dissabte, 12 de gener del 2013

Estadístiques sobre l’activitat sardanista del 2012


Un repàs estadístic a l’activitat desenvolupada al llarg del 2012 per tal d’avaluar el nombre d’actes organitzats, sempre prenent com a referència les dades facilitades per Infosardana, ens demostra que la crisi econòmica, amb la baixada o, en molts casos, eliminació de subvencions a les entitats organitzadores, ha influït sobre el descens del conjunt d’actes sardanistes, amb la cobla com a protagonista, que ha passat del total de 3.012 l’any 2011 a 2.761 el 2012, o sigui 251 menys, que equival a un 8’3 %.
Comparant les dades d’un any a l’altre per sectors d’activitat tenim que els aplecs han passat de 277 l’any 2011 a 264 el 2012, o sigui 13 menys; les ballades de 2.402 a 2.239, 163 menys; els concerts de 232 a 182, 50 menys; altres activitats que inclouen per exemple la dansa tradicional de 33 a 21, 12 menys; i els concursos de colles de 68 a 55, 13 menys.
A la vista d’aquestes dades queda clar que tot i el descens en cada una de les activitats, els sectors que més han acusat la crisi són les ballades i els concerts. Dos dels sectors que més depenien de les subvencions públiques: els ajuntaments eliminant ballades de festes majors i altres celebracions, i l’obra social de les caixes, malauradament avui pràcticament desaparegudes o les poques que queden amb altre tipus de prioritats, que també subvencionaven ballades i concerts.
A la vista d’aquestes dades i de les males perspectives econòmiques que ens arriben per tots cantons, les entitats sardanistes i comissions organitzadores de l’activitat sardanista ho tenen molt difícil. I tot hi que ens dol, volem recordar que des dels nostres programes hem avisat moltes vegades de la necessitat que el sardanisme, la gent que assisteix als actes, siguin ballades, aplecs o concerts, ha de prendre consciència que això té un cost que s’ha de cobrir en bona part amb les pròpies aportacions dels assistents.
Insistim, doncs, una vegada més que si la gent que va a ballar, que gaudeix amb la cobla i la sardana, no pren consciència de la situació i hi aporta la seva justa col·laboració econòmica, el futur per les entitats organitzadores pot ser molt difícil i l’activitat pot seguir descendint preocupadament. Les aportacions que encara són voluntàries a una ballada i a molts aplecs haurien de ser equivalents com a mínim a una entrada de cinema i el preu de l’entrada a un concert ha d’estar relacionat amb la qualitat de la formació que actua i del repertori que s’interpreta.
Tot plegat són motius de reflexió perquè el patrimoni coblístic i sardanista que tenim és molt important i forma part d’un dels nostres signes d’identitat més visibles. Cal doncs, ser conscients del molt que ens hi juguem i actuar en conseqüència.