dimarts, 27 d’octubre del 2009

Poema de la setmana 44/2009

Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lídia Guarch
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Vell caminant

On és el foc? On és la flama?
On és la llàntia que mai s’apaga?
Vell caminant per tot el camp
vas escampant la teva fam.
Sota la pluja o sota el sol
sents la pruïja d’estar ben sol.
Vell caminant del teu dolor
tot plorant n’has fet pendó.
Per negres nits cap resplendor
treu el neguit de la teva por.
Cerques consol trist, desesperat,
entre el gran dol de la ciutat.
Pares la mà sol·licitant
l’almoina d’un mos de pa.
Sense il·lusió mires el cel.
No hi ha perdó pel teu recel.
Ara reposes del teu fatic
damunt les lloses que et fan de llit.
Oh vent traïdor no bufis gaire
que ja la mort cavalca l’aire.
On és l’amor? On és la flama?
Ai que la llàntia sola s’apaga!




dissabte, 24 d’octubre del 2009

Esperit de Festa 24-10-09

El calendari sardanista del mes d’octubre ens ofereix dos esdeveniments singulars i reconeguts que per aquestes dates acostumen a merèixer una especial atenció: l’Aplec de la Sardana de les Roquetes, a Barcelona, i les festes de Sant Martirià, a Banyoles.
Diumenge passat, al Parc de la Guineueta, els components de l’entitat l’Ideal d’en Clavé de les Roquetes van celebrar la seva 41 edició de l’Aplec de Tardor amb un bon cartell de cobles, Principal de la Bisbal, Principal del Llobregat, Sant Jordi i Montgrins, que van oferir un programa amb títols d’autors d’ahir i d’avui i amb interpretacions solistes de gran nivell. Tot i el bon nombre d’assistència aquesta no va assolir la d’alguns anys anteriors. Cap al final de la tarda però el recinte feia goig, especialment quan es va ballar la sardana de conjunt amb els fanalets encesos. Això va ser captat per les càmeres de la Televisió de Catalunya que en van passar imatges al Telenotícies nit, cosa no habitual però que, quan succeeix, s’ha de remarcar positivament.
L’altre punt d’atenció es concentra aquest cap de setmana a Banyoles. Tal com hem informat a la nostra agenda, la ciutat de l’estany viu aquest dissabte, diumenge i dilluns, les festes en honor de Sant Martirià conegudes entre els sardanistes com la festa major de la sardana. Els actes, organitzats pel Foment de la Sardana, tenen aquest any un fet remarcable amb la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat al mestre Martirià Font i Coll, ben merescuda per les seves qualitats, no només com a músic i compositor, si no també humanes. Avui i demà a Banyoles les competències entre cobles i orquestres, amb sardanes, concursos, concerts i balls, faran les delícies de centenars de seguidors ja habituals, molts d’ells vinguts de fora que s’estableixen a Banyoles un parell de dies per no perdre’s cap detall de la festa. Una festa que s’allarga fins dilluns amb la Festa de la Música per a Cobla, amb La Principal de la Bisbal i la Selvatana en concert i l’estrena de les obres premiades al 24 Certamen Ceret-Banyoles. També hi haurà un record pel 25 aniversari de la mort del periodista i estudiós sardanista Eugeni Molero i una curiosa actuació de Pere i Montse Frigolé interpretant sardanes al piano a quatre mans.
Resumint, un final d’octubre sardanista per enllaçar amb les nombroses ballades que per la festivitat de Tots Sants acompanyaran castanyes i panellets. Com aquell que res, en molts pocs dies, els sardanistes haurem passat de suportar les calors d’un llarg estiu a tenir l’oportunitat de fer-nos passar el fred tot ballant la sardana.
Lluís Subirana. Director

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Poema de la setmana 43/2009

Del llibre Sense treva
Il·lustracions de Nati Ayala
Biblioteca Quadern, núm. 36. Sabadell

Una sola guspira

Llàgrimes de pluja
llisquen pels vidres
entelats de tristesa.
El rellotge ha fet
un salt enrera
i s’ha avançat la nit.
El foc de la llar revifa
i les flames violen la foscor.
A fora el món va fent via
mentre tu i jo ens fonem
en una sola guspira.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Esperit de Festa 17-10-09

