadores”, etc.
Jo només em limitaré a exposar algunes dades prou significatives que ens poden ajudar a trobar una resposta a aquests interrogants.
Sobre si la cultura interessa o no interessa les estadístiques ens diuen que a Catalunya el museu més visitat és el del Barça, que té en un any tres vegades més visitants que el Museu d’Història de Catalunya. O sigui que a molta gent l’interessa més saber la història del Barça que la de Catalunya.
Sobre quines són les preferències d’aquest jovent que no va a les sardanes les trobem publicades en una enquesta feta recentment a joves de Barcelona. El resultat ens diu que el 52% dels consultats manifesten que la seva diversió preferida és anar de copes amb els companys. Un 12% diu que és anar al cinema i un 1% anar al teatre.
I una tercera dada, afecta al conjunt de la societat, joves i grans i ens demostra les seves preferències culturals i musicals. L’he extreta de l’informe de la Societat General d’Autors i Editors corresponent a l’any 2003. Segons aquest informe l’obra de teatre més vista va ser Mamaaa, en castellà; la cançó més emesa per la ràdio va ser Aserejé, en castellà; el disc més venut va ser No es lo mismo d’Alejandro Sanz, en castellà; i la música més descarregada per Internet va ser Morenita, (UPA Dance) en castellà.
Repeteixo que aquestes dades no es refereixen a Madrid, Extremadura o Andalusia, sinó a Catalunya.
Per tant, vist el què ens envolta, que la sardana tingui el volum d’activitat que té i que sigui capaç, encara, de generar interessants propostes com algunes de les que hem pogut veure darrerament té molt de mèrit. O sigui que, malgrat tot, que la moral no decaigui!
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Esperit de Festa 02-10-04
Bon dia.
El Fòrum de Barcelona ja és història. Ara és l’hora de fer balanç que, amb tota seguretat, serà positiu pels promotors de l’esdeveniment i negatiu pels seus detractors.
Instal·lats com estem a la cultura de l’aparador, al Fòrum hem sentit a parlar molt d’interculturalitat, de sostenibilitat, de diversitat, de pluriculturalitat i de transversalitat, però no hem sentit a parlar gairebé gens de catalanitat.
També hem sentit a parlar molt de la diversitat de les veus i les llengües del món, però no hi ha hagut cap debat per demostrar que català i valencià són la mateixa llengua.
Ha vingut gent a parlar de portar la pau al món, del dret que tenen tots els pobles a preservar la seva llibertat, però no hi ha hagut cap debat sobre el dret a l’autodeterminació que també tenen pobles més propers com Euskadi o Catalunya.
Hem portat músiques de tot el món, les hem exhibit i magnificat, però en canvi no tan sols no hem ensenyat la nostra sinó que gairebé l’hem oblidat.
Al marge d’aquests grans temes que poden ser analitzats en funció de la sensibilitat de cada u, des de la perspectiva del sardanisme la realitat és que la presència de la cobla i la sardana ha estat testimonial. Encara que els actes organitzats per la Federació Sardanista de Catalunya i la Unió de Colles Sardanistes el dia 11 de setembre tinguessin un alt nivell de qualitat i espectacularitat, i que coincidissin amb la jornada que més públic havia portat al recinte fins aquell dia, cosa aquesta que algun mèrit ens podem atribuir tot i la deficient promoció que en va fer el servei de premsa del Fòrum.
El cert és que la presència de la cobla i la sardana, només un dia dels 141 que ha durat el Fòrum, evidencia que aquesta cultura de la modernitat i de la universalitat que des de Barcelona pretenia canviar el món, com deia un dels missatges publicitaris del Fòrum, prescindeix del què ens és més propi, sigui per ignorància o per premeditació.
¿Perquè no es va programar, també, un debat sobre la cultura popular o la presència de la sardana en la societat actual? ¿Perquè no es va fer un concert de sardanes i música de cobla per ensenyar la singularitat d’un conjunt instrumental propi i amb instruments únics al món?
