diumenge, 28 de febrer del 2010

Esperit de Festa 27-02-10

Des d’aquell cap de setmana del 18 i 19 de setembre de l’any 2004, que amb il·lusió iniciàvem una nova etapa de la presència de la sardana i la cultura tradicional i popular a Ràdio Sabadell, s’hauran emès, entre avui i demà, 250 programes d’Esperit de Festa i 250 de Sardanes a Ràdio Sabadell. En total, doncs, 500 programes al llarg d’aquests cinc anys i mig.
Quan s’inicia un projecte, i més en un mitjà públic de comunicació, amb tot el que representa de dedicació i responsabilitat, difícilment pots preveure, per molta voluntat i il·lusió que hi posis, fins a on podràs arribar i fins quan el podràs continuar.
L’obligació de complir amb la feina d’omplir dues hores de ràdio cada setmana, el compromís amb un mateix i amb els que han dipositat en tu la seva confiança, l’atenció i el respecte envers tots aquells que cada setmana estan pendents del què dius i com ho dius, és una experiència molt enriquidora però que difícilment es pot copsar, des de fora, tota la seva complexitat.
Aquesta continuïtat, aquests 500 programes, han estat possibles gràcies al treball en equip: direcció, redacció, locució i tècnics. També gràcies a moltes persones i entitats que ens faciliten informació. I gràcies també als molts oients que ens escolten, en directe o per internet, i que ens animen a seguir endavant amb la nostra tasca informativa i cultural.
Hem intentat, i ho seguirem fent, oferir uns programes amb la sardana com a eix central del guió, però obrint-nos a altres camps de la cultura tradicional i popular, de la literatura, la poesia, de la nostra història. Acompanyant-ho sempre amb les músiques que hem considerat més adients a cada tema escollit. Això ha fet possible que arribéssim a molts oients no estrictament pertanyents a l’àmbit del sardanisme. Hem volgut sumar, no limitar.
Seguirem amb el mateix propòsit. Tenim nous projectes i molta il·lusió per continuar treballant per la sardana, per la cultura, per la ciutat, pel país. Volem seguir sumant, programes i oients, i esperem que, entre tots plegats, ho aconseguim.
En nom propi i de tot l’equip, moltes gràcies.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 23 de febrer del 2010

Poema de la setmana 8/2010

Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lídia Guarch
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Inútil espera

Cada dia l’esperava
palplantat a la porta
amb un ram de flors.
Cada dia, quan ella arribava,
les olorava, li somreia
i la casa s’omplia de llum.
Ha passat molt de temps
però ell cada dia espera
que ella vingui a olorar les flors.
Palplantat a la porta
amb les flors ja marcides
espera un somriure, un raig de llum.

dissabte, 20 de febrer del 2010

Esperit de Festa 20-02-10

Divendres nit, l’entitat Sabadell, més Música, en el decurs d’una festa sopar celebrada a l’Hotel Urpí, va fer el lliurament de la setena edició del Premi Nacional Agustí Borgunyó. Entre les propostes presentades, el jurat havia decidit per majoria concedir aquesta distinció a la cobla holandesa La Principal d’Amsterdam “per la seva valuosa i constant aportació a la música per a cobla i la seva difusió internacional.”
La cobla La Principal d’Amsterdam va ser fundada l’any 1987 pel clarinetista holandès Rolf van Kreveld, que va descobrir la sardana i la cobla a Torroella de Montgrí, quan assistia a un curs de música de cambra. L’any següent va tornar a Catalunya, en un viatge que va fer en bicicleta, i en un dels primers pobles que va visitar, una cobla tocava una sardana. Rolf explicava: “Vaig arribar a Catalunya i una cobla em donava la benvinguda. En aquell moment vaig decidir-ho: jo formaria una cobla.” I així ho va fer, es va comprar una tenora, va estudiar i va fundar La Principal d’Amsterdam. La presentació oficial, amb el suport del Casal Català d’Amsterdam, va ser el 28 de juny de 1987 a la placeta del Museu Històric d’Amsterdam. L’any 1988 actuarien per primer cop a Catalunya, actuacions que, a partir de 1991, s’han repetit cada dos anys en gira per diverses poblacions catalanes. Tots els músics són holandesos i professionals integrats en formacions de música de cambra i, la majoria d’ells, no havien estat mai a Catalunya. També, el 1988 van actuar al primer Aplec Internacional de la Sardana, que precisament es va fer a Amsterdam com a reconeixement a la iniciativa d’aquests músics holandesos. El 1993 van editar el primer disc compacte The sardana, music from Catalonia, que incloïa una selecció de títols i autors catalans molt populars. El 1997, per commemorar el 10 aniversari, van editar el segon disc Dobles mixtes. Sardanes i música contemporània, amb la inclusió d’obres d’autors neerlandesos escrites especialment per a la cobla. L’any 1999, editat per la sabadellenca Careli Recods i sota la direcció del també sabadellenc Joan Manau van enregistrar amb el títol Aires catalans un recull de 19 danses tradicionals de tots els Països Catalans. Sota la direcció de Jordi León, l’any 2001 van enregistrat el quart disc amb 13 sardanes que van titular Vent del nord i que van presentar en la seva visita a Sabadell dins del Festival Internacional de Música que organitza Joventuts Musical de Sabadell. Un nou enregistrament el 2003, titulat Solo! incloïa sardanes d’autors com Puigferrer, Viladesau, Moraleda i Joaquim Serra amb altres composicions d’autors holandesos. Una fita important en la seva producció discogràfica és el CD de l’any 2005 sobre El llibre vermell de Montserrat, amb la col·laboració vocal d’Egidius Kwartet. Recordo la seva magnífica actuació d’aquell estiu als Festivals Musicals de Matadepera. Cal remarcar que també Sabadell més Música va programar aquesta meravella de la nostra música històrica fa dos anys amb la participació de l’Egidius Kwartet. Un nou enregistrament el 2006 suposaria una ambiciosa i innovadora proposta musical amb cobla i narrador basada en l’òpera ballet Les Indes Galantes que van portar de gira per tot Europa, un disc que va merèixer un dels Premis del Dia de la Sardana 2007. El darrer CD, fins el moment, va ser editat el 2008 i amb el títol Live in Catalunya inclou 15 sardanes entre les quals la “nostra” i emblemàtica Sabadell de Joaquim Serra.
Aquesta insòlita experiència musical de La Principal d’Amsterdam és digna del major elogi i reconeixement per part dels amants de la música, habituals o no a l’àmbit del sardanisme. Un reconeixement que el 2007, amb motiu del seu 20è aniversari, ja li va valer la concessió de la Creu de Sant Jordi i que ara Sabadell més Música ha tornat a manifestar públicament amb la concessió del prestigiós Premi Agustí Borgunyó.
En nom de tot l’equip de l’Esperit de Festa i Sardanes a Ràdio Sabadell la nostra més cordial i merescuda felicitació.
Lluís Subirana. Director

