Del llibre Sense treva
Il·lustracions Nati Ayala
Biblioteca Quadern, 36. Sabadell
Primavera
Renéixer amb saba de noves llavors. Esperada fecunditat del somriure. L’aire del matí, xop de la rosada, gronxa el bressol de l’amor més pur.
dimarts, 29 de març del 2011
dissabte, 26 de març del 2011
Esperit de Festa 26-03-11
El d’avui és el programa número 300 d’Esperit de Festa que amb el programa 300 de Sardanes a Ràdio Sabadell de demà diumenge, en sumarà un total de 600 des d’aquell primer emès el 18 de setembre de 2004. Fa ja doncs set temporades que, juntament amb el Jordi Saura a la redacció i locució i amb Joan Ferrús al control tècnic, amb el suport de la direcció de Ràdio Sabadell, iniciàvem aquest apassionant camí de la informació i la comunicació radiofònica. L’any 2007, a partir del programa 129, es va incorporar la Cristina Colomer i al setembre de 2009 Guillem Mota va substituir Joan Ferrús al control tècnic.
Des del primer programa el nostre ferm propòsit ha estat que la sardana, com a referent musical i cultural de Catalunya, ens servís de vincle per tal d’arribar a un cercle més gran de seguidors atrets i interessats per les referències culturals manifestades a través de molts diversos aspectes de la nostra història mil·lenària: els costums, les tradicions, les llegendes, les danses, les festes, els paisatges i les circumstàncies polítiques, socials i culturals, passades i presents, que ens ha tocat viure.
També hem volgut posar de manifest l’enorme potencial que té la cobla, aquets conjunt instrumental que ens és propi i que no ens cansarem mai de reivindicar com un patrimoni català d’unes característiques musicals úniques al món, i que la seva versatilitat es manifestés en totes les seves potencialitats interpretatives: sardanes, danses, balls, acompanyant orfeons, cantants i altres instruments i conjunts musicals.
La literatura i la poesia hi han estat presents amb referències biogràfiques dels seus autors i amb especial atenció a personatges i esdeveniments extraordinaris com la sèrie dedicada al Quadern gris de Josep Pla, al poema Canigó de Jacint Verdaguer, l’Any Amades i a l’obra de Joan Maragall en motiu d’escaure’s el 150 aniversari del seu naixement i el centenari de la seva mort.
La música ha estat l’element que ha servit d’enllaç entre tots els temes tractats: sardanes, balls vuitcentistes, ballets, sense defugir però incursions en música clàssica, de pel·lícules, cançó, havaneres, ballables per orquestra, de manera que hem ofert una gran varietat de música a tots els nostres oients gràcies a un fons musical de més de 1.100 discos de totes les èpoques només pel que fa a sardanes.
Uns programes fets a Sabadell i per gent de Sabadell és evident que tot allò que passa a la nostra ciutat hi té un paper destacat però sense oblidar mai les activitats i les notícies que tenen com a punt de partida altres poblacions i que hem considerat interessants.
Hem d’agrair les col·laboracions de la Federació Sardanista de Catalunya amb el seu servei de premsa Infosardana, la Federació Sabadell Cultura i les seves entitats per les informacions que sobre la seva activitat ens comuniquen, i a l’Esbart Sabadell Dansaire i al seu director artístic Tomàs Manyosa per l’assessorament i participació en els temes de dansa tradicional. També el nostre agraïment a les cobles de casa, i a entitats com Músics per la Cobla, Sabadell més Música, Sabadell Sardanista i Fonovilassar pel seu suport. I, naturalment, a tots vostès, tots els oients que en directe o mitjançant Internet ens segueixen i ens fan arribar les seves valuoses opinions.
Aquests 600 programes, equivalents a 600 hores d’emissió, representen moltes, moltíssimes hores més de documentació, redacció, assessorament i gravació. Milers d’hores del nostre temps que hem dedicat, al llarg de gairebé set anys, a la sardana, a la cultura i al nostre país: Catalunya. Així mateix volem refermar que sempre, en donar la nostra opinió, de posicionar-nos sobre una opció concreta, hem procurat fer-ho de la manera més objectiva possible. I així ho seguirem fent en respecte i agraïment a tots vostès. Gràcies pel seu suport.
Lluís Subirana. Director
Des del primer programa el nostre ferm propòsit ha estat que la sardana, com a referent musical i cultural de Catalunya, ens servís de vincle per tal d’arribar a un cercle més gran de seguidors atrets i interessats per les referències culturals manifestades a través de molts diversos aspectes de la nostra història mil·lenària: els costums, les tradicions, les llegendes, les danses, les festes, els paisatges i les circumstàncies polítiques, socials i culturals, passades i presents, que ens ha tocat viure.