Preguntes que ben segur per part de l’organització del Fòrum quedaran sense resposta. Una resposta que, estic segur, tots vostès tenen molt clara.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
El Fòrum de Barcelona ja és història. Ara és l’hora de fer balanç que, amb tota seguretat, serà positiu pels promotors de l’esdeveniment i negatiu pels seus detractors.
Instal·lats com estem a la cultura de l’aparador, al Fòrum hem sentit a parlar molt d’interculturalitat, de sostenibilitat, de diversitat, de pluriculturalitat i de transversalitat, però no hem sentit a parlar gairebé gens de catalanitat.
També hem sentit a parlar molt de la diversitat de les veus i les llengües del món, però no hi ha hagut cap debat per demostrar que català i valencià són la mateixa llengua.
Ha vingut gent a parlar de portar la pau al món, del dret que tenen tots els pobles a preservar la seva llibertat, però no hi ha hagut cap debat sobre el dret a l’autodeterminació que també tenen pobles més propers com Euskadi o Catalunya.
Hem portat músiques de tot el món, les hem exhibit i magnificat, però en canvi no tan sols no hem ensenyat la nostra sinó que gairebé l’hem oblidat.
Al marge d’aquests grans temes que poden ser analitzats en funció de la sensibilitat de cada u, des de la perspectiva del sardanisme la realitat és que la presència de la cobla i la sardana ha estat testimonial. Encara que els actes organitzats per la Federació Sardanista de Catalunya i la Unió de Colles Sardanistes el dia 11 de setembre tinguessin un alt nivell de qualitat i espectacularitat, i que coincidissin amb la jornada que més públic havia portat al recinte fins aquell dia, cosa aquesta que algun mèrit ens podem atribuir tot i la deficient promoció que en va fer el servei de premsa del Fòrum.
El cert és que la presència de la cobla i la sardana, només un dia dels 141 que ha durat el Fòrum, evidencia que aquesta cultura de la modernitat i de la universalitat que des de Barcelona pretenia canviar el món, com deia un dels missatges publicitaris del Fòrum, prescindeix del què ens és més propi, sigui per ignorància o per premeditació.
¿Perquè no es va programar, també, un debat sobre la cultura popular o la presència de la sardana en la societat actual? ¿Perquè no es va fer un concert de sardanes i música de cobla per ensenyar la singularitat d’un conjunt instrumental propi i amb instruments únics al món?
Preguntes que ben segur per part de l’organització del Fòrum quedaran sense resposta. Una resposta que, estic segur, tots vostès tenen molt clara.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Esperit de Festa 25-09-04
Bon dia:
Els Festivals Internacionals de Música s’han convertit en un dels referents culturals de l’estiu a Catalunya. Cada vegada més, organitzats per estaments públics o privats, aconsegueixen atreure molta gent i acaparar l’atenció dels mitjans de comunicació.
La programació de la majoria d’ells aplega dansa, teatre i bàsicament música de gèneres diversos, a excepció de la música característica del nostre país: la música de cobla.
Analitzant la programació de vuit dels festivals de més anomenada celebrats aquest estiu hi trobem un total de 105 concerts: 17 al Grec, 7 al de Cadaqués, 16 al de Peralada, 15 al de Torroella, 12 al d’El Vendrell, 9 al de Canet de Mar, 13 al de Sant Feliu de Guíxols i 16 al de Calella de Palafrugell.
D’aquest total de 105 concerts programats només 1 ha tingut la cobla com a protagonista, el d’El Vendrell, tota vegada que el que se celebra a Peralada no figura en la programació oficial. Crec que la dada parla per ella mateixa i és una mostra evident de la total insensibilitat i menyspreu dels programadors cap a tot allò que ens és musicalment més propi. Evidentment, la música espanyola i el flamenc sí que hi ha tingut una presència destacada. La resta, música internacional, altrament ja coneguda per molts dels espectadors estrangers que hi assisteixen.