dimecres, 17 de febrer del 2010

Poema de la setmana 7/2010

Trucada anònima

Truquen al telèfon.
Despenjo.
Una veu anònima
em vol vendre alguna cosa.
Penjo.
I durant uns minuts
em pregunto:
¿com deu ser aquesta
persona que ha trucat?
¿com es deu imaginar ella
que és la persona a qui truca?
I dedueixo:
per no fer córrer la imaginació
que els distregui de la feina,
els deuen penjar al davant
el retrat d’un robot unisex
que ens representa a tots.
Coses de les noves tecnologies.

dissabte, 13 de febrer del 2010

Esperit de Festa 13-02-10

Dissabte passat, 6 de febrer, es va presentar a la població gironina de L’Escala, la Guia d’Aplecs de la Sardana 2010 que edita la Federació Sardanista de Catalunya, conjuntament amb l’Agrupació d’Aplecs Sardanistes de les Comarques Gironines, la Comissió d’Aplecs Sardanistes de les Comarques Barcelonines, la Coordinadora d’Aplecs de la Sardana de les Comarques Lleidatanes, la Unió d’Associacions d’Aplecs Sardanistes de les Comarques Meridionals i la Federació Sardanista del Rosselló.
Aquesta nova temporada d’aplecs es va iniciar el diumenge 10 de gener a Elna, a la Catalunya del Nord, i es tancarà el 19 de desembre a Barcelona. Estan programats un total de 190 aplecs, el mateix nombre que l’any 2009. Agrupats per demarcacions territorials el major nombre correspon a les comarques barcelonines amb un total de 84 aplecs, a continuació les meridionals amb 35; les gironines amb 32, les lleidatanes amb 20, a la Catalunya del Nord amb 17 i Andorra amb 2 aplecs. Cal dir que aquesta guia no inclou el centenar d’aplecs d’ermita, habitualment a una sola cobla, que se celebren al llarg de l’any per tot Catalunya. És evident que, com ja he esmentat en altres edicions, que entre aquest important nombre d’aplecs hi ha notables diferències pel que fa a la seva organització, l’interès i nombre de les cobles assistents, els complements festius incorporats, el lloc de celebració i l’interès turístic de la població, entre altres elements que incideixen en el fet que hi hagi més o menys assistència. En el seu conjunt, però, l’aplec és la festa sardanista més popular que fa possible que la gent de diferents indrets es trobin per ballar sardanes, per escoltar les cobles, o per gaudir d’una manifestació d’un gran nivell cívic i social i que es desenvolupa dins d’un bon clima de convivència.

