El poema

Nou retrobament

Llavis feliçment retrobats

després de llarga espera.

Una forta abraçada

per lligar passat i present.

Recuperades paraules d’amor

entre besades apassionades.

I de nou l’intens neguit

que accelera el batec del cor

i que encén el desig

massa temps retingut.

El poema

Parallamps

Sóc el teu parallamps.

Sobre meu descarregues

les teves tempestes.

Atrec els llamps irats

que em llances furiosa

per desfogar el teu cos.

Però passada la tempesta

jo restaré el meu lloc

mentre cerques noves passions.

Un dia, però, esclataràs de nou

i convertida en llamp ardent

t’atrauré ja per sempre més.

El poema

Dedicatòria

En cada un dels versos

hi ha una part de nosaltres

com si el nostre amor

hagués inspirat al poeta

i amb una ploma màgica

hagués escrit les paraules

que brollen del nostre interior.

Perquè t’estimo i t’estimaré,

jo també escric al teu cos

el meu poema d’amor

hi et deixo les empremtes

d’aquest profund sentiment

que reviu amb tota força

malgrat el temps que passa.

Perquè t’estimo i t’estimaré

no deixaré que passi mai

aquell instant que ho és tot:

l’esclat sublim de l’amor.

Engrunes d'un temps

89

Al clauer hi porto la clau de la porta de l’escala, la de la bústia, la del pis... però me’n falta una molt important: la clau que obri el compartiment on s’hi guarden les respostes correctes a moltes preguntes que el viure de cada dia em faig a mi mateix.

90

Passejo lentament, pas a pas, pels camins de la memòria en recerca d’un indret on hi pugui trobar amagat tot allò important que a la vida no he estat capaç de fer.

Un poema

T’he trobat

T’he trobat

quan ja no buscava,

quan el doll d’estimar

s’anava convertint

en un suau degoteig.

T’he trobat

quan ja l’abraçada

no retenia cap cos

i la força del desig

era un record llunyà.

T’he trobat

i el doll d’estimar

torna a ser abundant

i tu ets dins l’abraçada

i és ben present el desig.

T’he trobat

i ara em pregunto

que si tu ja hi eres

perquè he trigat tant

a trobar-te.

Nadala 2013

Engrunes d'un temps

87

Senyeres onejant pel vent del desig camí de la Pàtria enyorada. Ja intuïm el punt d’arribada on el somni es farà realitat i deixarem enrera les ferides d’un temps que no era el nostre.

88

Versos presoners encadenats a un poema i que van ser declarats culpables perquè no volien que el temps els oblidés.