Aquests dies s’han celebrat a diversos pobles de Catalunya amb tradició vinícola, la festa de la verema i del vi. Avui, doncs, des de la Torre de l’Aigua, voldria parlar del vi, del raïm i de la verema. I, segurament vostès es preguntaran, quina relació té això amb la sardana? Doncs, per mi sí que en té alguna. M’explicaré. Quan jo era un infant, a casa dels meus avis paterns, a Esparreguera, el poble on vaig néixer, tenien un celler amb unes quantes bótes on guardaven el vi producte de la collita de la vinya que conreaven. Recordo els caps de setmana del mes de setembre quan hi anàvem a collir el raïm que portàvem a trepitjar al cup que tenien a casa dels veïns dels avis. Amb una cosina una mica més gran que m’ensenyava a ballar la sardana i amb el meu germà anàvem a cal veí a trepitjar el raïm. Descalços i amb els pantalons arremangats ens agafàvem de les mans saltant i donant voltes simulant que ballàvem sardanes. Desenfrenats, sentíem com esclataven els grans del raïm al rítmic compàs de les nostres petjades excitats per la fortor de l’olor del most que s’anava filtrant per entre les fustes del cup que cruixien suportant els nostres salts. Per la finestra que donava al carrer, el sol de tardor arrancava reflexes daurats de les pells dels grans de raïm que s’anaven encatifant sota els nostres peus. No són aquests els únics records d’infància relacionats amb la vinya i la verema. Durant les vacances d’estiu anàvem amb els pares a passar uns dies a casa d’uns amics que vivien envoltats de vinyes a una casa del veïnat de La Múnia, del municipi de Castellví de la Marca, a la comarca de l’Alt Penedès. El viatge en si ja era tota una aventura: anàvem amb el cotxe de línia d’Esparreguera a Martorell per agafar el tren fins a Vilafranca del Penedès on ens esperaven els amics del pares per portar-nos amb carro fins a casa seva per un recorregut que transcorria entre vinyes, sínies i arbres fruiters. Un cop instal·lats allà, una de les distraccions consistia en passejar per la vinya revisant els ceps i recollint els raïms més primerencs que ens cruspíem amb fruïció. Amb els fills d’aquests amics també compartíem l’afició per les sardanes.
Amb el pas dels anys, aquesta inicial relació dual de verema i sardanes passaria a ser exclusivament per a les sardanes. Hi ha, però, una sardana que porta per títol precisament La verema que en sentir-la em fa reviure aquests anys d’infantesa, aquells dies de convivència amb la vinya, amb el raïm i amb la natura. El seu cant de tenora i tible és tota una evocació del viure de la pagesia, de la força d’atracció cap a la natura i dels costums i les tradicions que no s’han de perdre mai. La va escriure un compositor palamosí autor d’una música racial autènticament arrelada a la terra, Josep Casanovas “Peixero”. Ja sé que a aquesta hora del matí no s’acostuma de tenir a la mà una copa de bon vi, però és igual, fem córrer la imaginació i tot escoltant aquesta música brindem tots per la verema i per la sardana.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Poema de la setmana 42/2009

Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Ànimes bessones

Caminàvem junts
per diferents camins
ànimes bessones
d’orígens diferents.
Apassionadament units
raonablement separats
aferrats a un desig
conscientment amagat.
Dos en un i diferents
una mateixa il·lusió
un mateix somni
un incert despertar.

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Esperit de Festa 10-10-09

Aprofitant que fa pocs dies s’ha iniciat un nou curs escolar és oportú fer unes breus reflexions sobre la importància que tindria per a la sardana el seu normal coneixement dins del calendari escolar. Hauria de ser possible transmetre a la mainada el què és la sardana ja des de l’escola, evidentment fent-ho de la mateixa manera que estan acostumats a rebre tota l’altra informació, utilitzant tots aquells elements que ens facilita la tècnica moderna. No es tracta d’imposar el coneixement de la sardana sinó de presentar-la com un element de referència complementària al desenvolupament de la personalitat de l’infant, despertar el seu interès en els aspectes més lúdics i emotius, aplicant la tècnica de l’aprenentatge de la música i de la dansa com un complement necessari per assolir un millor grau de comprensió i interpretació dinàmica i sensorial que li permeti assolir un millor domini del seu cos, una més gran capacitat d’atenció i comprensió dels sons musicals i una millor predisposició i desinhibició per gaudir plenament del plaer de la dansa. Si això s’ha de fer fora de l’horari escolar, caldrà reforçar més els aspectes lúdics i presentar més la sardana com un joc educatiu, prou interessant per divertir-se aprenent-lo. En qualsevol cas, la presència de la sardana a l’escola ha de tenir una funció més pedagògica que doctrinària. Vull dir amb això, que si l’objectiu és aconseguir l’assistència d’infants i joves a les ballades de sardanes, primer s’ha d’aconseguir que la coneguin i l’estimin perquè, després, lliurement, decideixin practicar-la. No ignoro que des de fa uns quants anys es porten a terme cursos d’aprenentatge de la sardana, amb una bona metodologia a l’abast, i que cal reconèixer la voluntat i l’esforç esmerçat per un col·lectiu de persones que mereixen el reconeixement dels sardanistes. Però la limitació dels recursos han condicionat els resultats. Això, però, no ens ha de desanimar. Hem de ser perfectament conscients que treballem pel futur. A nosaltres ens pertoca la feina de sembrar. Sí ho fem bé, uns altres, d’aquí uns anys, ja recolliran els fruïts.
Per això cal felicitar la Cobla Marinada per la seva iniciativa pedagògica al voltant de la música per a cobla creant el seu Servei Educatiu per tal de promoure la cobla com a formació musical i instrumental pròpia de Catalunya, a través de diverses propostes formatives adaptables a les necessitats pedagògiques de cada centre o institució docent que vulgui incloure els coneixements de la cobla a l’educació del seu alumnat. Com ja els explicàvem la setmana passada, a nivell escolar les audicions d’aquest nou Servei permeten l’aproximació dels alumnes i els professors a la música d’arrel tradicional catalana, d’una manera entretinguda, divertida i interactiva, a través d’uns programes dissenyats per a donar una visió directe dels instruments i les formes musicals consubstancials de la cobla. Unes propostes que també contemplen oferir una panoràmica sobre l’evolució i les noves tendències derivades de termes actuals com la fusió i la interculturalitat, sempre tenint present els currículums corresponents a cada etapa, proposats pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Una quinzena d’escoles ja s’han interessat per aquesta oferta de la Cobla Marinada, que ha elaborat un dossier pedagògic pel curs 2009-2010. La durada de les audicions pedagògiques estructurades pel Servei Educatiu de la Cobla Marinada és de 45 minuts. Com poden comprovar i els he dit moltes vegades, a l’entorn de la dansa i la música de la sardana hi ha moltes propostes que demostren la seva vitalitat i les ganes de molta gent d’inserir-la en l’activitat normal, cultural, pedagògica i lúdica del país. Només cal que les institucions i autoritats pertinents en vulguin ser conscients i es comprometin sense més dilacions a assumir-les.
Lluís Subirana. Director