Sortosament no tothom actua de la mateixa manera i la cobla sí que ha estat present a molts altres festivals de música d’arreu del país, al marge d’aquests vuit que, per la seva rellevància, he volgut esmentar. Només per citar-ne uns quants a títol de mostra trobem la música de cobla i la sardana a festivals prou dignes i de qualitat com els que s’han celebrat a Ripoll, Sabadell, Calella, Santa Maria de Palautordera, Tarragona, Olesa de Montserrat, entre altres. A més, Infosardana va donar notícia puntual d’uns 70 concerts de cobla els mesos de juliol, agost i setembre.
O sigui que, una vegada més, es demostra que el potencial de la nostra música, present i activa arreu del país, no té la consideració que es mereix a l’hora d’exhibir-la als grans aparadors de la cultura que volen representar els Festivals Internacionals de Música.
Quina llàstima!
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director.
Els Festivals Internacionals de Música s’han convertit en un dels referents culturals de l’estiu a Catalunya. Cada vegada més, organitzats per estaments públics o privats, aconsegueixen atreure molta gent i acaparar l’atenció dels mitjans de comunicació.
La programació de la majoria d’ells aplega dansa, teatre i bàsicament música de gèneres diversos, a excepció de la música característica del nostre país: la música de cobla.
Analitzant la programació de vuit dels festivals de més anomenada celebrats aquest estiu hi trobem un total de 105 concerts: 17 al Grec, 7 al de Cadaqués, 16 al de Peralada, 15 al de Torroella, 12 al d’El Vendrell, 9 al de Canet de Mar, 13 al de Sant Feliu de Guíxols i 16 al de Calella de Palafrugell.
D’aquest total de 105 concerts programats només 1 ha tingut la cobla com a protagonista, el d’El Vendrell, tota vegada que el que se celebra a Peralada no figura en la programació oficial. Crec que la dada parla per ella mateixa i és una mostra evident de la total insensibilitat i menyspreu dels programadors cap a tot allò que ens és musicalment més propi. Evidentment, la música espanyola i el flamenc sí que hi ha tingut una presència destacada. La resta, música internacional, altrament ja coneguda per molts dels espectadors estrangers que hi assisteixen.
Sortosament no tothom actua de la mateixa manera i la cobla sí que ha estat present a molts altres festivals de música d’arreu del país, al marge d’aquests vuit que, per la seva rellevància, he volgut esmentar. Només per citar-ne uns quants a títol de mostra trobem la música de cobla i la sardana a festivals prou dignes i de qualitat com els que s’han celebrat a Ripoll, Sabadell, Calella, Santa Maria de Palautordera, Tarragona, Olesa de Montserrat, entre altres. A més, Infosardana va donar notícia puntual d’uns 70 concerts de cobla els mesos de juliol, agost i setembre.
O sigui que, una vegada més, es demostra que el potencial de la nostra música, present i activa arreu del país, no té la consideració que es mereix a l’hora d’exhibir-la als grans aparadors de la cultura que volen representar els Festivals Internacionals de Música.
Quina llàstima!
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director.
Esperit de Festa 18-09-04
Bon dia.
