dilluns, 19 de desembre del 2011
dimarts, 13 de desembre del 2011
Poema de la setmana 49-50/2011
Engrunes
27.
Ves a saber si el punt del llibre
ens diu fins on ja hem llegit
o ens avisa del què encara ens queda.
28.
En apagar-se el foc
de la seva mirada
van quedar congelades
totes les il·lusions.
divendres, 2 de desembre del 2011
Commemoració 25è aniversari mort Joan Oliver. Pere Quart.
Amb motiu d’esdevenir-se el 25è aniversari de la mort de l’insigne poeta sabadellenc Joan Oliver (Pere Quart) s’estan celebrant diversos actes commemoratius. Sigui aquesta la meva adhesió publicant el Missatge al món sardanista que va escriure pel Pubillatge de Torroella de Montgrí, celebrat el 20 d’abril de 1975.
Diu així:
Sempre he cregut que la sardana, en esdevenir, a la primeria d’aquest segle, la dansa popular de Catalunya, passà a ser un dels símbols més purs i més espontanis de la catalanitat. Ens arribava de l’Empordà, fresca i senzilla manifestació folklòrica de la gent de la comarca, joves i vells, homes i dones, expressió pública de la joia general a què el poble es lliura els dies d’oci o en ocasió de les festes tradicionals. Tanmateix, en un moment ja madur de la renaixença espiritual i política del nostre país, la idea dels capdavanters del moviment, i sobretot dels poetes, d’exalçar la bellesa, l’esperit d’agermanament i el sentit comunitari de la nostra dansa, i de promoure’n el conreu entre els joves de tot Catalunya, tingué la virtut de caure en terra adobada i el poble, mogut per un instint treballat pel sentiment i la consciència, se la féu seva amb un entusiasme contagiós. I molt aviat el clam de la tenora ressonava arreu com a una crida irresistible a l’alegria en comú, al lliurament assenyat i alhora càlid a un ritme compassat o jogasser que tenia el poder màgic d’ajuntar mans amigues i mans desconegudes en l’acompliment d’una mena de cerimònia el profund sentit de la qual imprimia misteriosament a tots els participants la gaudiosa serenor de qui se suma a un joc plural que transcendeix de molt l’exercici d’una altra dansa qualsevol. I, fet curiós i benigne, la sardana, emparada sense voler en la seva aparent innocència folklòrica, pogué sobreviure en els temps més negres de la postguerra i restar com un acte de fe i un senyal d’esperança en dies més clars.
Beneïda dansa! I beneïts dansaires!
Joan Oliver
Aquesta és una mostra més de la importància que molts dels grans intel·lectuals catalans d’altres temps donaven a la sardana i que, malauradament, no s’ha potenciat i difós adequadament el seu coneixement per tal que servís d’exemple a noves generacions.
dimecres, 30 de novembre del 2011
Poema de la setmana 48/2011
Del llibre Sense treva
Il·lustracions de Nati Ayala
Biblioteca Quadern, 36. Sabadell
Convenciment
Al pas de llargues nits
i de dies monòtons
enfortir l’esperança
d’una nova escalfor.
Repassar mentalment
a la llum dels records
el fruit veritable
del nostre esforç.
dilluns, 21 de novembre del 2011
Poema de la setmana 47/2011
Mira’m
Si, arribat el darrer instant,
tu em segueixes mirant
no hi haurà por ni temença
perquè les parpelles, en cloure’s,
retindran, àvides, la teva claror.
I si, fins i tot després,
tu em segueixes mirant,
sabré trobar el camí de la llum
perquè no sigui la fosca nit
la meva eterna companyia.
dimarts, 15 de novembre del 2011
I ara, què farem?
Reproducció de l'article publicat a la columna Sardanes del diari AVUI, el 12 de desembre de 1996, i que demostra que les retallades a la cultura ja vénen de lluny.
i ara, què farem?
Jaume Nonell / Lluís Subirana
La retallada pressupostària de l'Administració catalana, i en conseqüència del Departament de Cultura, afectarà de manera important a moltes de les activitats de promoció i difusió de la sardana que s'han anat celebrant els darrers anys amb el suport directe del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional i les subvencions rebudes amb càrrec als pressupostos municipals.
Aquesta retallada, que s'estima d'un 60% i a la qual cal sumar l'agreujament per la suspensió del conveni de col·laboració entre el Banc Bilbao-Bizcaia i el departament de Cultura, que permetia avançar fins el 70% l'import de la subvenció per compensar el retard en el cobrament, que pot arribar fins a dos anys, pot fer que moltes entitats s'hagin de replantejar les seves activitats. Fa temps que s'alertava sobre la possibilitat d'aquesta nova situació amb la pretensió de conscienciar els dirigents sardanistes sobre el risc de seguir organitzant els actes de manera gratuïta en disposar, en la majoria dels casos, del pressupost prèviament cobert per les subvencions. Ha estat, però, com predicar en el desert, si ens atenem al poc cas que s'ha fet a aquests advertiments. Ara tot són lamentacions i caldrà veure quina serà l'actitud que adoptaran les entitats, algunes de les quals ja han hagut de recórrer al crèdit bancari per poder fer front als compromisos contrets. També caldrà estar atent a les reaccions dels sardanistes als quals se'ls demani de pagar allò que fins ara han tingut de franc.
Ens consta que la Federació Sardanista de Catalunya s'ha mogut molt instant a reconsiderar aquesta greu decisió. De les visites efectuades a les més altes instàncies -conseller de Cultura i president de la Generalitat inclosos- només n'han aconseguit bones paraules i mostres de comprensió i simpatia que, de fet, no solucionen res. Hauran de ser, doncs, les entitats i els seus dirigents els que treguin les castanyes del foc. Però com que no hi ha mal que per bé no vingui, potser ara sí que, donades les circumstàncies, s'haurà d'aplicar allò de menys quantitat i més qualitat.
dilluns, 14 de novembre del 2011
Poema de la setmana 46/2011
Sense preguntes
No em preguntis perquè.
No en sé la resposta.
Però sí sé on i com
el lloc, el dia, l’hora
l’instant precís
que vas fer-te en mi.
Ho recordo molt bé,
amb gran precisió.
Però no em preguntis
el perquè d’això nostre.
Deixem constància del fet,
que és el que compta
sense preguntes,
sense respostes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
