Parallamps
Sóc el teu parallamps.
Sobre meu descarregues
les teves tempestes.
Atrec els llamps irats
que em llances furiosa
per desfogar el teu cos.
Però passada la tempesta
jo restaré el meu lloc
mentre cerques noves passions.
Un dia, però, esclataràs de nou
i convertida en llamp ardent
t’atrauré ja per sempre més.
1 comentari:
Hola Lluis: Estic content de tornar-te a llegir en el teu bloc, ja feia dies que no hi reflectíes els teus pensaments, la teva sabia ploma estava massa quieta i ja saps que tens amics que gaudeixen al llegir els teus versos i poemes i entre ells, també i soc jo. Gracies Lluis i fins a sempre.
Pep Albert
Publica un comentari a l'entrada