La presència de la sardana a Ràdio Sabadell es va iniciar l’any 1949 amb el programa Puntejant, dirigit per Jaume Avellaneda. El 1956 es va demanar col·laboració a diverses entitats ciutadanes per la realització d’un programa de cultura popular amb el nom Aplec. Danses, himnes i cançons. Després d’un parèntesi, la informació sardanista a Ràdio Sabadell es tornaria a reprendre el 1968 a càrrec de Tomàs Manyosa amb un programa que esdevindria de gran èxit: Festa de Sardanes. La seva consolidació i popularitat es reforçaria l’any 1970 en fer-se’n càrrec Joan Deu, emès ja des de les noves instal·lacions del carrer Convent. Amb la col·laboració d’Elvira Franch i la locució d’Aurora Tricuera Festa de sardanes es va acreditar com un dels millors programes de temàtica sardanista de Catalunya. Així ho va reconèixer l’Obra del Ballet Popular en premiar-lo els anys 1972 i 1973. El 1978, per la FM de Ràdio Sabadell, Amadeu Papiol i Josep Maria Serracant presentaven un programa amb el suggeridor títol La sardana també és música. A partir de 1979, primer Montserrat Serrat i Sebastià Roca, i després Aurora Soler i Àngels Segura, es van fer càrrec de Festa de sardanes fins que l’any 1981, a causa d’una profunda reestructuració, Maria Antònia Badia en va assumir el guió i la locució fins que, a principis dels 90, Festa de sardanes va ser definitivament retirat d’antena. Amb Ràdio Sabadell ja en mans de la Cope es va emetre, entre 1991 i 1992, el programa Festes i tradicions, sota la direcció i presentació de Carme Suárez. Recuperada ja, a iniciativa de l’Ajuntament, la freqüència pròpia l’any 2002, Ràdio Sabadell programava de nou un espai radiofònic dedicat a la sardana: Sardanes a Ràdio Sabadell sota la realització i locució de Joan Farrús. Un espai que, a partir d’aquesta nova temporada 2004-2005, pretenem que, amb l’ajuda de tots i la fidelitat dels nostres oients, Ràdio Sabadell sigui un referent dins la graella de programes sardanistes que s’emeten per tot Catalunya.
Comptem amb tots vostès per aconseguir-ho. Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director.
La presència de la sardana a Ràdio Sabadell es va iniciar l’any 1949 amb el programa Puntejant, dirigit per Jaume Avellaneda. El 1956 es va demanar col·laboració a diverses entitats ciutadanes per la realització d’un programa de cultura popular amb el nom Aplec. Danses, himnes i cançons. Després d’un parèntesi, la informació sardanista a Ràdio Sabadell es tornaria a reprendre el 1968 a càrrec de Tomàs Manyosa amb un programa que esdevindria de gran èxit: Festa de Sardanes. La seva consolidació i popularitat es reforçaria l’any 1970 en fer-se’n càrrec Joan Deu, emès ja des de les noves instal·lacions del carrer Convent. Amb la col·laboració d’Elvira Franch i la locució d’Aurora Tricuera Festa de sardanes es va acreditar com un dels millors programes de temàtica sardanista de Catalunya. Així ho va reconèixer l’Obra del Ballet Popular en premiar-lo els anys 1972 i 1973. El 1978, per la FM de Ràdio Sabadell, Amadeu Papiol i Josep Maria Serracant presentaven un programa amb el suggeridor títol La sardana també és música. A partir de 1979, primer Montserrat Serrat i Sebastià Roca, i després Aurora Soler i Àngels Segura, es van fer càrrec de Festa de sardanes fins que l’any 1981, a causa d’una profunda reestructuració, Maria Antònia Badia en va assumir el guió i la locució fins que, a principis dels 90, Festa de sardanes va ser definitivament retirat d’antena. Amb Ràdio Sabadell ja en mans de la Cope es va emetre, entre 1991 i 1992, el programa Festes i tradicions, sota la direcció i presentació de Carme Suárez. Recuperada ja, a iniciativa de l’Ajuntament, la freqüència pròpia l’any 2002, Ràdio Sabadell programava de nou un espai radiofònic dedicat a la sardana: Sardanes a Ràdio Sabadell sota la realització i locució de Joan Farrús. Un espai que, a partir d’aquesta nova temporada 2004-2005, pretenem que, amb l’ajuda de tots i la fidelitat dels nostres oients, Ràdio Sabadell sigui un referent dins la graella de programes sardanistes que s’emeten per tot Catalunya.
Comptem amb tots vostès per aconseguir-ho. Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