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Poema de la setmana 41/2009

Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lídia Guarch
Edicions de Gràfic Set, Sabadell



Memòria corporal

També el cos té memòria:
nostàlgica, amorosa, sensual.
Memòria de petons i abraçades,
del contacte suau d’una pell,
de resseguir el contorn d’un pit,
d’allisar uns sedosos cabells
i d’enllaçar amoroses mans.
Memòria gravada al meu cos
que reviu constantment en mi
per a no oblidar-te mai.


dissabte, 3 d’octubre del 2009

Esperit de Festa 03-10-09

Tal com els havíem anunciat, dissabte passat la Federació Sabadell Cultura va celebrar, al seu estatge social del carrer Ribot i Serra, l’acte commemoratiu del seu desè aniversari que tenia com a objectiu principal el reconeixement a la tasca realitzada per les entitats que en formen part, Sabadell Sardanista, Ball de Diables de Sabadell, Castellers de Sabadell, Esbart Sabadell Dansaire, Forques de Can Deu, Gegants i Capgrossos de Sabadell, Germandat de Sant Antoni Abat “Colla Vella”, Grup Sardanista Mirant al Cel, Joventut de Sant Antoni Abat “Colla Nova”, Societat Coral Estrella Daurada, Trabucaires de Gràcia de Sabadell i Trabucaires de Sabadell, així com també a diverses entitats representatives d’altres cultures de l’Estat Espanyol que desenvolupen una tasca similar a la nostra ciutat. A títol individual també es va reconèixer la feina ben feta de dos personatges de la cultura sabadellenca com són Tomàs Manyosa i Josep Egea. Particularment hem d’agrair també a la Federació Sabadell Cultura el reconeixement que va fer a aquest programa Esperit de Festa, distinció que va recollir el director de Ràdio Sabadell, Marc Sabaté.
La festa, presentada per Jordi Saura, i que va comptar amb la presència del tinent d’Alcalde i responsable de cultura Lluís Monge, de diversos regidors i regidores i d’un bon nombre de membres de les diverses entitats, va ser amenitzada musicalment pel grup Ganxets, Grallers del Baix Camp.
En el seu parlament, el president de la Federació Sabadell Cultura, Jaume Manyosa, va aprofitar l’ocasió per reclamar a les autoritats presents la cessió d’un nou local més ampli i amb més condicions que permeti el desenvolupament normal de totes les entitats associades.
Espero que aquesta petició pugui ser degudament atesa perquè, com ja he manifestat moltes vegades, l’associacionisme és un bé col·lectiu i un dels trets diferencials de la nostra identitat. Catalunya és un país d’associacions. Segons publica la revista d’Òmnium Cultural, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya té censades fins a 48.328 entitats. Si a Catalunya hi viuen, segons les darreres dades fetes públiques, 7.364.000 ciutadans, resulta que hi ha una associació per a cada 152 habitants.
És evident que aquestes estadístiques no reflecteixen la realitat de cada una de les entitats, el seu nombre d’associats i els seus nivells d’activitat, però és una dada evident de la importància del fet associatiu al nostre país.
És per això que l’aposta de la Federació Sabadell Cultura iniciada ara fa deu anys, el seu propòsit d’aplegar al seu entorn les entitats de cultura tradicional i popular catalana existents a la nostra ciutat, l’èxit de les seves realitzacions i col·laboracions, com per exemple Sabafolk, Dia Internacional de la Dansa, Ball de la Bola, Cercavila de Festa Major, Rua de Carnestoltes, Sabadell Festa i Tradició, l’arribada de la Flama del Canigó i la Santjoanada entre altres, mereix el màxim recolzament popular i institucional, tant a nivell econòmic com logístic.
Felicitats, doncs, a la Federació Sabadell Cultura i, des d’Esperit de Festa, el nostre recolzament total per tal que la difusió dels seus actes tingui l’abast ciutadà que es mereixen.
Lluís Subirana. Director