També hem volgut posar de manifest l’enorme potencial que té la cobla, aquets conjunt instrumental que ens és propi i que no ens cansarem mai de reivindicar com un patrimoni català d’unes característiques musicals úniques al món, i que la seva versatilitat es manifestés en totes les seves potencialitats interpretatives: sardanes, danses, balls, acompanyant orfeons, cantants i altres instruments i conjunts musicals.
La literatura i la poesia hi han estat presents amb referències biogràfiques dels seus autors i amb especial atenció a personatges i esdeveniments extraordinaris com la sèrie dedicada al Quadern gris de Josep Pla, al poema Canigó de Jacint Verdaguer, l’Any Amades i a l’obra de Joan Maragall en motiu d’escaure’s el 150 aniversari del seu naixement i el centenari de la seva mort.
La música ha estat l’element que ha servit d’enllaç entre tots els temes tractats: sardanes, balls vuitcentistes, ballets, sense defugir però incursions en música clàssica, de pel·lícules, cançó, havaneres, ballables per orquestra, de manera que hem ofert una gran varietat de música a tots els nostres oients gràcies a un fons musical de més de 1.100 discos de totes les èpoques només pel que fa a sardanes.
Uns programes fets a Sabadell i per gent de Sabadell és evident que tot allò que passa a la nostra ciutat hi té un paper destacat però sense oblidar mai les activitats i les notícies que tenen com a punt de partida altres poblacions i que hem considerat interessants.
Hem d’agrair les col·laboracions de la Federació Sardanista de Catalunya amb el seu servei de premsa Infosardana, la Federació Sabadell Cultura i les seves entitats per les informacions que sobre la seva activitat ens comuniquen, i a l’Esbart Sabadell Dansaire i al seu director artístic Tomàs Manyosa per l’assessorament i participació en els temes de dansa tradicional. També el nostre agraïment a les cobles de casa, i a entitats com Músics per la Cobla, Sabadell més Música, Sabadell Sardanista i Fonovilassar pel seu suport. I, naturalment, a tots vostès, tots els oients que en directe o mitjançant Internet ens segueixen i ens fan arribar les seves valuoses opinions.
Aquests 600 programes, equivalents a 600 hores d’emissió, representen moltes, moltíssimes hores més de documentació, redacció, assessorament i gravació. Milers d’hores del nostre temps que hem dedicat, al llarg de gairebé set anys, a la sardana, a la cultura i al nostre país: Catalunya. Així mateix volem refermar que sempre, en donar la nostra opinió, de posicionar-nos sobre una opció concreta, hem procurat fer-ho de la manera més objectiva possible. I així ho seguirem fent en respecte i agraïment a tots vostès. Gràcies pel seu suport.
Lluís Subirana. Director
dimarts, 22 de març del 2011
Poema de la setmana 12/2011
Calçotada a La Granota
Amb els pollancres encara despullats
aquest llarg hivern s’acomiadava.
La forta remor de l’aigua del torrent
musicava l’adéu del sol que declinava.
Queia la tarda al prat de La Granota
i aprofitant al màxim la darrera claror
els amics i amigues s’acomiadaven
per emprendre tots el reton cap a casa.
Enrera quedava l’escalfor del foc
i el gust agradable de la salsa i el calçot,
i el brogit de les converses creuades
i de les rialles esclatants i sinceres.
I enrera quedaven unes quantes hores
molt felices i alegrement compartides
i ens fèiem el ferm propòsit de repetir-les
perquè, la bona amistat, no admet renúncies.
Trobada dels amics de sempre
Diumenge, 13 de març de 2011
Amb els pollancres encara despullats
aquest llarg hivern s’acomiadava.
La forta remor de l’aigua del torrent
musicava l’adéu del sol que declinava.
Queia la tarda al prat de La Granota
i aprofitant al màxim la darrera claror
els amics i amigues s’acomiadaven
per emprendre tots el reton cap a casa.
Enrera quedava l’escalfor del foc
i el gust agradable de la salsa i el calçot,
i el brogit de les converses creuades
i de les rialles esclatants i sinceres.
I enrera quedaven unes quantes hores
molt felices i alegrement compartides
i ens fèiem el ferm propòsit de repetir-les
perquè, la bona amistat, no admet renúncies.
