dissabte, 8 de gener del 2011

Esperit de Festa 08-01-11

El primer comentari d’aquest any 2011 el dedicarem a fer un primer repàs estadístic a l’activitat desenvolupada al llarg del 2010 per tal d’avaluar, com ja vaig fent els darrers anys, el nombre d’actes organitzats, prenent com a referència les dades facilitades per Infosardana. Insisteixo que les dades són extretes d’aquesta circular informativa que ens facilita l’ACF Barcelona, editada en conveni amb la Federació Sardanista de Catalunya, sota la coordinació del Grup d’Informadors Sardanistes de Catalunya. Remarcar que aquesta circular ens arriba als informadors puntualment cada mes amb tots els actes programats que les diferents organitzacions li han fet arribar abans del dia 20 de cada mes. És possible, per tant, que les dades a les que em referiré hagin estat lleugerament augmentades a causa d’activitats no comunicades a temps però, malgrat tot, les xifres a comentar són fiables i serveixen perfectament de referència.
Amb un total de 2.469 actes registrats sobre els 2.883 de l’any anterior podem constatar que durant l’any 2010 s’han comptabilitzat 414 activitats menys que el 2009, o sigui, aproximadament un 15 % menys, fet motivat per la disminució d’activitat en tots els àmbits. Així, els aplecs han passat de 289 a 255, les ballades de 2.211 a 1.888, els concerts de 251 a 228 i actes diversos de 67 a 26. En canvi, els concursos de colles sembla que ja havien tocat fons amb els 65 de l’any 2009 superats lleugerament el 2010 amb 72 concursos celebrats. Com els deia l’any passat, considerant que moltes de les ballades públiques i en espais oberts són subvencionades per ajuntaments o institucions públiques i privades, és evident que la crisi econòmica n’ha estat, en gran part, responsable. També els concerts, tot i l’excel·lent moment concertístic en que es troba la cobla, ha vist afectada la seva programació. Insisteixo sobre el que he comentat altres vegades, si la gent que va a ballar, que gaudeix amb la cobla i la sardana, no pren consciència de la situació i hi aporta la seva justa col·laboració econòmica, el futur per les entitats organitzadores pot ser molt difícil i l’activitat anirà descendint preocupadament. També el preu de l’entrada a un concert ha d’estar relacionat amb la qualitat de la formació que actua i del repertori que s’interpreta.
Tot plegat són motius de reflexió, el patrimoni coblístic i sardanista que tenim és molt important i, insisteixo, forma part d’un dels nostres signes d’identitat més visibles. Cal doncs, conscients del molt que ens hi juguem, actuar en conseqüència. I això va tant pels polítics, les administracions, les entitats i per a cada u de nosaltres.
Lluís Subirana. Director