I deixant el tema aplecs i passant a l’àmbit concertístic una altra bona notícia. Després dels lamentables fets del Palau de la Música, es temia per la continuïtat del ja tradicional Cicle de Cobla, Cor i Dansa al Palau. Doncs bé, els nous gestors no han renunciat als diversos cicles programats al llarg de l’any sinó que els han presentat amb tota la il·lusió i amb el ferm propòsit de millorar-los cada any. Pel que fa concretament al Cicle de Cobla, Cor i Dansa, en la que ja serà la seva 12 edició, s’han programat cinc concerts a celebrar el 6 i 20 de març, 10 i 17 d’abril, i 15 de maig. Hi intervindran les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i la Principal de la Bisbal; la Coral Polifònica de Puig-reig i l’Esbart Ciutat Comtal. De totes aquestes actuacions en donarem més detalls en el seu moment.
Per tant, hem començat l’any 2010 amb una bona temporada d’aplecs, amb un nou cicle concertístic com a demostració de que la nostra música és digna de figurar a les millors sales de concert i amb una temporada on les ballades i els concursos s’esforcen per mantenir el seu nivell d’activitat. Queda clar, doncs, que els organitzadors estan fent un gran esforç davant d’una situació de crisi que els afecta sensiblement. Ara ens correspon a nosaltres d’assistir a tots els actes que ens siguin possibles i contribuir en cada un d’ells econòmicament per tal d’assegurar-ne la seva viabilitat.

Lluís Subirana. Director

dilluns, 8 de febrer del 2010

Poema de la setmana 6/2010

Del llibre Sense treva
Il·lustracions de Nati Ayala
Biblioteca Quadern, núm. 36. Sabadell
Vivències

Moments viscuts
emmagatzemats a la memòria
ordenats, classificats,
recuperats en temps de nostàlgia
reinterpretats, maquillats,
idolatrats o maleïts a conveniència
d’inútils somnis.

dissabte, 6 de febrer del 2010

Esperit de Festa 06-02-10

Amb el títol Dimensió radiofònica de la sardana, la circular Infosardana d’aquest mes de febrer, destaca els aspectes rellevants de la presència sardanista a les programacions radiofòniques com a fet plenament vigent en la societat catalana del segle XXI, amb la recent inclusió d’espais d’història i literatura en clau sardanista a Catalunya Ràdio i Ràdio Sabadell. En relació a Catalunya Ràdio Infosardana esmenta que el programa En guàrdia que dirigeix i presenta el periodista Enric Calpena i que repassa fets de la història de Catalunya, ha dedicat recentment una emissió amb la sardana com a fil conductor, amb la col·laboració de l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté i de Quim Rutllant, periodista, dansaire i director del programa Mans que la pròpia emissora dedica a la sardana i la cultura popular catalana.
En relació a Ràdio Sabadell, Infosardana destaca el fet de que el nostre programa Sardanes a Ràdio Sabadell hagi començat a donar a conèixer els diferents cants del poema Canigó de Mossèn Cinto Verdaguer, tot rememorant el 125è aniversari d’aquesta joia de la literatura catalana. Destaca aquesta iniciativa al servei de la divulgació d’aquesta genial història de guerrers, monjos i fades que s’anirà presentant en diversos programes al llarg de tot l’any 2010, amb la col·laboració de diferents rapsodes sabadellencs i intercalant diferents músiques suggerides a partir de la lectura dels versos d’aquesta obra. Infosardana cita, com a exemple, les il·lustracions musicals emeses en el programa del passat 24 de gener.
Malauradament, però, prossegueix l’article d’Infosardana, no tot són notícies positives en relació a la presència i difusió de la sardana a la ràdio i a la televisió i així lamentem haver de ressenyar que aquest mes de gener de 2010 ha desaparegut un programa sardanista històric: Contrapunt, l’espai sardanista de Ràdio Terrassa, amb una trajectòria de 63 anys de permanència en antena no es tornarà a emetre. Cal ressenyar, però, que el motiu d’aquest punt final del Contrapunt egarenc no rau en cap problema de continuïtat de l’equip de realització, que fins ara ha comanat Ramon Moncho, sinó en la venda i tancament de l’emissora Ràdio Terrassa.
Fins aquí la informació procedent d’Infosardana. Per la nostra part, expressar un sentiment d’alegria i satisfacció pel reconeixement a la nostra feina i, també, la nostra tristesa per la pèrdua d’un programa degà del sardanisme al qual dedicarem la propera setmana un dels nostres apunts d’història. Finalment, només per deixar-ne testimoni, esmentar que Contrapunt va ser fundat per Francesc Izquierdo el 26 de febrer de 1947, ara farà per tant 63 anys, i que Ramon Moncho, que hi va entrar com a corresponsal el 1981, en va assumir la direcció l’any 1993 fins la darrera emissió, acompanyat els darrers deu anys per Marta Plaza a la locució.
La desaparició de Contrapunt fa encara més important la presència dels programes sardanistes de Ràdio Sabadell a la comarca del Vallès Occidental.

Lluís Subirana. Director

dilluns, 1 de febrer del 2010

Poema de la setmana 5/2010

Poema per al llibre de poetes blocaires Una sortida digna coordinat per Jesús Tubau
Perdut

Ja no sap interpretar
el sentit de les paraules
ni el missatge que els ocells
escriuen, amb el seu vol,
al pentagrama del cel.
Engolit per la ciutat,
analfabet dels “grafitis”,
eixordit pel soroll,
la natura se li fa estranya
i al cervell hi té ciment.
Busca una sortida digna
del seu laberint vital
i deixar de vagar sense esma
per un món que ja li és estrany.