Trobada dels amics de sempre
Diumenge, 13 de març de 2011
dissabte, 19 de març del 2011
Esperit de Festa 19-03-11
Fa aproximadament un any, en el meu comentari setmanal vaig fer una referència a la programació concertística i vaig dir:
“Després dels lamentables fets del Palau de la Música, es temia per la continuïtat del ja tradicional Cicle de Cobla, Cor i Dansa al Palau.” I continuava dient ara fa un any: “Doncs bé, els nous gestors no han renunciat als diversos cicles programats al llarg de l’any sinó que els han presentat amb tota la il·lusió i amb el ferm propòsit de millorar-los cada any. Pel que fa concretament al Cicle de Cobla, Cor i Dansa, en la que ja serà la seva 12 edició, s’han programat cinc concerts a celebrar el 6 i 20 de març, 10 i 17 d’abril, i 15 de maig. Hi intervindran les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i la Principal de la Bisbal; la Coral Polifònica de Puig-reig i l’Esbart Ciutat Comtal.”
Repeteixo que això és el que deia ara fa aproximadament un any. Malauradament, però, aquells fets del Palau, l’espoli econòmic, l’escàndol de la gestió anterior i l’entrada de nous responsables, amb l’obligada retallada pressupostària, han fet que tots aquells bons propòsits s’esvaïssin en poc temps i que aquesta temporada ens quedéssim sense aquest prestigiós cicle. Ja és coincidència que precisament hagi estat la que seria l’edició número 13 la que hagi passat a millor vida. Els que consideren aquest número com a un símbol de malastrugança, en tenen ara nous motius.
Ja em temia quelcom per la manca de notícies al respecte i que es va confirmar quan vaig rebre del servei de premsa del Palau de la Música quatre llibrets amb la programació de quatre cicles denominats “Tardes al Palau”, “Diumenges al Palau”, “Cicle de Concerts de l’Orfeó Català” i “Cambra Coral Onca”. Era la confirmació de que si algú havia de desaparèixer era, precisament, el “Cicle de Cobla, Cor i Dansa”.
Cal dir però, en honor a la veritat, que la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona participa avui dissabte 19 de març conjuntament amb l’Orfeó Català en el primer concert del “Cicle de Concerts de l’Orfeó Català”, i que ho tornarà a fer el dia 2 d’abril dins del cicle “Tardes al Palau”, i que, també dins d’aquest cicle, el 14 de maig hi actuarà l’Esbart Marboleny. La realitat és però que la presència de la cobla en aquests cicles serà només de dues actuacions i sempre a càrrec de la mateixa Sant Jordi, segurament pels acords mantinguts amb l’administració a causa d’incorporar al seu nom el títol de Ciutat de Barcelona.
Veiem doncs com aquells propòsits de millora expressats fa un any s’han traduït, pel que fa a la música de cobla, a un acord de mínims. En el moment de redactar aquest comentari està pendent una roda de premsa per tal de presentar els cicles d’aquesta nova temporada. Ens podem imaginar els raonaments i les justificacions que argumentaran els organitzadors per tal de fer-nos entendre les diverses circumstàncies i la difícil situació per la que travessa la històrica entitat. Però per molt comprensius que siguem, la realitat és només una i ben palesa: la música de cobla i per a cobla no té el reconeixement que per la qualitat actual dels seus intèrprets i les composicions li correspondria.
Almenys que no ens diguin que sempre ens queixem. La realitat és la que és i si no, estem oberts a que ens demostrin el contrari.
Lluís Subirana. Director
“Després dels lamentables fets del Palau de la Música, es temia per la continuïtat del ja tradicional Cicle de Cobla, Cor i Dansa al Palau.” I continuava dient ara fa un any: “Doncs bé, els nous gestors no han renunciat als diversos cicles programats al llarg de l’any sinó que els han presentat amb tota la il·lusió i amb el ferm propòsit de millorar-los cada any. Pel que fa concretament al Cicle de Cobla, Cor i Dansa, en la que ja serà la seva 12 edició, s’han programat cinc concerts a celebrar el 6 i 20 de març, 10 i 17 d’abril, i 15 de maig. Hi intervindran les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i la Principal de la Bisbal; la Coral Polifònica de Puig-reig i l’Esbart Ciutat Comtal.”
