El poema

Nou retrobament

Llavis feliçment retrobats

després de llarga espera.

Una forta abraçada

per lligar passat i present.

Recuperades paraules d’amor

entre besades apassionades.

I de nou l’intens neguit

que accelera el batec del cor

i que encén el desig

massa temps retingut.

El poema

Parallamps

Sóc el teu parallamps.

Sobre meu descarregues

les teves tempestes.

Atrec els llamps irats

que em llances furiosa

per desfogar el teu cos.

Però passada la tempesta

jo restaré el meu lloc

mentre cerques noves passions.

Un dia, però, esclataràs de nou

i convertida en llamp ardent

t’atrauré ja per sempre més.

El poema

Dedicatòria

En cada un dels versos

hi ha una part de nosaltres

com si el nostre amor

hagués inspirat al poeta

i amb una ploma màgica

hagués escrit les paraules

que brollen del nostre interior.

Perquè t’estimo i t’estimaré,

jo també escric al teu cos

el meu poema d’amor

hi et deixo les empremtes

d’aquest profund sentiment

que reviu amb tota força

malgrat el temps que passa.

Perquè t’estimo i t’estimaré

no deixaré que passi mai

aquell instant que ho és tot:

l’esclat sublim de l’amor.

Engrunes d'un temps

89

Al clauer hi porto la clau de la porta de l’escala, la de la bústia, la del pis... però me’n falta una molt important: la clau que obri el compartiment on s’hi guarden les respostes correctes a moltes preguntes que el viure de cada dia em faig a mi mateix.

90

Passejo lentament, pas a pas, pels camins de la memòria en recerca d’un indret on hi pugui trobar amagat tot allò important que a la vida no he estat capaç de fer.

Un poema

T’he trobat

T’he trobat

quan ja no buscava,

quan el doll d’estimar

s’anava convertint

en un suau degoteig.

T’he trobat

quan ja l’abraçada

no retenia cap cos

i la força del desig

era un record llunyà.

T’he trobat

i el doll d’estimar

torna a ser abundant

i tu ets dins l’abraçada

i és ben present el desig.

T’he trobat

i ara em pregunto

que si tu ja hi eres

perquè he trigat tant

a trobar-te.

Nadala 2013

Engrunes d'un temps

87

Senyeres onejant pel vent del desig camí de la Pàtria enyorada. Ja intuïm el punt d’arribada on el somni es farà realitat i deixarem enrera les ferides d’un temps que no era el nostre.

88

Versos presoners encadenats a un poema i que van ser declarats culpables perquè no volien que el temps els oblidés.

Engrunes d'un temps

85

Recorro camins d’anada i d’incerta tornada deixant un rastre de records perquè si em perdo i algú em busca em pugui retrobar.

86

Records que fan niu a l’arbre de la vida. Fins que un dia emprendran el vol camí d’un univers desconegut.

Engrunes d'un temps

83

Si alguna cosa trenca el silenci és la teva mirada. Els teus ulls ja parlen sense necessitat que cap mot flueixi pels teus llavis.

84

Tanco els ulls. No et veig però sé que ets aquí, al meu costat. La teva olor et fa present. Queda’t sempre prop de mi perquè si te’n vas ja no em caldrà respirar.

50 aniversari casament 1963-2013

Hores, dies, anys...

Venen les hores

a omplir els dies

baules dels anys.

Passen les hores,

passen els dies,

passen els anys.

Venen records

que omplen els dies

i superen els anys.

Passen les hores,

passen els dies,

passen els anys.

Queda l’amor

que omple la vida

dels nostres anys.

Passen les hores,

passen els dies,

passen els anys.

Quedem nosaltres

que amb amor lliguem

hores, dies i anys.

50è aniversari casament

Ha passat una ombra

que volia enfosquir

el nostre destí en comú.

Hem patit temors i pors

dies d’angoixa i tristor

que hem superat amb amor.

Seguim fent junts el camí

acompanyats de fills i néts

i amb gran suport amical.

Perquè mai cap nova ombra

pugui tapar el nostre sol.

Marines (final)

Mediterrània

Esverada o calmada,

sempre vestida de blau,

temuda o estimada

ens inspires dolça pau.

Marines

 

Marinada

Del mar a terra endins,

arrissant suaument les ones,

ens portes, d’altres confins,

aires nous que tu fusiones.

 

Marines

              

Penya-segat

Feréstec, altiu, rebel,

tot d’escumes platejades

com fragments d’un gran estel

als teus peus resten prostrades.

 

Marines

Illot

Isolat enmig del mar,

envoltat per les onades,

com un altiu campanar

emergit a borbollades.

 

Marines

                Salabror

L’aire arrenca de la mar

una boirina salada

que amb el sol canicular

deixa la pell clivellada.

 

Marines



Tramuntana

El teu bramul paorós

les onades abraona

i el mariner anguniós

la barca a port retorna.

 

Marines



La cala

Les onades amansides

al teu clos s’han acollit

cansades, molt afeblides,

a la sorra han dormit.

 

Marines



Petxina

A la sorra mig colgada,

després d’haver-te robat,

t’han deixat abandonada

oberta de bat a bat.

 

Marines

La sorra

Damunt la sorra calenta

els ulls fits en l’infinit

el teu record em turmenta

i m’abraso de neguit.

 



Marines

La costa

Determines la frontera

fóra mar, terra endins,

molt altiva o planera

marques bé els teus confins.