dilluns, 8 d’abril del 2013

Apunts d’Història. Emissió 6-04-2013

Recordant Vicenç Bou i les seves sardanes més representatives
Avui Mimosa una sardana de 1932

Després de l’èxit de Teresa i La mare cantora el 1925 Bou estrena Festamajonera, sardana inspirada en la cercavila que fan els gegants el dia de la Festa Major de Torroella de Montgrí. El 1928 estrena una altra sardana que també es faria molt popular Mar de xaloc.
Tot això es traduïa no sols en popularitat, sinó també amb guanys materials, cosa que donà lloc a un fet perfectament previsible i inevitable i que va fer que Vicenç Bou abandonés l’any 1928 la direcció dels Montgrins, que passaria a dirigir Narcís Paulís, per dedicar-se més a la promoció de la seva música als escenaris barcelonins del teatre musical i les revistes de varietats que interpretaven les més famoses cupletistes de l’època.
Això va fer disminuir la seva producció. Però el 1932 ens regalava amb una altra composició que assoliria un gran èxit: Mimosa. Oriol Oller diu que “parlant específicament en termes musicals, les notes llargues, despullades de qualsevol ornament o acompanyament, que sembla que no tinguin fi  però que ens porten amunt i avall sense saber com, tenen en aquesta sardana un clar exemple de l’estil Vicenç Bou.
També Lluís Albert es pregunta ¿D’on li podien pervenir a Bou aquestes influències modals antigues, que presenten moltes de les seves sardanes sobretot com aquesta Mimosa?
I com nosaltres ens hem preguntat altres vegades, per quin motiu, Bou escollia el títol que posava a les seves sardanes? En el cas de Mimosa sabem que aquesta paraula fa referència a un gènere de plantes amb flor de la subfamília Mimoseae. El nom del gènere prové del grec antic (mimos), que significa “imitació”. Les espècies més conegudes del gènere són la Mimosa pudica, una de les poques plantes que pot fer moviments ràpids per la manera en que plega les seves fulles, i Mimosa tenuiflora coneguda per un tipus de droga que es troba en l’escorça de la seva arrel. El gènere floral Mimosa ha passat per tota una història de classificacions i reclassificacions taxonòmiques i hi ha unes 400 espècies diferents d’aquesta flor de tons grocs, subtil i perfumada.
Però també ens podem preguntar si Bou no donaria un altre sentit a aquest mot, com per exemple el fet de mimar, de ser una persona molt mimosa en substitució o equivalència a estimar dolçament algú o alguna cosa? Això no ho sabem, per tant, ens quedem amb la seva música inconfusible que ens transmet sensacions que cadascú pot interpretar d’acord amb les seves particulars emocions.