Repeteixo que això és el que deia ara fa aproximadament un any. Malauradament, però, aquells fets del Palau, l’espoli econòmic, l’escàndol de la gestió anterior i l’entrada de nous responsables, amb l’obligada retallada pressupostària, han fet que tots aquells bons propòsits s’esvaïssin en poc temps i que aquesta temporada ens quedéssim sense aquest prestigiós cicle. Ja és coincidència que precisament hagi estat la que seria l’edició número 13 la que hagi passat a millor vida. Els que consideren aquest número com a un símbol de malastrugança, en tenen ara nous motius.
Ja em temia quelcom per la manca de notícies al respecte i que es va confirmar quan vaig rebre del servei de premsa del Palau de la Música quatre llibrets amb la programació de quatre cicles denominats “Tardes al Palau”, “Diumenges al Palau”, “Cicle de Concerts de l’Orfeó Català” i “Cambra Coral Onca”. Era la confirmació de que si algú havia de desaparèixer era, precisament, el “Cicle de Cobla, Cor i Dansa”.
Cal dir però, en honor a la veritat, que la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona participa avui dissabte 19 de març conjuntament amb l’Orfeó Català en el primer concert del “Cicle de Concerts de l’Orfeó Català”, i que ho tornarà a fer el dia 2 d’abril dins del cicle “Tardes al Palau”, i que, també dins d’aquest cicle, el 14 de maig hi actuarà l’Esbart Marboleny. La realitat és però que la presència de la cobla en aquests cicles serà només de dues actuacions i sempre a càrrec de la mateixa Sant Jordi, segurament pels acords mantinguts amb l’administració a causa d’incorporar al seu nom el títol de Ciutat de Barcelona.
Veiem doncs com aquells propòsits de millora expressats fa un any s’han traduït, pel que fa a la música de cobla, a un acord de mínims. En el moment de redactar aquest comentari està pendent una roda de premsa per tal de presentar els cicles d’aquesta nova temporada. Ens podem imaginar els raonaments i les justificacions que argumentaran els organitzadors per tal de fer-nos entendre les diverses circumstàncies i la difícil situació per la que travessa la històrica entitat. Però per molt comprensius que siguem, la realitat és només una i ben palesa: la música de cobla i per a cobla no té el reconeixement que per la qualitat actual dels seus intèrprets i les composicions li correspondria.
Almenys que no ens diguin que sempre ens queixem. La realitat és la que és i si no, estem oberts a que ens demostrin el contrari.
Lluís Subirana. Director
dimarts, 15 de març del 2011
Poema de la setmana 11/2011
Engrunes
17.
La nit s’havia declarat en vaga
i s’havien apagat tots els llums del cel
però la llum radiant dels teus ulls
il·luminava els camins del meu viure.
18.
M’interessa més donar vida als anys
que donar molts anys a la vida.
dissabte, 12 de març del 2011
Esperit de Festa 12-03-11
Aquests darrers dies, han aparegut a diversos mitjans de comunicació, falques a la ràdio i un anunci a mitja pàgina a la premsa, informant de l’inici, aquest dissabte 12 de març, de la 34 edició de l’Escola de Sardanes d’El Corte Inglés que aquest important centre comercial organitza a la plaça de Catalunya de Barcelona i per on hi han passat ja més de 20.000 infants d’entre 6 i 14 anys. Cal recordar que l’any 1996 es van iniciar també els cursets al centre d’El Corte Inglés de Sabadell que es van celebrar fins a inicis del 2000 i per on hi van passar més de 700 alumnes. Ja he comentat en altres ocasions que són molts els cursets que es convoquen anualment i moltes les entitats sardanistes que, any darrere any, n’inclouen un dins el seu programa d’activitats. A més dels comentats d’El Corte Inglés, alguns han assolit un merescut prestigi. L’any 1970 es va iniciar a Girona la tasca de portar la sardana a l’escola. Aquest any 2011, a causa de les restriccions pressupostàries ha perillat la seva continuïtat però sembla que finalment les administracions implicades, Diputació de Girona i Generalitat, han rectificat a temps i els cursos es podran fer i així 8.000 nens i nenes, pertanyents a 103 escoles, podran aprendre a ballar sardanes.
Deu mil infants van omplir el passeig de Gràcia, de Barcelona, en la cloenda de la campanya La Sardana a l’Escola promoguda pel Congrés de Cultura Catalana l’any 1977. Aquesta acció no va acabar aquí i, a partir de 1979, cada any s’endega la campanya El País a l’Escola, organitzada per Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana, amb la col·laboració de diverses entitats i organismes oficials. La cloenda reuneix tots els milers d’alumnes al Parc de la Ciutadella, de Barcelona, en una ballada multitudinària on els cursetistes demostren tot el que han après a part de donar a l’espectador una visió optimista envers el futur de la sardana.
