diumenge, 16 de novembre del 2008

Poema de la setmana 47/2008

Del llibre Des de la intimitat
Edicions de Gràfic Set

Com l’heura a la paret

M’arraparé intensament a tu
com l’heura a la paret.
Eternament, a sol i serena,
impermeable al fred i la calor,
als embats del vent i la pluja.
Aferrat intensament a tu,
com l’heura a la paret,
cap tisora de pèrfid jardiner
podrà tallar-me, mutilar-me,
arrancar-me ni apartar-me de tu.
I, si el pas inexorable del temps,
aconsegueix per fi separar-me’n
et deixaré marcades al cos,
com l’heura a la paret,
els senyals de la meva abraçada.


2 comentaris:

Violant de Bru ha dit...

Certament l'amor pot arribar a ser com l'heura que s'aferra a la paret. Enhorabona.

Anònim ha dit...

Així es com m´agradaria que m´estimesin
Molt bó Lluis, en el seu moment quan vaig llegir al llibre de poemes ja tu vaig dir,eren tots bonísims,però aquest amb va arribar al cor