Aquest passat mes d’agost ha fet 50 anys d’aquella famosa marxa sobre Washington el 1963 pel
treball i la llibertat que va culminar amb la cèlebre proclama de Martin Luther
King contra la segregació racial i que va iniciar amb la cèlebre frase “Tinc un
somni” davant de 220.000 persones arribades d’arreu del país.
Aquell
somni amb els anys es faria realitat i la segregació racial als Estats Units,
gràcies a la desobediència civil i a l’acció directa i pacífica, deixaria de
ser un motiu injust de discriminació per raça i color de pell.
Malauradament
però, 5 anys després, el 4 d’abril de 1968, l’odi encara era present i Martin
Luther King seria vilment assassinat a Memphis. Per aquest motiu, aquell mateix
abril de 1968, ara fa ja doncs 45 anys, Lluís Subirana va escriure aquest
article que, pel seu contingut amb referències que encara són vigents en
l’actualitat, ens ha permès de llegir per tots els nostres seguidors de
l’Esperit de Festa. Diu així:
HOMENATGE
A LA MEMORIA DE MARTIN LUTHER KING
Premi
Nobel de la Pau, assassinat
DECLARACIÓ
UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS
Article
1er.- Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets,
dotats com estan de raó i consciència s’han de comportar fraternalment els uns
amb els altres.
L’agost
del 1963 davant 220.000 ciutadans de color congregats al “Lincoln Memorial” a
Washinton, Martin Luther King deia: “Somnio que a les vermelles cimes de
Georgia, els fills dels esclaus s’asseuran a la taula de la fraternitat amb els
fills dels seus antics amos".
Martin
Luther King, somniador, reposi en pau.
Pobres homes nosaltres,
tan capaços del bé com del mal,
bèsties i déus! Com oprimeix el dolor,
avui ens reté contra terra
la vergonya!
Article
2n.- Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta
Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió
política o qualsevol altra cosa, origen nacional o social, posició econòmica,
naixença o qualsevol altra condició.
Poques
hores abans de la seva mort Martin Luther King havia dit: “Com a qualsevol
altre m’agradaria tenir llarga vida...però això no em preocupa. He vist la terra promesa. Potser
jo no hi podré arribar com vosaltres, però heu de saber que nosaltres, com a
poble, aconseguirem la terra promesa”.
Mentre
tant, el quart atemptat contra la seva vida, germinava a les entranyes de l’odi.
Martin
Luther King, pacifista, reposi en pau.
Penseu que la pau nodreix.
Penseu que la guerra consumeix.
Article
3er.- Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la
seva persona.
Mathama
Gandhi, John F. Kennedy, Martin Luther King, tres vides segades per la
violència. Per la violència que ells varen combatre. Tres víctimes més entre
les moltes causades per l’odi, l’ambició, l’egoisme, aquestes nafres
profusament arrelades a la societat i que seran sempre com un riu de pólvora
que farà esclatar moltes violències. Violència sobre violència per encobrir la
podridura d’un món que es vol il·luminar amb falses torxes de llibertat.
Primer
Dallas, ara Memphis, llencen lluny el vel d’una falsa democràcia que encobreix
els més baixos i roïns interessos.
Des
de Jerusalem a Memphis tot un camí sembrant amor, pau, convivència. Malgrat
tot, els fruits recollits semblen escassos. Serà que no és aquest el camí? No
serveix ja la pau? Jesús, Gandhi, King, no tenien raó? Indubtablement que sí.
Però també existeix una altra raó vella com el món: la raó del més fort, la raó
del poder. I aquesta raó, capaç de servir amb persuasives paraules els més bells i esperançadors desitjos,
moltes vegades és una gran mentida i els seus fets, brutals, violents, ens
sacsegen, ens estremeixen i ens
humilien. No serveix la pau si només són paraules. Masses herois i masses
víctimes. Aquest no pot ser el fruit de la pau, de la democràcia. Pau i
democràcia han de servir, de veritat, a l’home per l’home. Només així la vida,
l’amor, seran quelcom més que paraules.
Martin
Luther King, víctima, reposi en pau.
Et vaig veure somriure
més enllà de l’odi del botxí
inclinat vers tot allò
que ja no és visible.
Només tu eres llum,
els demés eren tenebres.
Martin
Luther King, home bo, reposi en pau.
Fins
aquí aquest article que Lluís Subirana va escriure amb motiu de l’assassinat de
Martin Luther King, ara fa 45 anys. Com haureu pogut comprovar, moltes de les
denúncies i reivindicacions que el Lluís hi fa
continuen d’actualitat. I més concretament, pel que fa a la nostra
llibertat, nosaltres també tenim un somni que esperem fer realitat el 2014.
Comentari emès al programa Esperit de Festa de Ràdio Sabadell el 7 de setembre de 2013