L’any 1989 es va iniciar, amb la participació de la UCS i dins la campanya Escola Oberta de l’Obra Social de la Caixa de Barcelona, el programa Saltem i Ballem i es van editar uns excel·lents manuals per als alumnes i monitors. L’any 1991 va comptar amb uns 6.000 alumnes, la meitat de les comarques lleidatanes. A partir d’aquí el Pla Saltem i Ballem es convoca cada any solament en aquestes comarques, en una acció coordinada per la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida. En el curs 1995-1996 es van portar a terme uns dos-cents cursos a cent escoles, de la mà de cent trenta monitors. Cada any se celebren una sèrie de Trobades i una gran Trobada Intercomarcal amb tots els participants als cursos. El adults també tenen el seu curs del Saltem i Ballem, que el 1996 va reunir 200 persones. El 1991 va editar el llibret: 15 lliçons de sardanes.
Aquest any 2011, 400 nens i nenes de 15 grups de 3r i 4t de primària de Manlleu participen al programa “Sardana a l’Escola” que va començar el passat dilluns, 7 de març, i tindrà una durada de 6 setmanes. El programa “Sardana a l’Escola” es farà als diferents centres educatius de la capital del Ter i està organitzat per les àrees de Cultura i Educació de l’Ajuntament de Manlleu, juntament amb l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, el Grup Sardanista Ocellets del Ter i la Colla Núria. Els monitors de sardanes que impartiran el curs són de Manlleu i estan titulats.
Insisteixo, una vegada més, que la feina pedagògica es fa on les circumstàncies i els recursos humans i materials ho permeten. Una altra cosa és que després aquests milers d’infants no s’integrin a l’activitat sardanista. Però com he dit també altres vegades, factors culturals, socials, econòmics i les tendències lúdiques imperants hi tenen molt a veure. La llavor, però, és sembrada.
Lluís Subirana. Director
Deu mil infants van omplir el passeig de Gràcia, de Barcelona, en la cloenda de la campanya La Sardana a l’Escola promoguda pel Congrés de Cultura Catalana l’any 1977. Aquesta acció no va acabar aquí i, a partir de 1979, cada any s’endega la campanya El País a l’Escola, organitzada per Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana, amb la col·laboració de diverses entitats i organismes oficials. La cloenda reuneix tots els milers d’alumnes al Parc de la Ciutadella, de Barcelona, en una ballada multitudinària on els cursetistes demostren tot el que han après a part de donar a l’espectador una visió optimista envers el futur de la sardana.
L’any 1989 es va iniciar, amb la participació de la UCS i dins la campanya Escola Oberta de l’Obra Social de la Caixa de Barcelona, el programa Saltem i Ballem i es van editar uns excel·lents manuals per als alumnes i monitors. L’any 1991 va comptar amb uns 6.000 alumnes, la meitat de les comarques lleidatanes. A partir d’aquí el Pla Saltem i Ballem es convoca cada any solament en aquestes comarques, en una acció coordinada per la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida. En el curs 1995-1996 es van portar a terme uns dos-cents cursos a cent escoles, de la mà de cent trenta monitors. Cada any se celebren una sèrie de Trobades i una gran Trobada Intercomarcal amb tots els participants als cursos. El adults també tenen el seu curs del Saltem i Ballem, que el 1996 va reunir 200 persones. El 1991 va editar el llibret: 15 lliçons de sardanes.
Aquest any 2011, 400 nens i nenes de 15 grups de 3r i 4t de primària de Manlleu participen al programa “Sardana a l’Escola” que va començar el passat dilluns, 7 de març, i tindrà una durada de 6 setmanes. El programa “Sardana a l’Escola” es farà als diferents centres educatius de la capital del Ter i està organitzat per les àrees de Cultura i Educació de l’Ajuntament de Manlleu, juntament amb l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, el Grup Sardanista Ocellets del Ter i la Colla Núria. Els monitors de sardanes que impartiran el curs són de Manlleu i estan titulats.
Insisteixo, una vegada més, que la feina pedagògica es fa on les circumstàncies i els recursos humans i materials ho permeten. Una altra cosa és que després aquests milers d’infants no s’integrin a l’activitat sardanista. Però com he dit també altres vegades, factors culturals, socials, econòmics i les tendències lúdiques imperants hi tenen molt a veure. La llavor, però, és sembrada.
