dimecres, 11 de març del 2009

Poema de la setmana 10/2009

Matí al gimnàs

Caminen sense avançar gens
sobre la negra cinta mecànica.
La màquina els ho controla tot:
ritme, pols, calories, metres.
Amb mirada avorrida i perduda
en un paisatge sense atractiu
van controlant el seu temps
mentre la suor els llisca cos avall.
Indiferents uns dels altres
homes i dones fan el mateix.
Me’ls miro i em pregunto:
qui d’ells arribarà primer
al final del seu recorregut vital?

1 comentari:

Tapa't de tapes ha dit...

Una cinta que és de color negre mai pot fer-nos arribar enlloc, almenys sola... si els que suen i corren a la cinta també ho posen en pràctica a la seva vida quotidiana... viuran molts anys plens de felicitat i salut.

Fins aviat.