89
Al clauer hi porto la clau de la porta de l’escala, la de la
bústia, la del pis... però me’n falta una molt important: la clau que obri el
compartiment on s’hi guarden les respostes correctes a moltes preguntes que el
viure de cada dia em faig a mi mateix.
90
Passejo lentament, pas a pas, pels camins de la memòria en
recerca d’un indret on hi pugui trobar amagat tot allò important que a la vida
no he estat capaç de fer.
1 comentari:
Estimat Lluis, aquesta clau que et falta, som molts que la voldriem en el clauer, si un dia l'aconsegueixes diguem, per favor, avon es trova, crec que es molt dificil saber qui la té. Una forta abraçada.
Pep Albert
Publica un comentari a l'entrada