Lluís Subirana. Director
dimarts, 8 de març del 2011
Poema de la setmana 10/2011
Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lídia Guarch
Edicions de Gràfic Set. Sabadell
La llum dels teus ulls
No tanquis els ulls
no cloguis les parpelles
no em deixis a les fosques
fes que m’arribi la llum.
Sigues claror en la foscor,
mira’m, il·lumina’m,
necessito la teva llum
per poder seguir mirant-te.
dissabte, 5 de març del 2011
Esperit de Festa 05-03-11
El passat 5 de febrer es va presentar a Lleida la desena edició de la Guia d’Aplecs de la Sardana 2011 que coordina la Federació Sardanista de Catalunya. En aquesta guia es detallen per ordre cronològic i alfabètic fins a 178 aplecs, l’any passat n’eren 190, que se celebren durant tot l’any, la població corresponent, l’hora, l’indret i les cobles que hi actuen. També inclou un llistat ordenat per territoris amb d’altres esdeveniments sardanistes d’interès com poden ser ballades, concerts, diades del soci, etc. Així mateix, la Guia proporciona informacions com, per exemple, les dades de contacte de diverses cobles en actiu. Els 20.000 exemplars de l’edició són distribuïts per les diverses agrupacions i coordinadores d’aplecs així com les Federacions Sardanistes de Catalunya i del Rosselló. Com és habitual els darrers anys la temporada d’aplecs es va iniciar el diumenge 9 de gener a Elna, a la Catalunya del Nord, i es tancarà el 18 de desembre a Barcelona. Agrupats per demarcacions territorials lògicament, per la seva extensió, el major nombre correspon a les comarques barcelonines amb un total de 79 aplecs, 5 menys que la temporada anterior; a continuació les meridionals amb 36, un més; les gironines amb 29, 3 menys; les lleidatanes amb 19, un menys; la Catalunya del Nord amb 13, 4 menys, i Andorra amb els mateixos 2 aplecs. Fets els números, aquests 12 aplecs de menys poden ser a causa de motius diversos: econòmics, conjunturals i, també, perquè alguna organització no hagi facilitat les dades a temps. Cal insistir que aquesta guia no inclou el centenar d’aplecs d’ermita, habitualment a una sola cobla, que se celebren al llarg de l’any per tot Catalunya. És evident que, com ja he esmentat en altres edicions, entre aquest important nombre d’aplecs hi ha notables diferències pel que fa a la seva organització, l’interès i nombre de les cobles assistents, els complements festius incorporats, el lloc de celebració i l’interès turístic de la població, entre altres elements que incideixen en el fet que hi hagi més o menys assistència, però en el seu conjunt, l’aplec és la festa sardanista més popular que fa possible que la gent de diferents indrets es trobin per ballar sardanes, per escoltar les cobles, o per gaudir d’una manifestació d’un gran nivell cívic i social i que es desenvolupa dins d’un bon clima de convivència.
La presentació de la Guia va comptar amb un concert, a l’Auditori Enric Granados, a càrrec de la Bellpuig Cobla que va interpretat un interessant programa i l’estrena de la sardana Engresca’t a ballar, de Sigfrid Galvany, dedicada al Grup Sardanista Balàfia, coorganitzador de l’esdeveniment, una entitat molt activa a l’hora de promocionar i difondre la sardana i que ha endegat una campanya perquè la gent s’animi a ballar amb aquest reclam “Engresca’t a ballar”.
Lluís Subirana. Director
La presentació de la Guia va comptar amb un concert, a l’Auditori Enric Granados, a càrrec de la Bellpuig Cobla que va interpretat un interessant programa i l’estrena de la sardana Engresca’t a ballar, de Sigfrid Galvany, dedicada al Grup Sardanista Balàfia, coorganitzador de l’esdeveniment, una entitat molt activa a l’hora de promocionar i difondre la sardana i que ha endegat una campanya perquè la gent s’animi a ballar amb aquest reclam “Engresca’t a ballar”.
Lluís Subirana. Director
dimarts, 1 de març del 2011
Poema de la setmana 09/2011
Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell
Ara que es parla tant de dictadors cal recordar que aquí també en vàrem tenir un que va morir al llit amb tots els honors. Aquesta poesia va ser escrita pensant en ell.El dictador
Els seus consells
no eren pas bons,
eren de guerra.
Content signava
sobre la taula
ben endreçada.
Tant li era el nom,
molt enfeinat
ni s’hi fixava.
Amb “l’enterado”
el seu botxí
executava.
A sota pal·li
honorant Déu
el passejaven.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
